Si hay una plaza curiosa y dedicada a un enser más curioso todavía, es esta. Se llama la plaza de la Pinza. Se encuentra en el interior del recinto de los hogares Mundet, tocando con la montaña de Collcerola. Sitio solitario donde los halla, es lugar impropio para un invento que ha quitado muchos dolores de cabeza. Curioso también que no se nos pueda dar el nombre del autor (no confundir con la plaza del mismo nombre en Hospitalet), ni tan siquiera salga en ningún buscador. Pero allí está, sola y erguida y, a la vez, triste y abandonada de la mirada de curiosos al fondo de un recinto, como si el mundo no fuese con ella.
¿ Y qué haríamos sin ti ?
Barri de Montbau
Barri de Montbau
Si hi ha una plaça curiosa i dedicada a un estri més curiós encara, és aquesta. Es diu la plaça de la Pinça. Es troba a l’interior del recinte de les llars Mundet, tocant amb la muntanya de Collcerola. Lloc solitari on els troba, és lloc impropi per a un invent que ha llevat molts maldecaps. Curiós també que no se’ns pugui donar el nom de l’autor (no confondre amb la plaça del mateix nom a Hospitalet), ni tan sols surti en cap cercador. Però allí està, sola i alçada i, al hora, trista i abandonada de la mirada de curiosos al fons d’un recinte, com si el món no anés amb ella. I què faríem sense tu ?
Barri de Montbau
L'autor del monument és Jordi Querol, aquí pots llegir sobre el tema
ResponderEliminarhttp://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160827/404192292312/barcelona-secreta-homenaje-llars-mundet-pinza-monumento.html
Aquí l'agulla d'estendre és 'literal', en el cas de L'Hospitalet és un nom popular, que va donar la gent a un monument fet per Subirachs que evoca l'escut de la ciutat, més endavant es va descobrir que l'escultor en tenia una mena de duplicat a Corea, per cert.
Sembla que havia de ser part d'un parc infantil de l'escola de les Llars però després les coses van anar d'una altra manera, sobre el tema hi hauria molt a debatre...
ResponderEliminarEstà bé, plaça de l'agulla d'estendre roba es massa llarg, 'LA PINZA' i punt.
ResponderEliminarSALUT
Gràcies JÚLIA, no sabia gens de l'article.
ResponderEliminarTampoc la història que hi havia darrere de la plaça. Tan si més no sabia el nom de l'autor.
Conec la plaça perquè allí es fa Pedagogia (edifici LEVANTE), i en més d'una ocasió he passejat per allí. Però el nom per més que ho he buscat en el pedestal de l'escultura em va ser hi impossible..
També et diré que allò sembla poc més que abandonat.
I gràcies per l'aclariment conforme Subirachs.
Salut
El nom és més ràpid, i concís, FRANCESC PUIGCARBó, també et dic que així l'he batejat perquè no té nom, ni cartell, ni fletxa que indiqui res..
A més està amagada de totes les mirades, sembla com si li donés verguenza l'estar.
Una abraçada
Hombre,está escondido,como muchas cosas en los Hogares Mundet porque es un símbolo de discordia:"...¿A ver quien tiende la ropa hoy?.Sigue,sigue buscando cosas,yo, hace años mientras mi hijo jugaba al fútbol,me entretenía en recorrer el enorme solar y las cosas que
ResponderEliminarllegué a ver.
Salud.
Una plaza que ha sido invadida por la hierba. Mejor así.
ResponderEliminarUn saludo, Miquel.
Je,je.
ResponderEliminarEs lo que tiene la obra de Subirachs. Pretendió hacer una puerta, y le salió una pinza.
Los legionarios de la fachada de la pasión en la Sagrada Familia, recuerdan mas bien a la infantería del imperio de Star Wars. Si, ya se que quiso hacer un homenaje a Gaudí, pero lo que salió.....
En fín, cosas del arte moderno.
Salut.
Seguiré buscando CAR RES ¡¡¡ al ataqueeeeeeee ¡¡¡
ResponderEliminarUn abrazo
salut
La hierba lo invade todo, CAYETANO GEA, y el tiempo se encarga de secarla.
Salut
El arte moderno acaba en arti...lugio, RODERICUS, pero bueno, a veces aciertan incluso en las formas.
Salut
El monument de L'Hospitalet pot agradar o no agradar però no és abstracte, representa l'escut de L'Hospitalet, amb la creu de Santa Eulàlia, en aspa, com la trobem en moltes evocacions. Subirachs té els seus seguidors, pots el problema és que es repeteix força. La creu en aspa és allò que ha fet que la gent la relacionés amb una agulla d'estendre.
ResponderEliminarEl tema dels Mundet i l'abandonament d'alguns espais mereix tot un informe a fons però em temo que ningú no hi té gaire interès. Durant uns anys va funcionar molt bé, en el tardofranquisme, però devia sortir massa car i es va determinar 'tornar' molts infants amb les famílies i liquidar el tema, en vaig viure algun cas a l'escola d'aquests 'retorns' a famílies força complicades i poc recomanables. Per a tot es fan servir raons 'pedagògiques', això sí.
ResponderEliminar"... Per a tot es fan servir raons 'pedagògiques', això si..." Tens molta i molta rao, JÚLIA. i tots son excuses.
ResponderEliminarGracies per les aclaracions.
Una abraáda
Salut
Qué bonito dedicar reconocimiento escultórico a un objeto de uso habitual como la pinza, que parece cargada de sencillez pero que a es un derroche de física. Una maravilla que reconforta. Por cierto en el artículo de La Vanguardia no entiendo por qué dice "una pétrea aguja de tender la ropa". ¿Es que en la tradición del catalá también se llama aguja a una pinza? Vamos, solo por saberlo o por saber si es el límite del periodista. (Posdata. Yo sé de uno que llevó también una pinza en el bolsillo durante un tiempo, también otros objetos totémicos, digamos)
ResponderEliminarLas pinzas de la ropa, en catalán, siempre fueron 'agulles d'estendre' però hoy, por influencias, tambien las llamamos 'pinces de la roba', lo que pasa es que esas traducciones simultáneas de los periódicos están llenas de gazapos diversos.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarQue curios!!! Jo acabo de coneixer aquest indret i de penjar un petit post. Aqui teniu l´enllaç per si os bé de gust:
ResponderEliminarhttps://redescubriendomibarcelona.blogspot.com.es/2018/04/23022018-llars-mundet-vii-la-pinza-de.html
Un buen invento, de muchas utilidades, no solo la de tender ropa. No tenía ni idea de la existencia del monumento. Algún día me pasará por allí para verlo en directo.
ResponderEliminarAbrazo
Un objecte molt útil, curiòs, he estat algunes vegades pel campus universitari de Mundet i no m'he fixat mai, la buscaré la propera vegada. A mi no m'agrada gaire el treball d'en Subirachs a la Sagrada Familia, crec que les seves escultures punxagudes i d'arestes tenen poc a dir amb les formes arrodonides i amables de Gaudí però va a gustos com dius.
ResponderEliminarSalut
No coneixia aquesta plaça, Miquel! Hauré de passejar més per la perifèria. Les fotos que has penjat, són d'ara o antigues?
ResponderEliminarFACKEL, JÚLIA nos ha contestado y verdaderamente creo es una respuesta reconfortante. Agujas de extender la ropa en la traducción literal se les puede denominar.
ResponderEliminarCreo que lo podemos dar por válido.
Un abrazo y gracias por participar en estas indagaciones barcelonesas al estilo Montalbán.
Un abrazo.
Una casualitat ¡¡¡ RAMÓN ¡¡¡ gracies ¡¡
paso per l´enllaç
Una abraçada
salut
Lleva una brújula, AMALTEA ¡¡¡ está casi en una filmación de la DIMENSIÓN DESCONOCIDA ¡¡¡ ¿ te acuerdas ?..pues va por ahí
Abrazotes
Completament d´acord CONXITA CASAMITJANA,
Paseja per allá i la veurás ...una abraçada i gracies per ser hi.
salut
De fa un parell de anys...ara no tic moltes ganas de pujar hi...pero la plaça no es troba ni per internet
Una abraçada ENRIC H MARCH
fes un article ¡¡
salut
Totalmente abandonada, quizás cayó de algún balcón.
ResponderEliminarPODI-.