miércoles 1 de febrero de 2012

Un Aura León de actualidad...Dedicado a Kap


Alguna vez les hable de Rafael Aura León. Tuve una íntima relación con él. Creo que fué uno de los mejores ilustradores de comics de la década. En 1984 decidió dejar de dibujar. No lo estaba pasando bien. Por deferencia me hizo un par de dibujos. El que les enseño hoy, está totalmente de actualidad y hace referencia a aquellos dibujos que antes se ponían en las tiendas cuando el tendero fiaba. Simplemente genial.

Alguna vegada els vaig parlar de Rafael Aura León. Vaig tenir una íntima relació amb ell. Crec que va sér un dels millors il·lustradors de comics de la dècada. En 1984 va decidir deixar de dibuixar. No ho estava passant bé. Per deferència em va fer un parell de dibuixos. El que els ensenyo avui, està totalment d'actualitat i fa referència a aquells dibuixos que abans es posaven en les tendes quan el botiguer fiava. Simplement genial.

martes 31 de enero de 2012

Las palas de una turbina.





Somos lo que queremos ser. La sociedad que deseamos representar. Resulta que detrás de Las Tres Chimeneas, en el Paral-lel, hay una pala de turbina hidráulica del tipo Pelton. Trabajaba en el rio Nere, Valle de Arán. Hasta aquí todo bien. Hace tiempo le tocó la jubilación. La pusieron a dormir en donde les he indicado. Pero resulta que no hay día que pase y me encuentre con la gilipollada del malandrín de turno.
Hoy toca botella de ron.
Barrio del Poble Sec

Som el que volem ser. La societat que desitgem representar. Resulta que darrere de les Tres Xemeneies, en el Paral-lel, hi ha una pala de turbina hidràulica del tipus Pelton. Treballava en el riu Nere, la Vall d'Aran. Fins a aquí tot bé. Fa temps li va tocar la jubilació. La van posar a dormir on els he indicat. Però resulta que no hi ha dia que passi i em trobi amb la gilipollada del malandrín de torn.
Avui toca ampolla de rom.
Barri del Poble Sec

lunes 30 de enero de 2012

La ferralla a 630.000 euracos






A este precio se ha cotizado unos cuantos kilos de ferralla depositada verticalmente en la plaza de San Miguel. La ha pagado el ay.untamiento al señor Antoni Llena, a pesar de la disconformidad de vecinos y asociaciones afines. Según parece, el precio por 30 metros de altos y doce finas ramas, es lo de menos. El arte es arte, y 630.000 euracos del ala, y en este momento, lo puede pagar cualquiera.
Aunque estoy de acuerdo con una pancarta que simplifica esta entrada : " Falta pa, no ferralla".
Monumento als Castellers. Plaza de Sant Miguel. Barrio Gótic

A aquest preu s'ha cotitzat uns quants quilos de ferralla dipositada verticalment a la plaça de Sant Miguel. L'ha pagat l'ay.untamiento al senyor Antoni Llena, malgrat la disconformitat de veïns i associacions afins. Segons sembla, el preu per 30 metres d'alts i dotze fines branques, és el de menys. L'art és art, i 630.000 "euracos" de l'ala, i en aquest moment, ho pot pagar qualsevol.
Estic d'acord amb una pancarta que simplifica aquesta entrada : " Falta pa, no ferralla".
Monument als Castellers. Plaça de Sant Miguel. Barri Gótic

domingo 29 de enero de 2012

Y un analemático...






El los relojes analemáticos las cifras horarias están dispuestas en elipse. En la playa del Bogatell, tenemos uno de los más representativos de nuestra ciudad. De 6´80 metros de diámetro y de base horizontal Norte -Sur, este bifilar tiene una parábola de Este a Oeste. Su vértice se encuentra justo a un metro de altura. Tiene además un calendario de meses zodiacales.
Construido en hormigón y acero inoxidable. Su lema : Temps verdater
Playa del Bogatell. Sant Martí de Provençals
P D : Les dejo la base de un mapa de lo que son las proyecciones de los relojes analemáticos.
Y díganmé : ¿ donde han visto ustedes un reloj de sol con el mar de fondo ?

Els rellotges analemátics portan les xifres horàries disposades en el·lipse. A la platja del Bogatell, tenim un dels més representatius de la nostra ciutat. De 6´80 metres de diàmetre i de base horitzontal Nord -Sud, aquest bifilar té una paràbola d'Est a Oest. El seu vèrtex es troba just a un metre d'altura. Té a més un calendari de mesos zodiacals.
Construït en formigó i acer inoxidable. El seu lema : Temps verdater
Platja del Bogatell. Sant Martí de Provençals
P D : Els deixo la base d'un planol del que són les projeccions dels rellotges analemátics.
I dígim vostès : on han vist un rellotge de sol amb el mar de fons ?

sábado 28 de enero de 2012

Un artista de los palillos. Hoy es sabado.


Si se fijan, las iniciales de GK estan en la parte izquierda del bombo de la batería. En medio BG, de Benny Goodman, de quien era la orquesta. Gene Krupa era el nombre de este artista de los palillos. Todo un shouman ¡¡¡

viernes 27 de enero de 2012

Un genio olvidado






Monturiol fue además de un genio, un iluminado. Su Ensayo sobre " El arte de navegar por debajo del agua ", no tiene parangón. Su apartado de: Respirar sin oxígeno ni absorver el ácido carbónico producido, está fuera de toda duda, y comprobado. Pero además, nos deleitó con su Viaje a la Icaria, novela inspirada en la Comuna icariana de Cabet.
Les dejo una foto de su ingenio (escala 1/7); el Ictineo. Esta escultura de Subirachs reproduce fielmente su segundo submarino.
Entre las calles de Diagonal esquina Girona. Eixample derecho.

Monturiol va ser a més d'un geni, un il·luminat. El seu Assaig sobre " L'art de navegar per sota de l'aigua ", no té parangó. El seu apartat de: Respirar sense oxigen ni absorver l'àcid carbònic produït, està fora de tot dubte, i a més, comprovat. Però a més, ens va delectar amb el seu Viatge a la Icària, novel·la inspirada en la Comuna icariana de Cabet.
Els deixo una foto del seu enginy (escala 1/7); el Ictineo. Aquesta escultura de Subirachs reprodueix fidelment el seu segon submarí.
Entre els carrers de Diagonal cantonada Girona. Eixample dret.

jueves 26 de enero de 2012

A 32, 43 el metro cúbico ¡ de locos ¡



Yo he visto ladrones, pero como los de la Sociedad de Aguas de Barcelona, pocos¡¡¡¡ Observen, pero no se me descojonen...El abuelo, propietario de la factura, vecino de mí escalera, solo ha gastado 1 m cúbico de agua; le cobran el mínimo de 18 m3. El cánon de residuos; el iva, la depuradora, el porcentaje, la cuota de servicio y el mínimo de no se que y la madre que los parió.
Total por gastar un metro cúbico : 32, 43 €
¿ Es, o no es cuestión de chorizos ?, Al 24 de enero de este año

Jo he vist lladres, però com els de la Societat d'Aigües de Barcelona, pocs. Observin, però no se'm "descojonen"...L'avi, propietari de la factura, veí de mi escala, solament ha gastat 1 m cúbic d'aigua; li cobren el mínim de 18 m3. El cánon de residus; l´iva, la depuradora, el percentatge, la quota de servei i el mínim de no se que i la mare que els va parir.
Total per gastar un metre cúbic : 32, 43 €
És, o no és qüestió de xoriços ?, Al 24 de gener d'aquest any

miércoles 25 de enero de 2012

El primer premio al cliente más imbecil ¡¡¡



Ustedes, no saben lo que es el primer certamen español del cliente del año . No pueden dirimir la íntima satisfacción de poder trabajar con una empresa que me cobra el 100% de lo que gasto en impuestos. Me da escalofrios, me induce a ser incorregible. Me retrae a los más bajos instintos....Hay que ser un imbécil para seguir en la misma línea. Se ve que mís parámetros no dan para más.
Les dejo la factura de Fenosa, de este mes. Para que observen como me joden el 100% de lo que gasto en realidad. Toda una ingeniería del latrocinio.
PD : Consumo 12, 38 €, total factura 24, 66 €

Vostès, no saben el que és el primer certamen espanyol del client de l'any . No poden dirimir l'íntima satisfacció de poder treballar amb una empresa que em cobra el 100% del que gasto en impostos. Em dóna escalofrets, m'indueix a ser incorregi ble. Em retreu als més baixos instints....Cal ser un imbècil per seguir en la mateixa línia. Es veu que els meus paràmetres no donen per més.
Els deixo la factura de Fenosa, d'aquest mes. Perquè observin com em foten el 100% del que gasto en realitat. Tota una enginyeria del latrocini.
Consum : 12, 38€. Total Facturació , 24, 66 €

martes 24 de enero de 2012

Parte de la muralla







El la calle Correo Viejo, en un recodo, nos encontramos con un pasillo que da a un hermoso patio. Este da pie a visionar parte de la muralla de Barcelona que encaraba al mar.
Les dejo el plano -el Nº4 es la entrada a la que me refiero-; el pasillo y el patio al que les hago referencia.
Digno de visitar.
Calle Correu Vell. Casc Antic

El el carrer Correu Vell, i en una cantonada, ens trobem amb un passadís que dóna a un bell pati. Aquet dóna motiu a visionar part de la muralla de Barcelona que encarava al mar.
Els deixo el plànol -el Nº4 és l'entrada a la qual em refereixo-; el passadís i el pati al que els faig referència.
Digne de visitar.
Carrer Correu Vell. Casc Antic

lunes 23 de enero de 2012

Una comparativa. Plaza del Buensuceso..,



Más de cien años han pasado entre una y otra foto. La que fuera centro de la metrópoli, hoy no es más que otro rincón plagado de recuerdos.
Paralela a Las Rablas, les dejo esta comparatita...
Plaza del Bonsucces. Barrio del Raval...

Més de cent anys han passat entre una i una altra foto. La que fora centre de la metròpoli, avui no és més que un altre racó plagat de records.
Paral·lela a les Rables, els deixo aquesta comparatita...
Plaça del Bonsucces. Barri del Raval...

sábado 21 de enero de 2012

Para ser imbécil, no hacen falta estudios.




En un semestre, mí ay.untamiento ha denunciado a 811 personas por dormir al raso. Si, personas. Con cara, ojos y culo, pero sin sitio en el espacio que les ha tocado vivir.
Hay que ser imbecil para multar el hecho de no tener cobijo. Independientemente las causas a las que uno se ha visto sometido para llegar a esa situación. Me niego a admitir que los denunciantes son insensibles. No me lo creo de la Guardia Urbana. Prefiero lo primero a lo segundo. Lo primero es una enfermedad, y tiene cura; lo segundo es ser administrativo de la crueldad.
Estamos en la época de la pornomiseria. Mercantibilizar el dormir al raso es inconcebible.
Los necios han triunfado. Nos mandan los últimos de la clase.

En un semestre, mi ay.untament ha denunciat a 811 persones per dormir al ras. Si, persones. Amb cara, ulls i cul, però sense lloc en l'espai que els ha tocat viure.
Cal ser imbecil per multar el fet de no tenir recer. Independentment les causes a les quals un s'ha vist sotmès per arribar a aquesta situació. Em nego a admetre que els denunciants són insensibles. No m'ho crec de la Guàrdia Urbana. Prefereixo el primer al segon. El primer és una malaltia, i té cura; el segon és ser administratiu de la crueltat.
Estem en l'època de la pornomiseria. Mercantibilizar el dormir al ras és inconcebible.
Els necis han triomfat. Ens manen els últims de la classe.

Ohh Dr, ud. es jazz ¡¡¡ puro jazz ¡¡


El Dr nos da una de sus clases ¡¡¡ Hoy es sabado, suban el volúmen y que los bafles despierten a los vecinos de abajo ¡¡

viernes 20 de enero de 2012

El Mirador del alcalde






La verdad es que jamás sabré el porque del nombre, pero así se llama. Siempre me llamó la atención el confeccionado del pavimento, con herramientas y utensillos varios. No se a que viene esa innnovación por lo que llamaría Tapies -arte pobre-, pero es efectivo y curioso al mismo tiempo. Supongo que cuando porcioles (me perdonen que lo ponga con minúscula), se decidió a eliminar las barracas que habían por allí, se hizo a si mismo la gracia bautizando la plaza en su honor.
El Mirador del alcalde. Castillo de Montjuich

La veritat és que mai sabré el perquè del nom, però així es diu. Sempre em va cridar l'atenció el confeccionat del paviment, amb eines i "utensillos" varis. No s'al fet que ve aquesta innnovació pel que cridaria Tapies -art pobre-, però és efectiu i curiós al mateix temps. Suposo que quan porcioles (em perdonin que ho posi amb minúscula), es va decidir a eliminar les barraques que havien per allí, es va fer a si mateix la gràcia batejant la plaça en el seu honor.
El Mirador de l'alcalde. Castillo de Montjuich

jueves 19 de enero de 2012

El invierno le sienta bien..


En un rincón del pasaje, apoyado contra la pared, está este árbol solitario. No se arredra con el frio, al contrario, nos regala unas cuantas flores, como para apercibirnos que después del invierno vendrá la primavera.
Pasaje Pere Calders. Barrio de Sant Antoni. Eixample

En un racó del passatge, recolzat contra la paret, està aquest arbre solitari. No te por del fred, al contrari, ens regala unes quantes flors, com per advertir-nos que després de l'hivern vindrà la primevera.
Passatge Pere Calders. Barri de Sant Antoni. Eixample

miércoles 18 de enero de 2012

Que nunca te falle la hora el día de mañana




Este vertical declinante realizado en rajoles policromadas se ornamenta con motivos referentes a las estaciones del año. Las lineas horarias señalan de de 5 a 4 en números romanos. Es también calendario y sobre la línea del mediodia está impresa una curva analémica.
Orientado al sur. Muy bien conservado. Su lema está en latín : " Nunquam te crastina fallet hora " El material es la cerámica.
Adreça:Casa Terrades - Casa de les Punxes.- Av. Diagonal, 418
Municipi: Barcelona
Nucli: Eixample (Barcelona)
Comarca: Barcelonès
Autor: Puig i Cadafalch, J.
Data: 1905
Una de las cosas que me han llamado la atención es la tristeza de su cara. La curvatura de sus labios no es alegre, sino parca en sonrisa. Es el primero que veo de esta manera.

Aquest vertical declinant realitzat en rajoles policromades se ornamenta amb motius referents a les estacions de l'any. Les linies horàries assenyalen de de 5 a 4 en nombres romans. És també calendari i sobre la línia del mediodia està impresa una corba analémica.
Orientat al sud. Molt bé conservat. El seu lema està en llatí : " Nunquam et crastina fallet hora " El material és la ceràmica.
Adreça:Casa Terrades - Casa dels Punxes.- Av. Diagonal, 418
Municipi: Barcelona
Nucli: Eixample (Barcelona)
Comarca: Barcelonès
Autor: Puig i Cadafalch, J.
Data: 1905
Una de les coses que m'han cridat l'atenció és la tristesa de la seva cara. La curvatura dels seus llavis no és alegre, sinó parca en somriure. És el primer que veig d'aquesta manera.

martes 17 de enero de 2012

Sobre Antoni Tàpies



El 13 de diciembre de este año, cumplió 88. Con él me ha pasado casi a la inversa de otros pintores. Me gustaba más sus principios. Creo que su fuerte estaba en el movimiento que junto a Cuixart, Pons y Cirlot como base, formaron allá por los 50 del siglo pasado, el llamado Dau al Set.
Les dejo una pintura que siempre me entusiasmó, y que creo, era la esencia de su personalidad, el simbolismo. Spiritual Song (1950). A Tàpies.

El 13 de desembre d'aquest any, va complir 88. Amb ell m'ha passat gairebé al inrevés d'altres pintors. M'agradava més els seus principis. Crec que el seu fort estava en el moviment que al costat de Cuixart, Pons i Cirlot com a base, van formar allà pels 50 del segle passat, l'anomenat Dau al Set.
Els deixo una pintura que sempre em va entusiasmar, i que crec, era l'essència de la seva personalitat, el simbolisme. Spiritual Song (1950). A Tàpies.

lunes 16 de enero de 2012

Casi cien años...Montjuich








Casi cien años, pero las mismas piedras en los mismos recodos. Todo se ha movido. Las gentes, los pasos y las sombras, pero ellas, las piedras, están allí desde el mismo momento que decidieron colocarlas. Si las piedras hablaran sabríamos cosas que nos perecerían inverosímiles.
Circuito de Montjuich.

Gairebé cent anys, però les mateixes pedres en els mateixos recovecs. Tot s'ha mogut. Les gents, els passos i les ombres, però elles, les pedres, estan allí des del mateix moment que van decidir col·locar-les. Si les pedres parlessin sabríem coses que ens semblaríen inversemblants.
Circuit de Montjuich.