Les presento una vivienda que goza del tal privilegio.
Passeig de Turull. Barrio de Vallcarca.
Deu ser molt romàntic que en fosquejar i, a la porta del jardí, t'esperi una bella escultura per donar-te la benvinguda.
Els presento un habitatge que gaudeix del tal privilegi.
Passeig de Turull. Barri de Vallcarca.
La entrada, con la escultura al final de la escalera
La escultura...
Vista desde un plano superior. La escultura, al fondo, a mano derecha, presidiendo las arcadas.
Buenos días , sí tio precioso , pero de película de miedo eh ?? jeje
ResponderEliminarSaludos ¡¡
MN SENTIR, A MI AQUESTA CASA A RANVESPRE EM FARIA YUYU, no sóc molt amant de les escultures, potser es per això.
ResponderEliminarsalut
jejeje...Al igual si, SENTIR, pero me gusta ¡
ResponderEliminarsalut
Ostres...a mi m´agrada cantitat ¡¡
Salut FRANCESC PUIGCARBó..
Vallcarca és el laberint màgic de Barcelona.
ResponderEliminarestic lluny, però donen ganes de passejar fins allà
ResponderEliminarTens raó ENRIC H MARCH ¡¡
ResponderEliminarsalut
Ahhh XELO, aquesta casa és una maravilla sense descubrir. Tota una fantasía.
Salut ¡¡¡
Gracies per ser hi
En aquest "hortus amenus" els colors son indescriptibles. Són colors apressats a l’ànima, al celler dels records. Amb els ulls podem veure les atmosferes de Giorgione o Tintoretto i els colors de l’aire noucentista, on els colors són pintats per el reflex de la civilització, per l’ostentació mesurada dels palaus i pel cúmul gras de la història.
ResponderEliminarEnmig dels verd-blau, dels gris-verd, dels ocre-blau i entre la teúrgia que rau en l’intangible densitat de l’atmosfera humida, hi ha les construccions de pedra i l'escultura que ens dóna la benvinguda, que donen humanitat als parterres. Anatomia pètria.
Pedres i heures, i alguns recons humits amb molsa es barregen a la memòria Escultura que contrasta amb les altres pedres del jardí i té la suavitat dels pètals. La seva mirada parla d’art i de civilització i que ha volgut oblidar el "coup de fouet" dels modernistes.
Han passat anys i pluges i l'escultura, dura i mineral encara roman entera davant la portalada, llur complexió geològica resistirà com la morbidesa de l’angelet de Rafaello que no es trencarà mai.
Salut
Francesc Cornadó
Envidia de las vistas y, bueno, quizás también de la posibilidad de tener una estatua...
ResponderEliminarAbrazotes.
Caramba FRANCESC CORNADó , buena descripción ¡¡
ResponderEliminarsalut
Sin duda BORJA F CAAMAÑO
Salut. Gracias por estar
Ha, ha... el nostre tafaner oficial mirant-ho tot!
ResponderEliminar