Y un curiosísimo reloj de Sol, que no lo es.

Miren ustedes que lo he visto cien y una vez más. Que siempre me llamó la atención, pero como a todo lo que tienes cerca y seguro, no le di más importancia. Miren ustedes que me paré en más de una ocasión a visionar aquello que se me daba tenía otra lectura, pero que mi vagancia especulativa no dejaba investigar.

Se trata de un original reloj de sol en donde la Ciencia dialoga con el Tiempo en forma de anciano barbudo (me recuerda a álguien), con alas y guadaña, en los dos relojes, el de esfera (que marca las horas solares), y el de arena. Mientras, la Historia escribe un verso de Ausonio : (1)” Uranie coeli motus scrutatur et astra “.  

El reloj es un vertical circular, y se orienta al norte. Marca en números romanos desde las 12 a las 4 de la tarde y lo curioso del gnomon, en forma de ángulo recto,  es que está cogido por la mano de la Ciencia. 

(1) Urania observa el movimiento de los cielos y los astros

Porxos d´En Xifré. Barceloneta

Mirin vostès que ho he vist cent i una vegada més. Que sempre em crido l’atenció, però com a tot el que tens a prop i segur, no li vaig donar més importància. Mirin vostès que em vaig parar en més d’una ocasió a visionar allò que se’m donava tenia una altra lectura, però que la meva vagància especulativa no deixava investigar.

Es tracta d’un original rellotge de sol on la Ciència dialoga amb el Temps en forma d’ancià barbut (em recorda a algú), amb ales i dalla, en els dos rellotges, el d’esfera (que marca les hores solars), i el de sorra. Mentre, la Història escriu un vers d´Ausonio : (1)” Uranie coeli motus scrutatur et astra “.

El rellotge és un vertical circular, i s'orienta al nord. Marca en nombres romans des de les 12 a les 4 de la tarda i el curiós del gnòmon, en forma d'angle recte, és que està agafat per la mà de la Ciència.

(1) Urania escruta el moviment del cel i els estels.

Porxos d´En Xifré. Barceloneta

  PD: Josep Ma Oliver, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, ens va oferir el passat dia 27 de febrer, a la seu de la SCG, una interessant dissertació sobre l'origen i la història d'Urània, la musa de l'Astronomia. El fet que l'astronomia tingui la seva pròpia musa, demostra la importància que aquesta ciència ha tingut per a la humanitat durant milers d'anys.

El conferenciant ens va conduir a través de diferents cultures, des d'Egipte i Grècia fins a l'era moderna, on ens vam aturar a finals del segle XIX i principis del XX, època en què Urània va gaudir d'un nou esplendor i va exercir de nou la seva influència i inspiració sobre grans científics, com ara Camille Flammarion o el nostre mecenes Rafel Patxot.

Després de revisar les diferents representacions d'Urània que s'han conservat fins als nostres temps, ja sigui en frescos, pintures, gravats o escultures, es va estudiar en detall el conjunt escultòric que remata els porxos d'en Xifré, a Barcelona, on una bellíssima Urània està representada amb les busques del rellotge a la mà, al costat de Cronos, enllaçant d'aquesta manera l'Astronomia i el Temps. La inscripció en llatí "Urania coeli motus scrutatur et astra" completa el conjunt. Sens dubte, la millor representació d'Urània que avui dia encara es pot contemplar.