Aduanas de Barcelona. Puerto. Fachada este.
Prefereixo que es quedi com està. Així, quan dins d'un temps pugui passejar amb el meu nét pels voltants, li podré explicar sense por de quedar-me sense proves, del que va ocórrer un diumenge del mes de juliol del 36. li explicaré que la seva besàvia es va deixar anar pels camps de Cervera a defensar el que ella considerava més que defensable. Forma part de la Història.
Duanes de Barcelona. Port. Façana est.
Impresiona y me apena al mismo tiempo crecí entre esas paredes salud
ResponderEliminarCreo que hay más fachadas por la ciudad que conservan las huellas. ¿Ves? Al final hay que agradecer a las piedras su capacidad para la Memoria.
ResponderEliminarSí, que no las tapen nunca.
les pedres ens sobreviuen i conserven la memoria dels fets passats.
ResponderEliminarsalut
Impresiona, si, JESÚS PECECILLO.
ResponderEliminarAllí ves las ideas en forma de agujeros de todos los tamaños.
Salut
Alguna hay, FACKEL, ya van quedando pocas. esta, no se porqué, no se ha tocado nunca, tan siquiera para remozar, pero lo prefiero por lo que he comentado en la entrada.
Un abrazo.
salut
Tal que si, FRANCESC PUIGCARBó, tota la raó...
Una abraçada.
qué tal va el Santiago ??
Són pedres eloqüents, les marques deixades als carreus ens indiquen de com pot ser d'aferrisada la lluita, que desfà fins i tot les pedres. La història no es pot esborrar. No puc deixar de recordar també la façana de Sant Felip Neri.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
Cert FRANCESC CORNADó. Gracies per ser hi.
ResponderEliminarSalut
¡Tocarlo sería manchar la memoria!
ResponderEliminarNi tocar-ho!
ResponderEliminar