MATO EL TIEMPO Y ÉL ME MATA A MÍ; QUE BIEN SE VIVE ENTRE ASESINOS. (Ciorán)
Mostrando entradas con la etiqueta carmelo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta carmelo. Mostrar todas las entradas

lunes, 23 de mayo de 2011

Refugio antiaereo en el Carmelo






Hemos hablado siempre del fortín antiaereo del barrio del Carmelo cuando la guerra civil. Un enclave desde donde se domina la ciudad de Barcelona. Hoy les dejo el refugio de civiles que iba desde la calle Mühlberg hasta la plaza Ibiza, cruzando la salida del nido de los antiaereos.
Es otra visión de los recuerdos de Barcelona, visión que he intentado plasmar en una de las fotos donde se divisa el puerto de Barcelona y, en donde aún está apostado un refugio que en su día fue hogar seguro para los habitantes de la zona.
Barrio del Carmel.

Hem parlat sempre del fortí antiaeri del barri del Carmel quan la guerra civil. Un enclavament des d'on es domina la ciutat de Barcelona. Avui els deixo el refugi de civils que anava des del carrer Mühlberg fins a la plaça Eivissa, creuant la sortida del niu dels antiaereis.
És una altra visió dels records de Barcelona, visió que he intentat plasmar en una de les fotos on s'albira el port de Barcelona i, on encara està apostat un refugi que en el seu moment va ser llar segura per als habitants de l´entorn.
Barri del Carmel.

lunes, 21 de marzo de 2011

Lo que no renta, lo derribamos






Les enseño unas fotos. Montaña del Carmel, calle Santuarios frente al 64. Esta torre que les situo, popularmente conocida como " El castell", habitaba en la montaña desde los años 1930. Me miran la foto en blanco y negro y la verán en la parte superior de la izquierda, la primera de arriba de la imagen. Tuve hace muy poco, la fortuna de ir ha hacerle una foto para seguir viendo como aquella belleza desaprovechada por los estamentos, se deterioraba. Los vecinos del lugar me han comentado que nuestro ay.untamiento se ha hecho cargo del caso. Como si del mago Felix se tratara, ahora está...ahora no está. Pero ojo, aún queda el pozo del agua, tapado con dos planchas de hierro, como si tal cosa.
Nada de arreglarla, reconstruirla , utilizarla para el bien común para que los jubilados del lugar aprovechen los bancales como huerto. No hay dinero para esos menesteres. O si hay dinero, pero se necesitan para llenar los depósitos del A8. Total, llevaba abandonada más de 25 años...¿ quién la va a encontrar a faltar ?
Barrio del Carmelo

Els ensenyo unes fotos. Muntanya del Carmel, carrer Santuaris front al 64. Aquesta torre que els situo, popularment coneguda com " El castell", habitava a la muntanya des dels anys 1930. Em miren la foto en blanc i negre i la veuran en la part superior de l'esquerra, la primera d'a dalt de la imatge. Vaig tenir fa molt poc, la fortuna d'anar ha fer-li una foto per seguir veient com aquella bellesa desaprofitada pels estaments, es deteriorava. Els veïns del lloc m'han comentat que nostre ay.untamient s'ha fet càrrec del cas. Com si del mag Felix es tractés, ara està...ara no està. Però ull, encara queda el pou de l'aigua, tapat amb dues planxes de ferro, com si tal cosa.
Gens d'arreglar-la, reconstruir-la , utilitzar-la pel ben comú o per que els jubilats aprofitin els bancals com hort. No hi ha diners per a aquests menesters. O si hi ha diners, però es necessiten per omplir els dipòsits de l'A8. Total, portava abandonada més de 25 anys... qui la va a trobar a faltar ?
Barri del Carmel

jueves, 10 de marzo de 2011

El reloj de sol de Casa Bech, la cara oeste



Les dejé hace tiempo, la visión de una torre abandonada en la calle Turo de la Rovira, se trata de Casa Bech, en el barrio del Carmelo. La torre, cuadrangular, dispone de otro reloj de sol que da a la cara oeste del abandonado edificio. No quisiera pasarlo de largo. Primero porque es magnífico, segundo porque me da pena el deterioro al que está sometido. Por demás están los lamentos si los que gobiernan el consistorio la han dejado morir de aburrimiento.

Els vaig deixar fa temps, la visió d'una torre abandonada al carrer Turo de la Rovira, es tracta de la Casa Bech, al barri del Carmel. La torre, quadrangular, disposa d'un altre rellotge de sol que dóna a la cara oest de l'abandonat edifici. No volgués passar-ho de llarg. Primer perquè és magnífic, segon perquè em dóna pena la deterioració al que està sotmès. Per altre estan els laments si els que governen el consistori l'han deixat morir d'avorriment.

domingo, 30 de enero de 2011

Nuestra Señora de Fátima







Bueno, vamos allá. En si la ermita es joven. Data de 1864. Plena montaña del Carmel. Con vistas a todo lo visible, pués domina desde su atalaya allá hasta donde el horizonte nos pueda alcanzar.
Se trata de la ermita de Nuestra Señora de Fátima. Les dejo unas fotos de los años 50, del pozo de agua, de un molino que ya no es tal, de la casa de los guardias del paraje y, al fin de cuentas, de un antes y un después, dado que las de color, las he efectuado hace una semana. Entrar en ella no es complejo, solo has de solicitar la llave a las monjas del colegio especial que hay en la calle Font-rubia, solo por allí se puede acceder y, después de cien escalones justos, se empieza a divisar el pequeño recinto.

Bé, anem allà. En si l'ermita és jove. Data de 1864. Plena muntanya del Carmel. Amb vista a tot el visible, dons domina des de la seva talaia allà fins a on l'horitzó ens pugui aconseguir.
Es tracta de l'ermita de La nostra Senyora de Fátima. Els deixo unes fotos dels anys 50, del pou d'aigua, d'un molí que ja no és tal, de la casa dels guàrdies del paratge i, per fi de comptes, d'un abans i un després, atès que les de color, les he efectuat fa una setmana. Entrar en ella no és complex, solament has de sol·licitar la clau a les monges del col·legi especial que hi ha al carrer Font-rubia, solament per allí es pot accedir i, després de cent graons justs, es comença a albirar el petit recinte.

miércoles, 26 de enero de 2011

La "Nena" del Carmel





Uno sube con la idea de entrar a la ermita de Fátima, en la cima del Carmel, frente los antiaereos. Con lo que menos piensa esta alma cándida (lo digo por mi), es en tropezar con un animal de mirada bondadosa y andares traviesos.
¿ Cómo se llama ? . - Nena, mi mujer la llama Nena. Al escuchar el nombre responde con un movimiento de orejas. Vaya si responde.
Nena vive en la cima del monte del Carmel, en la calle de la Font-rubia, desde allí se divisa toda Barcelona; la vista se pierde (no podía ser de otra manera), en el mar.
Nena tiene un prado enorme para pastar. Aire puro y una familia que no me cabe duda, le quiere.
Dejaremos la ermita para otra ocasión, hoy les pongo con una cara alegre de un animal inteligente, en realidad los únicos que no desarrollamos lo suficiente somos los humanos, para que engañarnos.
Les dejo unas fotos del hogar de Nena, del monte del Carmel, del prado donde almuerza y de su agradable sonrisa...

Inconfundible...