y I...Els "panots" de pavimentos hidráulicos de Barcelona

Ya hemos hablado en otra ocasión de los panots de Barcelona, de las propiedades del cemento armado y de sus aspectos decorativos externos.
En el campo del modernismo industrial nuevas empresas incorporaron múltiples formas para pavimentos hidráulicos.
Las casas Orsola Solá, Butsens, Escofet Fortuny, Escofet Tejera, Falcó Vilella, Romeu Escofet y Ral Escofet, se dedicaron a la fabricación de este pavimento.
La más importante y de las que les dejo el catálogo, fue Escofet Tejera y Cia. En la misma colaboraron dibujantes de alto nivel creativo. En su catálogo de 1900 dibujaban Moya, Pellicer, Mario Lopez, A de Riquer, Pascó, Granell, Rigalt, Almiñana, Vilaseca, Domenech i Montaner, Fabre, Gallisa, Mélida, Puig i Cadafalch, Font Gumá, Tomás Moragas...Quizá, la mejor pieza diseñada fue la que Gaudí les diseño, pieza clave por sus posibilidades para la combinación, por su simbología y los elementos que la misma encierra.
La innovación de la forma en que Gaudí diseña para Escofet Tejera y Cia, radica en si misma el de distribuir la decoración de la superficie en los tres ángulos de hexágono, de forma que el dibujo - el motivo- se complete por la yuxtaposición de los otros dos hexágonos.
La descentralización del dibujo y la reducción a un tercio de cada pieza provoca, por adicción, la repetición indefinida de los motivos, de una manera dinámica. Además, en el proceso de fabricación se reducen los costos, porque con este sistema, los motivos centrales no exigen la multiplicidad que con los otros diseños eran menester.
Está considerado como el primer diseño de la época moderna como tal.
Les dejo la foto del catálogo, y los diversos pavimentos hidráulicos que aún perviven en el pavimento de nuestra ciudad, amén de los modelos pertinentes, más la marca de la casa, que es muy difícil ver en nuestra ciudad.
Mañana les pondré una descatalogada (ejemplar único y con poquísimos ejemplares en Barcelona) y la de Gaudí...

Ja hem parlat en una altra ocasió dels "panots" de Barcelona, de les propietats del ciment armat i dels seus aspectes decoratius externs. En el camp del modernisme industrial noves empreses van incorporar múltiples formes per a paviments hidràulics. Les cases Orsola Solà, Butsens, Escofet Fortuny, Escofet Tejera, Falcó Vilella, Romeu Escofet i Ral Escofet, es van dedicar a la fabricació d'aquest paviment. La més important i de les que els deixo el catàleg, va ser Escofet Tejera i Cia. En la mateixa van col.laborar dibuixants d'alt nivell creatiu. En el seu catàleg de 1900 dibuixaven Moya, Pellicer, Mario Lopez, A de Riquer, Pascó, Granell, Rigalt, Almiñana, Vilaseca, Domènech i Montaner, Fabre, Gallisà, Mélida, Puig i Cadafalch, Font Gumá, Tomàs Moragas ... Potser , la millor peça dissenyada va ser la que Gaudí el seu va ser una peça clau per les seves possibilitats per a la combinació, per la seva simbologia i els elements que la mateixa tanca. La innovació de la forma en que Gaudí dissenya per Escofet Tejera i Cia, rau en si mateixa el de distribuir la decoració de la superfície en els tres ángulos d'hexàgon, de manera que el dibuix - el motiu- es completa per la juxtaposició dels altres dos hexàgons. La descentralització del dibuix i la reducció a un terç de cada peça provoca, per addició, la repetició indefinida dels motius, d'una manera dinàmica. A més, en el procés de fabricació es redueixen els costos, perquè amb aquest sistema, els motius centrals no exigeixen la multiplicitat que amb els altres dissenys eren menester. Està considerat com el primer disseny de l'època moderna com a tal. Les deixo la foto del catàleg, i els diversos paviments hidràulics que encara perviuen en el paviment de la nostra ciutat. Les deixo els models pertinents, més la marca de la casa, que és molt difícil veure a la nostra ciutat. Demà els posaré una descatalogada (exemplar únic i amb poquíssims exemplars a Barcelona) i la de Gaudí ...