El Covid19 si entiende de clases sociales.

 

Con la pandemia no hay nadie que no haya tenido cambios en su vida.

Cambios laborales, sociales, familiares e incluso cambios a nivel anímico. Pero como siempre, hay  quien los cambios les afectan más que a otros, y me refiero a la clase social más deprimida.

Los Comedores Sociales ya no son comedor, ni son sociales. Son meras salas vacías. Allí ya no se puede comer en sociedad. Ahora se hace cola en la calle, se coge la bolsa de la mano distanciada a metro y medio y se la lleva a un rincón, a ser posible que de el Sol, para ingerir ya fría y dentro de un "tupper" lo que antes se tomaba caliente y en compañía, con posibilidad de repetir si el hambre iba con mucho retraso.

Ya no hablemos si el tiempo no acompaña, que en otoño y en invierno son mayoría. Tampoco hay posibilidad de ir al WC; ni de asearse, recurso que antes tenían, pues siempre había una toalla limpia, agua caliente y un quit de aseo. Pero eso, hace ya más de una año, y por orden gubernativa pasó al olvido.

La hora de la comida era una hora de camaradería, de cambiar impresiones, de darse ánimos y de no sucumbir delante la soledad de su futuro. Hoy, ni eso les queda.

El Covid19 entiende de clases sociales, no lo dudemos.

Amb la pandèmia no hi ha ningú que no hagi tingut canvis en la seva vida.
Canvis laborals, socials, familiars i fins i tot canvis a nivell anímic. Però com sempre, hi ha qui els canvis els afecten més que a uns altres, i em refereixo a la classe social més deprimida.
Els Menjadors Socials ja no són menjador, ni són socials. Són meres sales buides. Allí ja no es pot menjar en societat. Ara es fa cua al carrer, s'agafa la bossa de la mà distanciada a metre i mig i se l'emporta a un racó, si pot ser a prop del Sol, per a ingerir ja freda i dins d'un "tupper" el que abans es prenia calent i en companyia, amb possibilitat de repetir si la fam anava amb molt de retard.
Ja no parlem si el temps no acompanya, que a la tardor i a l'hivern són majoria. Tampoc hi ha possibilitat d'anar al WC; ni d'endreçar-se, recurs que abans tenien, perquè sempre hi havia una tovallola neta, aigua calenta i un quit d'higiene. Però això, fa ja més d'una any, i per ordre governativa va passar a l'oblit.
L'hora del menjar era una hora de companyia, de canviar impressions, de donar-se ànims i de no sucumbir davant la solitud del seu futur. Avui, ni això els queda.
El Covid19 entén de classes socials, no ho dubtem.