Los Palos Borrachos son de belleza inigualable.
Entrada al Cinturón del Litoral. Montjuic
Un dels més solitaris i menys coneguts de la ciutat. I per cert, desconegut per aquest nom. Ara se li crida Jardins Walter Benjamin.
Els Pals Borratxos són de bellesa inigualable.
Entrada al Cinturó del Litoral. Montjuïc
Tens raó. Mai havia sentit aquest nom!
ResponderEliminarun nom curiós: PALOS BORRATXOS, el tronc a lo Botero em recorda les palmeres pota d'elefant que vaig veure a Soroa (Cuba), a Sabadell em sembla no en tenim d'aquests arbres.
ResponderEliminarAhhhhhhhhhhhhhhhh,....Te pillé ENRIC H MARCH...
ResponderEliminarUna abraçada.
salut
No los teneis, no los tenemos...FRNCESC PUIGCARBó.
Aquest arbol és originari de les províncies del nord argentí. Jujuy, Catamarca, La Rioja, Tucumán...Són originals.
Guarden l'aigua del desert en la seva panxa i obren *puas entorn el seu contorn perquè el PUMA (felin d'aquesta zona) no li ataqui esgarrapant per beure's el seu contingut .
Sañut ¡¡
Precisamente esta misma semana, Isabel, una joven de Tucumán me mandó unas fotos del Palo Borracho, que rodean su casa, en los Cerros. Aquello es un Paraiso, lástima de la violéncia que existe. Yo sabia que aquí en Barcelona estaban en Atarazanas, pero en Montjuic no. Un post muy bueno, Miquel.
ResponderEliminarSalut.
Conozco aquello..és fantástic, i diferent
ResponderEliminarGracies JOSEP..Salut ¡¡¡
Ni idea tenía de su existencia. Habrá que ir, mejor en primavera o en una mañana soleada de invierno.
ResponderEliminarAbrazo
Hay mucho y bonito en tu barcelona compañero y es desconocido por muchos pero gracias a tu blog nos haces tenerlo cerca al menos a los que somos de bastantes kms de Barcelona .
ResponderEliminarSaludos ¡¡
Te espero AMALTEA¡¡¡ hay pocos ejemplares y todos están por allí
ResponderEliminarsalut
Barcelona es rara y curiosa, solo hay que saber los lugares SENTIR
Un abrazo
També es diu arbre de la llana, (quan no està borratxo, he, he).
ResponderEliminarÉs impossible veure aquest arbre i no sentir curiositat per ell, les flors recorden les de la Passionària i el tronc té punxes per evitar els depredadors, per les Drassanes n'hi ha uns quants i sembla que han arrelat molt bé a Barcelona.
ResponderEliminarCert JÚLIA, arbre de la llana , i hi ha mascles i famelles , tota una curiositat.
ResponderEliminarsalut
Cert, però no és l'únic, n'hi ha uns quants, entre els quals el Negundo que és un arbre molt habitual dels darrers temps també a les ciutats. Los sexos, mejor separados,jeje
ResponderEliminar