La República por los suelos

Hemos hablado muchas veces de esta bellísima escultura, recordando a Francesc Pi i Maragall, presidente de la Primera República Española y esculpida por Viladomat, pero pocos, se acuerdan de que en 1977 y gracias a la inteligencia de Adolf Florensa y Joaquim Vilaseca, -arquitectos municipales que tuvieron la pericia de esconderla en unos almacenes de la calle Ciervo-, pudimos volverla a disfrutar en la confluencia de unas avenídas que dan entrada a cuatro barrios de Barcelona : Guineueta, Prosperitat, Porta i Verdum.
La foto en blanco y negro habla por si sola y es una de las pocas que muestran en que estado lamentable se encontraba por aquella época. La de color en su emplazamiento contemporáneo.

Hem parlat moltes vegades d'aquesta bellíssima escultura, recordant a Francesc Pi i Maragall, president de la Primera República Espanyola i esculpida per Viladomat, però pocs, s'acorden que en 1977 i gràcies a la perícia d'Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, -arquitectes municipals que van tenir l´inteligencia d'amagar-la en uns magatzems de la calli Cérvol-, vam poder tornar-la a gaudir en la confluència dels carrers que donen entrada a quatre barris de Barcelona : Guineueta, Prosperitat, Porta i Verdum.
La foto en blanc i negre parla per si sola i és una de les poques que mostren que estat lamentable es trobava per aquella època. La de color en el seu emplaçament contemporani.

El reloj de sol de Pi i Molist, o "El cel es ma regla"

Ahh ¡¡¡ familia, este no lo tenían visionado, ehhh ¡¡¡. Desafortunadamente me quedan pocos para ponerles. Los relojes de sol, (me disculpen pero me gusta más la acepción catalana, els temps fugits ), son parte de la esencia de un pueblo. Este está fenomenalmente conservado, quizá porque fue la última zona urbanizable de Barcelona, en donde aún se conserva alguna que otra masía...Cada vez que paso por allí y a sabiendas de que le es imposible cumplir con su misión de darme la hora, me paro y lo observo. ¿ Quién dijo que la belleza no era gratis ?
Verdun. Nou Barris

Ahh ¡¡ família, aquest no ho tenien visionat, ehhh ¡¡. Desafortunadament em queden pocs per posar-los. Els rellotges de sol, (em disculpin però m'agrada més l'accepció catalana, els temps fugits ), són part de l'essència d'un poble. Aquet està fenomenalment conservat, potser perquè va ser l'última zona urbanitzable de Barcelona, on encara es conserva alguna que una altra masia...







Cada vegada que pas per allí i sabent que li és impossible complir amb la seva missió de donar-me l'hora, em paro i ho observo. Qui va dir que la bellesa no era gratis ? Verdun. Nou Barris