Reloj de Sol Facultad de Matemáticas de Barcelona

Lo que señala la hora, aquí, no es la sombra de una varilla (el cual da una dirección) sino la sombra de un punto. Cuando la sombra de este punto cae fuera del cuadro del reloj, éste no marca nada. El gnomon tradicional se ha sustituido por una pieza metálica representada en la figura. El punto que marca la hora es la sombra del vértice que en el gráfico viene designado por la letra A. Las líneas horarias tienen forma de 8. Las de trazo continuo corresponden a las horas y las discontinuas en las medias horas. Estos ochos tienen una rama pintada de rojo y otra pintada de negro. En invierno y en primavera se tienen que mirar sólo las líneas negras y prescindir totalmente de las rojas (como si no estuvieran). En verano y en otoño, al revés, se tiene que prescindir de las negras y mirar sólo las rojas. Esta fotografía fue tomada el día 17 de Junio a las 4 horas de la tarde (14 horas de tiempo solar medio, ya que nuestros gobernantes, como los de muchos países de Europa, han mandado que vayamos, en verano, dos horas adelantados respecto del sol). Las líneas horarias que entonces valían eran los negros (invierno y primavera). Observad que la sombra del vértice A es sobre las 14 negras. Observad, además, que esta sombra está situada sobre una franja que va de Geminis a Cáncer. Eso indica que el signo correspondiente era uno de éstos dos. Ahora bien, el reloj también dice que Geminis corresponde a la primavera y Cáncer en verano. El 17 de junio éstabamos en primavera y en el signo de Geminis. Observad también que la sombra está muy cerca de la línea inferior que va de Cáncer a Geminis. Esta línea corresponde al solsticio de verano que sería pocos días después (21 de Junio).

Digamos, finalmente, que los signos del zodíaco aparecen escritos en latín: Aries, Taurus, Gemine, Cancer, Leo, Virgo, Libra, Scorpius, Sagittarius, Capricornus, Aquarius, Pisces. El reloj trae la siguiente inscripción de Horacio: Urget decimos nox te días noctem (la noche persigue al día, y el día a la noche).

Joan Girbau (1988)

El que assenyala l'hora, aquí, no és l'ombra d'una vareta (el qual dóna una adreça) sinó l'ombra d'un punt. Quan l'ombra d'aquest punt cau fora del quadre del rellotge, aquest no marca gens. El gnòmon tradicional s'ha substituït per una peça metàl·lica representada en la figura. El punt que marca l'hora és l'ombra del vèrtex que en el gràfic ve designat per la lletra A. Les línies horàries tenen forma de 8. Les de traç continu corresponen a les hores i les discontínues en les mitges hores. Aquests ochos tenen una branca pintada de vermell i una altra pintada de negre. A l'hivern i a la primavera s'han de mirar només les línies negres i prescindir totalment de les vermelles (com si no estiguessin). A l'estiu i a la tardor, a l'inrevés, s'ha de prescindir de les negres i mirar només les vermelles. Aquesta fotografia va ser presa el dia 17 de Juny a les 4 hores de la tarda (14 hores de temps solar mitjà, ja que els nostres governants, com els de molts països d'Europa, han manat que anem, a l'estiu, dues hores avançats respecte del sol). Les línies horàries que llavors valien eren els negres (hivern i primavera). Observeu que l'ombra del vèrtex A és sobre les 14 negres. Observeu, a més, que aquesta ombra està situada sobre una franja que va de Geminis a Càncer. Això indica que el signe corresponent era un d'aquests dos. Ara bé, el rellotge també diu que Geminis correspon a la primavera i Càncer a l'estiu. El 17 de juny éstabamos a la primavera i en el signe de Geminis. Observeu també que l'ombra està molt prop de la línia inferior que va de Càncer a Geminis. Aquesta línia correspon al solstici d'estiu que seria pocs dies després (21 de Juny).

Diguem, finalment, que els signes del zodíac apareixen escrits en llatí: Àries, Taurus, Gemini, Cancer, Leo, Virgo, Lliura, Scorpius, Sagittarius, Capricornus, Aquarius, Pisces. El rellotge porta la següent inscripció d'Horaci: Urget diem nox et dies noctem (la nit persegueix al dia, i el dia a la nit).

Joan Girbau (1988)