
Venga, ya estamos al fin de las efemérides. Regalos, obsequios, entramas y entretelas. Con y sin disgusto. Con y sin ganas de aportar. Se acabó la mierda de el engaño anual y, con ella, la tontuna del arbolillo de Nimrrod (poderoso cazador - se me acerquen a la cultura de los Caldeos-), pero para eso se han de abrir varios libracos y releer a Mircea Eliade y compañía...
Ahora toca el depósito de los réditos, y lanzar a la quema del detritus un árbol que solo nos sirvió para quince dias. Patético ¡
Izquierda del Eixample, en la Avenida Mistral.
Venja, ja estem finalitzan les efemèrides. Regals, obsequis, entrames i entreteles. Amb i sense disgust. Amb i sense ganes d'aportar. Se h´acabac la merda de l'engany anual i, amb ella, la tontuna del arbust de Nimrrod (poderós caçador - se m'apropin a la cultura dels Caldeos-), però para això s'han d'obrir diversos llibres i rellegir a Mircea Eliade i companyia...
Ara toca el dipòsit dels rèdits, i llançar a la crema del detritus un arbre que solament ens va servir per a quinze dies. Patètic.
Esquerra de l'Eixample, en l'Avinguda Mistral.