MATO EL TIEMPO Y ÉL ME MATA A MÍ; QUE BIEN SE VIVE ENTRE ASESINOS. (Ciorán)

sábado, 12 de julio de 2014

Recuerdos improvisados

3 comentarios:

  1. els veia, els veia, el capitan Tan, la Valentina, no sé, era un tipus d'humor una mica SURREALISTA.

    SALUT

    ResponderEliminar
  2. jejejejeje...i jo també, FRANCESC...anàvem al bar a veure'ls, perquè allí hi havia la tele . I era el tipus d'humor poc entendible però que als nois ens feia gràcia. No hi havia una altra cosa.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Teniu raó, el veien perquè no teníem un altra cosa, sinó no. Hi ha coses que encara que passi els tems voldries tornar-lo a veure, això crec que no.

    Salut.

    ResponderEliminar

Segundo de Chomón. 1907. Sábado arte.

Si pueden ponerle voz, háganlo.