Vilapiscina (Nou Barris)...y la iglesia de Santa Eulalia

Esta parte de Barcelona fue el punto de acogida de los obreros llegados desde otras partes de España en la década de 1950 y 60 del siglo pasado.
El último barrio reconocido de Nou Barris, es Can Peguera y con él, ya no son nueve, sino trece.
Les dejo un mapa para título orientativo, pues siempre viene bien situarnos en el plano, con el nombre de cada uno de los barrios. Vilapiscina está delimitada por las calles Fabra i Puig, Petrarca, Paseig Maragall y Riera de Horta.
En Vilapiscina, destaca por su antiguedad el núcleo de la iglesia de Santa Eulalia, formado por la iglesia y el edificio de Ca l´Artés, antiguo hostal del s. XV. El conjunto en si, se integra en lo llamado el Turó de la Peira.
Parece que tal como la vemos hoy, los muros que hacen de fundamento y la unen a Can Basté, son de 1782. Está coronada por la cruz de Santa Eulalia, pero este nombre, ya se encuentra escrito en un documento en el 991, que no era más que una escritura de venta. Su planta es de cruz irregular (más grande en el lado izquierdo), y es que recibe la herencia de anteriores construcciones. En su capilla hay vestigios de orígen ramánico (s.X), e incluso materiales aprovechados de la época romana.
El conjunto es un pequeño rincón bellisimo que vale la pena visitar un día, dando un paseo.
Les pongo unas fotos de 1970 (cuando estaba la iglesia casi en perpetuo desamparo) y otras de la actualidad, asi podemos hacer una pequeña comparación.

Aquesta part de Barcelona va ser el punt d'acollida dels obrers arribats des d'altres parts d'Espanya en la dècada de 1950 i 60 del segle passat. L'últim barri reconegut de Nou Barris, és Can Peguera i amb ell, ja no són nou, sinó tretze. Les deixo un mapa per títol orientatiu, ja que sempre va bé situar-nos en el pla, amb el nom de cada un dels barris. Vilapiscina està delimitada pels carrers Fabra i Puig, Petrarca, Paseig Maragall i Riera d'Horta. A Vilapiscina, destaca per la seva antiguitat el nucli de l'església de Santa Eulàlia, format per l'església i l'edifici de Ca l'Artés, antic hostal del s. XV. El conjunt en si, s'integra en el anomenat el Turó de la Peira.
Sembla que tal com la veiem avui, els murs que fan de fonament i la uneixen a Can Basté, són de 1782. Està coronada per la creu de Santa Eulàlia, però aquest nom, ja es troba escrit en un document en el 991, que no era més que una escriptura de venda. La seva planta és de creu irregular (més gran a la banda esquerra), i és que rep l'herència d'anteriors construccions. En la seva capella hi ha vestigis d'origen románíc (s. X), i fins i tot materials aprofitats de l'època romana. El conjunt és un petit racó bellíssim que val la pena visitar un dia, donant un passeig. Les poso unes fotos del 1970 (quan hi havia la església gairebé en perpetuo desempar) i altres de l'actualitat, així podem fer una petita comparació.