La iglesia exclusiva. La iglesia inclusiva.

Es lógico que todos tengamos opinión, que no concuerde con la del resto de los mortales es de lo más común. Lo que debería ser normal deja de serlo cuando esta influencia se trasmite a nivel trascendental.  

Sabido es que lo trascendente pertenece a aquello que nos atañe a nivel espiritual, que no es cuantificable, y que es abarcable a todo el conjunto de la población. 

Lo que trasciende sobrepasa e incluye. Jamás excluye. Lo trascendente cuenta con todos y  todo abarca.

Estoy convencido que las palabras de nuestro Abad de Montserrat en su rezo  "pedimos que vele por los que están en prisión preventiva o en el extranjero a causa de esa situación, y por sus familiares" (sic) es extensible a todos los que están en prisión, y a los familiares de estos, sin necesidad de entrar en pormenores. 

Y estoy convencido también, de que nuestra iglesia es inclusiva, y que nuestro Dios acepta las plegarias de todos y para todos los casos, sin necesidad de excluir causas, motivos, idioma o ideologías.
Mi Abad, el de Montserrat, tiene todo el derecho a orar a nivel personal por quien considere oportuno, el Señor es su guía y sus oraciones son atendidas en particular, de eso ninguna duda, pero cuando representa detrás de un altar la ceremonia de la Misa, nos representa a todos, porque es una ceremonia inclusiva de una iglesia "catholica", o sea, universal, y en ese universo se han de considerar también los "otros presos" y sus familiares, tengan la opinión que tengan, voten a quien voten y recen a quien recen.

El Señor bendiga a nuestro Abad y le conceda el beneplácito de la reflexión.

És lògic que tots tinguem opinió, que aquesta no concordi amb la de la resta dels mortals és d'allò més comú. El que hauria de ser normal deixa de ser-ho quan aquesta influència es transmet a nivell transcendental. 
Sabut és que el transcendent pertany a allò que ens concerneix a nivell espiritual, que no és quantificable, i que és abarcable a tot el conjunt de la població. 
El que transcendeix sobrepassa i inclou. Mai exclou. El transcendent compta amb tots i tot abasta.
Estic convençut que les paraules del nostre Abat de Montserrat en el seu rés "demanem que vés-li pels quals estan a la presó preventiva o a l'estranger a causa d'aquesta situació, i pels seus familiars" (sic) és extensible a tots els que estan a la presó, i als familiars d'aquests, sense necessitat d'entrar en detalls. 
I estic convençut també, que nostra església és inclusiva, i que el nostre Déu accepta les pregàries de tots i per a tots els casos, sense necessitat d'excloure causes, motius, idioma o ideologies.
El meu Abat, el de Montserrat, té tot el dret a orar a nivell personal per qui consideri oportú, el Senyor és la seva guia i les seves oracions són ateses en particular, d'això cap dubte, però quan representa darrere d'un altar la cerimònia de la Missa, ens representa a tots, perquè és una cerimònia inclusiva d'una església "catholica", o sigui, universal, i en aquest univers s'han de considerar també els "altres presos" i els seus familiars, tinguin l'opinió que tinguin, votin a qui votin i resin a qui resin.
El Senyor beneeixi al nostre Abat i li concedeixi el beneplàcit de la reflexió.

Abadía de Montserrat al 28 de abril

Cocina de Teresas de Calcuta, en pleno Raval. Iglesia inclusiva de Sant Agustí

Fieles , no fieles, cristianos, musulmanes, ateos y agnósticos en la cola del primer turno de comidas.

La eterna sonrisa de Celine abriendo el portal a una voluntaria.