LA PATRIA DEL ESCRITOR NO ES LA LENGUA, SINO EL LENGUAJE. (Juan Marsé)

sábado, 24 de junio de 2017

Como me gustan los finales felices, y más con bossa nova.



Bossa nova...ahhh, y en blanco y negro.
Se ruega  máximo volúmen, les aseguro que sus pies bailaran sólos.

4 comentarios:

  1. Aquesta cançó no és ben bé una bossa nova, encara que aqui la versionin així, el seu compositor és Tony Rennis que les italià i autor també de Grande, grande, grande.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Cert FRANCESC, però l'arranjament del tema fa que se li assembli quantitat.
    .
    Ahh , i no hi ha com els diamants, molts diamants, rubies, safirs i pedruscos varis per fer feliç a la persona estimada..

    i ella, en comptes de dir ¿¿¿ quando...cuando...cuando ???..dirá...¡¡¡ cuantos...cuantos...cuantos ¡¡¡
    Salut

    ResponderEliminar
  3. jejeje...el amor ¡¡¡ CHORDI...el amor y los pedruscos.

    ResponderEliminar

Reloj de Sol de Can Mora. El Coll

Se data en el año 1750, y domina Barcelona desde la montaña del Coll. Típica catalana, de tipología basilical, con balcones y balaustradas. ...