MATO EL TIEMPO Y ÉL ME MATA A MÍ; QUE BIEN SE VIVE ENTRE ASESINOS. (Ciorán)
Mostrando entradas con la etiqueta Sarria. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sarria. Mostrar todas las entradas

sábado, 14 de diciembre de 2024

El presunto reloj de Sol "Rosa dels Vents"

Esto no es una pipa, nos decía Magritte en su óleo, siempre recordado, hablándonos de la traición de las imágenes en el imperio surrealista.

Pues esto, señores, por mucho que lo inaugure la regidora del Distrito y  el Ay untamiento en pleno, y nos hablen de un reloj de Sol, NO ES un reloj de Sol, y por lo tanto, todo aquel que se acerque al parque Joan Raventós hagan vana la esperanza de ver un reloj de Sol y su funcionamiento, dado que esta escultura carece de gnomon (varilla) donde proyectar su sombra y tan siquiera tiene líneas horarias para verificarlas.

El presidente de la Societat Catalana de Gnomònica de Catalunya, Sr. Llorens i Vidal, en el escrito expuesto más abajo, nos lo especifica.

Les dejo la carta remitida a la regiduría y las fotos del homenaje, merecido, que duda cabe, aquí sí, a la Sra. Lluisa Granero.


El presunto reloj de Sol
Carta remitida a la Regidora del Distrito

Cartel, en el parque Joan Raventós, que presenta el presunto "reloj de Sol".

Fotos del homenaje.











viernes, 15 de abril de 2011

Y el reloj de sol de turno




Hoy le toca a un famoso reloj de sol, el de la casa Llausá.
Se trata de un reloj rectangular encarado al sud-este y serigrafiado en la fachada. Tiene en su parte inferior la firma de los habitantes de la casa, Estrada. Nos marca las horas a partir de la septima de la mañana hasta la sexta de la tarde.
Aunque nos indique el año de creación, 1790, se sabe que fué terminado un año antes, en 1789. Muy bien conservado.
Plaza de Sarriá 12. Barri de Sarriá.

Avui li toca a un famós rellotge de sol, el de la casa Llausá.
Es tracta d'un rellotge rectangular encarat al sud-est i serigrafiat en la façana. Té en la seva part inferior la signatura dels habitants de la casa, Estrada. Ens marca les hores a partir de la septima del matí fins a la sisena de la tarda.
Encara que ens indiqui l'any de creació, 1790, se sap que fou acabat un any abans, en 1789. Molt bé conservat.
Plaza de Sarrià 12. Barri de Sarrià.

domingo, 6 de febrero de 2011

Reina Elisenda, cien años atrás...




Caramba, como cambian las cosas...¡¡¡ Unas imágenes de cien años...lo que fué y lo que es..Paseo Reina Elisenda; el puente, donde por debajo pasaba una angosta carretera para ser después el recorrido del tren de via estrecha, que comunicaba Barcelona con las "afueras" , conocido posteriormente como Ferrocarrils de la Generalitat.
Nos resguardamos en la cúpula de la finca/residencia que da pie a una fabulación novelesca...Una maravilla.
Barrio de Sarria

Caray, com canvien les coses... Unes imatges de cent anys...el que va ser i el que és..Passeig Regna Elisenda; el pont, on per sota passava una estreta carretera per ser després el recorregut del tren de carril estret, que comunicava Barcelona amb els "afores" , conegut posteriorment com Ferrocarrils de la Generalitat.
Ens protegim en la cúpula de la finca/residència que dóna motiu a una fabulació novelesca...Una meravella.
Barri de Sarria

miércoles, 2 de febrero de 2011

Cuatro rincones , cuatro en Sarriá





Cuatro lugares que no deberían dejar de visitar si algún día deciden pasear por Major de Sarriá. Sigue siendo un barrio con sabor y personalidad. Un domingo cualquiera, de aquellos de finales de invierno, podría ser la excusa para conocer algo de nuestra ciudad. No les defraudará.
Placeta de Sant Vicent, arriba de las imágenes.
La calle Canet. estrecha, limpia y lista para ser paseada.
Placeta del Roser. Preciosa.
Pasaje Mallofré, curioso paraje dentro de un portal que comunica por el interior a dos calles.

Quatre llocs que no haurien de deixar de visitar si algun dia decideixen passejar per Major de Sarrià. Segueix sent un barri amb sabor i personalitat. Un diumenge qualsevol, d'aquells de finals d'hivern, podria ser l'excusa per conèixer una mica de la nostra ciutat. No els defraudarà.
Plaçeta de Sant Vicent, a dalt de les imatges.
El carrer Canet. estreta, neta i llista per ser passejada.
Plaçeta del Roser. Preciosa.
Passatge Mallofré, curiós paratge dins d'un portal que comunica per l'interior a dos carrers.

martes, 4 de enero de 2011

l´ hort de la vila...y otro temps fugit



Si otro tiempo huido...Otro reloj de sol en pleno Barcelona. Escondido entre Major de Sarrià y l´Hort de la Vila, prevalece a la espera de tiempos mejores, donde su materia prima vuelva a colocarle en los lugares de privilegio de donde nunca tenía que haber salido. Data de siglo XVIII y es de factura bellísima
Barrio de Sarrià

Si un altre temps fugit...Un altre rellotge de sol en ple Barcelona. Amagat entre Major de Sarrià i l´Hort de la Vila, preval a l'espera de temps millors, on la seva matèria primera torni a col·locar-li en els llocs de privilegi d'on mai havia d'haver sortit. Data de segle XVIII i és de factura bellíssima
Barri de Sarrià.

jueves, 23 de diciembre de 2010

Y otro reloj de sol...el de la plaza Artós (Sarrià)



Les presento otro Temps Fugit ...No está ni recóndito ni tan siquiera escondido, pero ahora duerme acurrucado en una esquina en donde su alma mater no puede darle cuerda.
En la plaza d´ Artós, sede de los Salecianos, está enclavado el reloj de sol que hoy les acompaña.

Els presento un altre Temps Fugit ...No està ni recòndit ni tan sols amagat, però ara dorm arraulit en una cantonada on la seva alma mater no pot donar-li entenimentada.
A la plaça d´ Artós, seu dels Salecians, està enclavat el rellotge de sol que avui els acompanya.
Barri de Sarrià.

La alcaldesa tiene razón (Joan Esculies) La Vanguardia 31 julio 2026

  La alcaldesa de Ripoll tiene razón. La polémica por la contratación de la hija de Sílvia Orriols como agente interina de la policía local ...