UNO SE VUELVE VIEJO, SIN DUDA, PERO ¿QUIÉN
SE VUELVE JUICIOSO?. (Mefistófeles a Fausto).

jueves, 25 de diciembre de 2008

Almacén Textil Serra i Balet




[HISTÒRIA DEL(S) PRODUCTOR(S)]: Els precedents de "Manufacturas Serra-Balet S.A." es remunten al 1913 quan Jacinto Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca s'associaren a l'empresa de Jaume Balet i Viñas i crearen la societat "J.J.F. Serra i Balet". Aquesta va tenir una forta expansió tot aprofitant la conjuntura de la I Guerra Mundial. El 1918 Francesc Serra abandonarà l'empresa i es modificarà la raó social, restant com a "J.J. Serra i Balet" per passar a ser Manufacturas Serra-Balet S.A.,constituïda a Barcelona el 15 de juliol de 1922 amb l'objectiu de fabricar filatures de cotó i les seves mescles, especialment panes, ja fossin per al propi consum, com també per a la seva comercialització. El capital social inicial fou de 5 milions de pessetes i els socis foren; Jacinto Serra Bohigas, José Serra Roca, Jaime Balet Viñas, Manuel Balet Crous i José Vilá Marqués en nom de la companyia "Comercial Anònima Vilá". L'evolució de l'empresa fou favorable fins el 1977 malgrat que des del 1973 ja es percebien els efectes negatius de la crisi general del sector tèxtil. Així, el 1977 la plantilla de treballadors era de 637, el capital social s'havia establert en 100 milions de pessetes i es comptava amb una fàbrica de filats a Ripoll, les fàbriques de teixits a Taradell, Gavà i Castellnovo, i la fàbrica d'acabats i el magatzem de Sants. En aquest període de 1973 a 1977 es produeix una ampliació de capital efectuada pels accionistes amb la finalitat de modernitzar la maquinària i la producció de l'empresa. Aquesta inversió va resultar fallida i va comportar que la tresoreria de l'empresa quedés molt debilitada i els accionistes no poguessin aportar nous recursos. Aquesta situació va portar a l'empresa a fer suspensió de pagaments el 20 d'abril de 1982 amb l'objectiu de facilitar als treballadors el cobrament de subsidis, aportar nous capitals amb la reconversió de l'empresa en Societat Laboral, acollir-se al "Plan de Reconversión de la Industria Textil" i millorar la situació de la tresoreria a través de la gestió del patrimoni imprescindible.
De todo aquello, queda la fachada sita en la calle Ortigosa. De las pocas modernistas que aún se pueden percibir, en una zona donde el textil llegó a tener cerca de cinco mil empleados.
Les dejo unas fotos antes de que la destruyan, como han hecho con tantas del barrio.

3 comentarios:

perico consorte dijo...

Me temo que esa fachada tan hermosa va a durar menos que un caranelo a la puerta de un colegio

Jaume C. i B. dijo...

En primer lugar tengo que felicitarte por el artículo, és excelente. Y también quiero añadir que no debes temer por este edificio, no solo no será derribado, recientemente se ha rehabilitado su fachada y las naves están en uso. Creo que el edificio está catalogado por tanto no hay riesgo de que lo derriben.

Anónimo dijo...

Me ha encantado, me has ayudado mucho!