Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

martes, 4 de octubre de 2016

Rondalla. La Ventafochs. Dibujo de A. Utrillo. 1897. Barcelona

Una rondalla dibujada por A. Utrillo en el 1897, en  pequeño formato.
7´5 por 10 centímetros dan para mucho.
Por cierto, el catalán escrito en aquella época es verdaderamente curioso y digno de ser contemplado.
Vean, por favor.

Una rondalla dibuixada per A. Utrillo en el 1897, en petit format. 
7´5 per 10 centímetres donen per a molt.
Per cert, el català escrit en aquella època és veritablement curiós i digne de ser contemplat.
Vegin, per favor.











19 comentarios:

  1. i amb esclops que hi anava la Ventafochs, saps el per què de la 'ch'?

    ResponderEliminar
  2. deu ser en català antic p antich, i és curios com canvien ab per amb feya per feia, el plural és tambè amb a feya, feyan, etc.


    LA VENTAFOCHS.


    Una dona casada ab un home que de son primer matrimoni havia tingut una filla, tenia á eixa tan avorrida, que no li feya fer sino las pitjors feynas y estar sempre á la cendrera, rahó per la qual li deya la Cendrosa. En cambi á las sevas duas fillas, las tenia contempladas y ben vistas, com que sempre se las enduya á festas y las feya anar molt ben vestidas.
    La Cendrosa á qui deyan tambe la Ventafochs per la feyna que sempre li feyan fer, era molt guapa y soferta, tan com lletjas y entonadas las altres, aixis es que tot ho prenia ab paciencia y fins ab agrado feya lo que li manavan, mes un dia li donaren un sach de mill pera que l'esclofollés mentres sa madrastra y germanas eran fora y per mes que treballava may se li acabava la tasca, com que la pobreta 's posá á plorar....

    ResponderEliminar
  3. Magnífic. Utrillo!

    La H del dígraf 'ch' a final de paraula és una relíquia medieval que prové del mateix llatí medieval (parrochia, barchinonensis, schola...) que servia per marcar la pronúncia de la 'c' com a velar sorda /k/ en lloc de fricativa sorda /s/. Amb la reforma fabriana es suprimir i només es va mantenir en els cognoms (March, Bach...)

    La Y en lloc d'una 'i' llatina és perquè en els diftong decreixents (vocal forta més vocal dèbil) aquesta 'i' no és una vocal sinó una semivocal: /j/ (iot). Passa el mateix amb la 'u', que es la semivocal /w/ (vau).

    En el castellà passa una cosa semblant (soy, voy, estoy, hay...) i per això es fa servir la 'y'. Penseu que la síl·laba només té, per definició, una sola vocal. En el cas dels diftongs, la vocal és la tònica i l'altra no té un so vocàlic encara que ho sembli.

    ResponderEliminar
  4. La resposta és de l´ ENRIC H MARCH, FRANCESC PUIGCARBó. Ja veus ¡¡¡Ho sap tot ¡¡¡.
    Una abraçada, i molt bé per el comte.
    salut
    A tu et ting aquet compe de ragal ....de lo milloret del mercat ¡


    Gracies ENRIC H MARCH.
    t'explico una cosilla: et tinc guardat un llibre de 1920 més /menys, de Rovira i Virgili, "Novissima Ortografia Catalana" , impresa per Antonio López.
    Una passada de llibre.
    M'escrius i quedem.
    Salut




    ResponderEliminar
  5. Totalmente de acuerdo con Enric H March. Hay esta pero es más actual, pre-Fabriana.El la Red puedes encontrar muchas cosas parecidas a traves del tiempo. En castellano pasa igual. http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000144923&page=1

    Salut.

    ResponderEliminar
  6. En uno de los libros que te envié la foto de la imprenta es de "Enrich" Prat de la Riba. 1910
    No solo es la "Y" sino también los apostrofes "entre'l", "que's"
    En "la vida de Llatzer de Tormes" 1892 es complicadisimo de leer:A case vostra yo tinch...."

    Este libro que citas de Rovira i Virgili, "Novissima Ortografia Catalana" lo compré en una libreria de la calle Aribau y lo regalé, pero no era impresa por Antonio López sinpo por la imprenta Paris, de Valencia.
    Salut.

    ResponderEliminar
  7. Extraordinari!!!, que bonic!!

    La Ventafocs, diuen, és un cas exemplar d'ascensió social gràcies a l'amor. Encara que... un no pot saber mai si en realitat és a l'inrevés: un cas d'amor gràcies a l'ascensió social.

    Salut.

    ResponderEliminar
  8. Cierto , JOSEP.
    Es una entrada que tengo prevista para Recordando Imprentas, pero que he de ir antes ha hacer una foto del lugar.
    Cierto lo que dices.
    Esta es la tercera edición, JOSEP, no se si tu tendrías la primera, al igual si.
    Un abrazote
    Gracias

    Una passada, EL PELETERO. MOlt, molt bonic. I petitó.
    Salut

    ResponderEliminar
  9. Muy bonita e ilustrativa entrada querido Miquel, siempre aprendiendo, de tí y de tus amigos.
    Un beso.

    ResponderEliminar
  10. Moltes gràcies, Miquel! Jo també tinc un regal per a tu.

    Ens escrivim i mirem de trobar un dia, però mentrestant vés-te guardant el 20 d'octubre perquè presento el llibre del Rec Comtal al MUHBA i no hi pots faltar.

    ResponderEliminar
  11. Bonísimo Utrillo. El escrito es anterior a la normalización de Pompeu Fabra.
    No había, entonces, una normativa ortográfica común, se utilizaban distintas ortografías, en algunos casos muy dispares según las distintas zonas de Cataluña y muchas veces se dejaba a criterio del autor. Veamos ejemplos como Dolors de Monserdà, Fredric Soler "Pitarra" o Verdaguer, sin ir más atrás.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  12. OK ¡ ENRIC H MARCH
    Salut

    Si que es bonito, FRANCESC CORNADó. Y me hace gracia la ortografía, que es muy curiosa y se asemeja (a grandes rasgos) al latín.
    Un abrazo
    salut

    ResponderEliminar
  13. En fin no sé,yo que tú tomaría precauciones de tocar sin guantes esa Cenicienta.Y mucho menos
    de acercarme sin mascarilla,para protegerme de los ácaros y otros patógenos.
    Saludos."ben"

    ResponderEliminar
  14. Es que el "librillo" ? ¿fascimil? ¿cuadernillo ?, es muy muy añejo y de seguro ha visto tiempo de tempestades.
    Un abrazo , BEN

    ResponderEliminar
  15. Preciosa portada. El catalán, como todas las lenguas, cambia al ritmo de la sociedad que las habla. No han pasado tantos años y fíjate qué antiguo y anacronico nos parece, sin contar que han desaparecido en nuestra habla muchas expresiones y grafía de algunas palabras, algunas ya en desuso.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  16. Un abrazo, AMALTEA. Me encantan las palabras esdrújulas ¡ Anacrónico ¡que bonito ¡
    salut

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...