Como en un cuento de princesas encantadas nos encontramos con esta serie de casas que se distinguen de las demás por su peculiar diseño.
Son verdaderamente sencillas y a la vez bellas.
Calle de Feliu i Codina. Barrio de Horta
Com en un conte de princeses encantades ens trobem amb aquesta sèrie de cases que es distingeixen de les altres pel seu peculiar disseny.
Són veritablement senzilles i alhora belles.
Carre de Feliu i Codina. Barri d´Horta
Barracas de Can Valero Petit. 1968/69. Montjuïc. Barcelona
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
La historia de esta masía, la Torre del Fang , es tan azarosa que no he podido más que hacerles un enlace para que tengan una idea. Y así, ...
-
La frase no es mía. Pertenece a Natsume Soseki, uno de esos inexplicables autores japoneses que te obligan a no dormir para acabar de lee...
-
Per aquest cap de setmana, si tenen una mica de temps, m'agradaria es passessin per aquest bloc de les AAVV. http://www.memoriaveinal.or...
-
Leo por doquier que los Stones retiran de su repertorio el tema "Brown Sugar". Dicen que es por lo de la esclavitud cuando el col...
-
No quiero explicar la historia del Danone, creo es bien conocida , y en Barcelona tenemos cientos de estudiosos del tema. Pero mira por don...
I pensar que l'ajuntament s'està polint unes quantes cases com aquestes...
ResponderEliminarSón una autèntica anomalia barcelonina i per això cal conservar-les com és aquest cas!
Ja fa dècades que estan desapareixent moltes casetes d'aquest tipus que encara resistien, a Barcelona però també a pobles petits i grans, de vegades en deixen un parell en un raconet.
ResponderEliminarSón, GALDERICH, una maravella de boniques..¡¡
ResponderEliminarUna abraçada molt forta.
salut
Si JÚLIA, aquesta part de Barcelona sembla de un altre planeta..Són realment bufones i donan vida al barri.
Salut ¡
Hi ha molts raconets així pel món, suposo que ja coneixes les d'una illa interior amb casetes de poble que hi ha a Sant Antoni, crec que entre Entença i Rocafort, ara hi volien filmar un curt i tot.
ResponderEliminarSiii , JÚLIA, més no sabia rés del curt ¡¡
ResponderEliminarPreguntaré
Gracies .
Ep, Miquel, encara està per fer, són un grup de jubilats de l'Espai Borrell que fan uns tallers de cinema i un d'ells em va comentar que demanarien permís per firma allà, el Joan Domínguez, potser el coneixes.
ResponderEliminarEm sona de la AAVV. Preguntaré al Jordi , que és el secretari.
ResponderEliminarGracies ¡
Una abraçada ¡¡¡
Un poco más allá,en Hedilla bajando a la derecha viví en los 80 en la planta baja.En esa
ResponderEliminarépoca sembré un jazmín andaluz que me traje de Córdoba,en una maceta de mi madre,con el
tiempo se hizo enorme,aún está.El olor a jazmín andaluz era embriagador,muchos pasaban
y arrancaban jazmines.Si pasas otra vez,en verano,mira de coger también tú para un ramito
de jazmines.
Saludos
Horta continua sent un lloc molt amable ple de racons encisadors.
ResponderEliminarQuin és aquest interior d'illa de Sant Antoni?
Cada vez te acercas un poco más a mi casa... si sigues así, el día menos pensado salgo en tu blog :)
ResponderEliminarBon dia!
ENRIC, parla de l'antiga Colònia Castells de pintures. Allò era un barri diferent i ha sortit un parell de vegades pel bloc amb tota la seva estructura i la seva esplendor. D'allò queda ja poca cosa i si, està al carrer Entença, a dalt de tot.
ResponderEliminarUna abraçada
Palabra que pasaré e iré a por un jazmín...me acordaré de ti BEN ¡¡
Salut
Ahhhh , ya me aproximo eRRe ¡¡¡
Salut
Miquel, la Colònia Castells ja la conec perquè hi havia anat de petit. Però la Júlia parla del barri de Sant Antoni.
ResponderEliminarTocando el Camp Nou, no se si frecuentas tan mitico espacio, muy cerca de una biblioteca, hay una serie de casas parecidas.
ResponderEliminarSón casetes que jo NO posaría sota l'acció de la piqueta, crec que cal preservar aquestes construccions velles, pintoresques, de conte de nines i així afegirem pintoresquisme a la Barcelona de disseny, tot plegat un parc temàtic.
ResponderEliminarPerdona la ironía amarga.
Salut
Francesc Cornadó
Qué casualidad, hace poco hablé con alguien que había vivido allí. Horta, aunque hace tiempo que ya no vivo allí, es mi barrio: siempre nos quedará Horta.
ResponderEliminarAbrazos
Doncs llavors estic en fora de lloc ENRIC, són les uniques que conec al carrer Entença..
ResponderEliminarPreguntaré sens falta...
Se de cual hablas, FRANCIS BLACk, pero tampoco están en el barrio de Sant Antoni...
Ahh vale, lo dices porque hay una serie de casas parecidas...sii..y en el ala derecha del hospital de Sant Pau también hay unas seriadas...
Un abrazo. Gracias
Te entiendo FRANCESC CORNADó y comparto contigo tu amargor.
salut
AMALTEA...son casitas de nines...de lo más bonitas...¿ a qué si ?
Un abrazo muy grande...
salut
Por diós las casas parecen de la europa del este ¡¡ pero no quita su peculiaridad tan bonita macho.
ResponderEliminarSaludos ¡¡
Muchas veces tenia que ir al Paseo Universal y daba una vuelta terrible solo para ir a verlas.
ResponderEliminarFantásticas!
Salut.
i molt ben conservades, fa goig de veure-le's, i és del tipus de construcció que marca diferències amb altres dins d'una ciutat cada vegada més uniforme.
ResponderEliminarsalut
No se si hay en Sevilla, SENTIR, construcciones como estas, pero pienso que son muy bonitas.
ResponderEliminarSalut
¿ A qué si , JOSEP ?
Salut
Cosas veredes, FRANCESC PUIGCARBó, en aquesta curiosa Barcino .
Salut ¡
Guaita! mira quien vive ahí
ResponderEliminarhttps://www.youtube.com/watch?v=oePdL6NNdkc&t=71