Tot Barcelona a TOT MONTMELÓ...

Leo este viernes una colunma de mi estimado Dani, creador de TOTMONTMELÓ, una página que habla de su pueblo, que publica sobre su pueblo y que critica y aplaude sobre su pueblo. Una página escrita por un universitaro, trabajador, catalán e hijo de emigrantes; con voz y personalidad propia. Una página que versa sobre lo que los demás se amagan, se esconden y/o se apresuran por pasar inadvertidos, por aquello de que no hay tiempo y/ el que diran. Dani, que así se llama el autor que hoy plega y pasa página (nunca mejor dicho), tiene la personalidad de lo que carecen los ediles, consortes, bienhechores, conserjes y comeveydiles de los del ay.untamiento de su localidad, lease Montmeló. Dice lo que él quiere decir, sin insultar, pero no olvida de los costos de su pueblo, sobre todo de los suyos, que son emocionales. Cierra una página que ahora ya no será crítica, ya nos dijo Antonio Machado aquello de " TODO NECIO CONFUNDE VALOR Y PRECIO ", pero estos que manipulan confunden el derecho a la opinión con menosprecio, que es a la postre lo que consiguen. Se jodió el verdadero TOTMONTMELÓ. Se jodió la voz del pueblo, las entrevistas a las personas, los resultados de lo equipos, las reseñas de las casas , las fotos de hace cincuenta años, el molino y la nueva carretera...ahora todo será la intríngulis política, -¿qué nos apostamos ?- esto es el final de un deseo, porque es imposible que una página que se llame y dirima TOT MONTMELÓ, no parabiene bien a quien edila y bienaventurize el pueblo. No vale para nada más...para nada más...Estos ( y aquí no se salva ni el Dios del Pentateuco), no son más que unos mendigos en un camino que les hace pasar de la piedad hasta llegar al chantaje social, que es lo que han hecho con tu página. No desconfío de la justicia porque no vivo de ella; estoy contigo, en un país en el que somos inmunes a la indignación.
Eres el hijo que a un padre siempre le hubiera gustado tener.
Miquel, de Tot Barcelona.
Salut

Les remito su despedida :

L'altre dia, de pura casualitat, vaig anar a parar a una pàgina d'aquelles de la xarxa social Twitter, anomenada Tot Montmeló. Vaig trobar-ho curiós, però ja està, res més. Va ser dies més tard quan, també sense voler-ho, vaig veure un enllaç: totmontmelo.com. I em va fer moltíssima il·lusió.

Em va fer gràcia que després que jo donés el nom de Tot Montmeló a un bloc fa avui mateix 826 dies o, el que és el mateix, més de dos anys i tres mesos, ara s'hagués creat un portal web amb domini .com darrere el mateix nom que jo vaig encetar. Podeu pensar que m'ho vaig prendre malament, que crec que m'han volgut copiar i tirar a terra la idea, però no, de cap de les maneres, fa temps vaig tenir l'oportunitat de comprar el domini i no ho vaig voler fer; em va fer gràcia aquesta putada.

Aquest nou Tot Montmeló és un lloc on s'emeten notícies del poble, articles d'opinió, anuncis i tot sobre Montmeló: el temps, fotografies, l'agenda... un web on tothom hi pot opinar enviant el seu escrit a l'equip de totmontmelo.com. No com aquest bloc que, a més de ser únicament d'un personatge ben peculiar, i on només opina ell discriminant totes les altres opinions, emet judicis força perjudicials per la vida social del poble.

Senyors, Montmeló creix com a població i creix a internet. Cada cop són més les webs que tracten del nostre poble, els grups del Facebook on es creen debats sobre què és bo o què dolent per a Montmeló... i cada vegada amb més suports, amb més aliats, amb més seguidors disposats a ajudar. Arribats a aquest punt, perquè mantenir dos Tot Montmeló? És inútil a més de contraproduent, ocupa lloc virtual i no produeix cap benefici a ningú. Al contrari, que hi podrien haver fins i tot disputes o malentesos, i és l'últim que voldria. I donat que un és una senyora pàgina web, amb suport en les dues xarxes socials per excel·lència, col·laboradors i un bon equip al darrere (una bona pàgina que millora cada dia, sincerament), i l'altre és un trist bloc en què poca gent s'hi deixa caure i no evoluciona... no hi ha cap mena de dubte que el que sobra és el bloc.

Senyors, escriure de Montmeló és molt fàcil. Molt. Tan fàcil com escriure de qualsevol altre tema. No obstant això, el que de ben cert és difícil és emetre'n judicis de valor. És fer una crítica constructiva perquè el poble corregeixi allò que se sap, i millori tant com sigui possible. I és tan difícil només per una simple raó: Montmeló és un poble petit on ens coneixem tots, i si no és així, ràpidament tenim vies o podem alçar una mica la veu per saber qui és i on viu algú. Això mateix és el què ha passat aquí, que el meu bloc ha estat en molts casos discriminat per qui sóc, valorat negativament per professar la religió que professo (que no és la de la gran majoria d'aquest país), i se m'ha dit el nom del porc per estar en alguna entitat que no acaba de ser gaire ben vista en el panorama català. Se m'ha mirat de reüll, se m'ha girat la cara pel carrer, se m'ha anat a buscar, se m'ha cantat les quaranta amb un to de veu més alt del que és normal, se m'ha vingut a casa a buscar brega... i no només a mi, sinó que tot això també ha influït i afectat tota la meva família; tot per dir el que penso de l'estat del poble, de les actuacions de les entitats o del mateix Ajuntament en un fals país democràtic crec presumeix d'una llibertat d'expressió bastant apòcrifa. Jo dono el meu nom, tothom qui vol el sap, perquè penso que és de persona donar la cara quan s'està parlant i argumentant motius propis, i sempre he contestat amb bones paraules aquells qui m'han preguntat sobre el què d'una entrada, sense eliminar cap dels comentaris que s'han anat publicant, per molt grollers que fossin. N'hi haurà molts que saltaran d'alegria si arriben a llegir algun dia aquesta entrada, creguts vencedors d'una guerra unilateral i, per mi, inexistent; altres que, de ben segur, la llegiran avui mateix i em demanaran explicacions per haver pres aquesta decisió tan nefasta. O fins i tot podria ser que aquesta darrera i estèril entrada suscités polèmica (que tampoc ho entendria, perquè de cap de les maneres és l'objectiu d'aquest escrit) com moltes altres coses que he dit, sempre pres com a provocació; no ho sé, ja m'ho espero tot... Però bé, és el què toca.

Senyors, sempre he escrit amb tota la bona fe del món. Sense intentar fer mal a ningú ni crear malestar. No em guanyo la vida deixant comentaris en un bloc, cap de les lletres o de les fotografies que podeu veure aquí m'ha deixat un sol cèntim, però això m'ha ajudat a créixer com a persona i a sentir com és de crua la vida i com de malèvola pot arribar a ser una sola persona. He estat el primer en aprendre moltíssim sobre el poble on he nascut i viscut i, tot i això, no ho he comentat tot del poble, em queden al rebost moltíssimes fotografies, idees i informacions, escrits que no veuran llum pública. I no em penedeixo de res, al contrari, m'enorgulleixen les 22.249 visites que ha tingut el bloc de Tot Montmeló durant el mes d'octubre; potser era un centre virtual més important del què alguns es pensaven, potser si s'hi passava tanta gent no era tan dolent com alguns creien. Puc arribar a pensar que si ara s'ha creat totmontmelo.com no deixa de ser un senyal ben clar: puc haver incentivat encara més el poble, la crítica, el saber de la gent, puc haver burxat algú perquè em faci el salt i es molesti a obrir un web amb un nom ben sabut: Tot Montmeló. I un cop la teva feina està enllestida, i ben enllestida, has de marxar, deixar passar la gent que ve darrere, deixar-los via lliure perquè puguin treballar còmodament i sense entrebancs. Qui és l'equip totmontmelo.com? No ho sé, ho desconec, no sé si ha estat pura casualitat o ha anat a mala fe, però tampoc em fa res... n'estic orgullós, tenen una bona pàgina web, gaudiran en plenes possessions d'un nom amb arrels profundes i espero i desitjo de tot cor que els vagi molt bé; serà el bé de Montmeló.

No vull acabar aquest comiat sense tenir unes paraules d'immens agraïment a certes persones que durant tant de temps han estat assegudes darrere el seu ordinador, pendents de què es deia al bloc de Tot Montmeló i sempre disposats a consellar-me i donar-me el suport necessari quan ha fet falta. A Miquel, un pou de saviesa que des de Tot Barcelona em va donar sense saber-ho la idea d'obrir aquest bloc i que sempre ha tingut bones paraules per la meva feina. Al Vicente, que darrere pericogranollers sempre ha estat un excel·lent veí més de Montmeló. A Jaime i Rosa, que des de ben a prop m'han abraçat quan ha calgut. A la Marta, al Jaume i al Xavi que, com el Jaime i la Rosa, m'han fet costat sense defallir.

Tampoc vull deixar-me la Neus, del Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Montmeló, per resoldre'm dubtes sempre que ha pogut. A Jonatan Martínez, Regidor de l'Ajuntament, per deixar-se caure per aquí i dir-hi la seva. A Pere Rodríguez, Segon Tinent d'Alcalde, pels seus comentaris i aclariments en privat.
I a altres que puntualment també han opinat: Jordi Puyaltó, Sergio Fidalgo, MIN, perico consorte, Oscar 7m76, Noe, Martí, Carlus.rcde, Senyor X, sentir1907, Patricia.

Senyors, no ho allargo més: ha estat un veritable plaer poder entrar a les seves llars; però després de dos anys i noranta-sis dies, després de 527 entrades publicades, el bloc de Tot Montmeló mor amb les botes posades, amb el cap ben alt. Per fi ha arribat l'hora de submergir-se en un nou, gran i il·lusionant projecte...