El barri de La Font de la Guatlla...

El pequeño barrio de Font de la Guatlla se extiende entre la Gran Via y la vertiente noroeste de la montaña de Montjuïc, prácticamente en todo el tramo comprendido entre las plazas de Espanya y Cerdà . El conjunto edificatorio más singular del barrio es el pequeño grupo de casitas bajas con jardín, que configuran un inusual rincón de calma en la parte más próxima a la montaña, en claro contraste con los edificios altos y el trasiego del sector de la Gran Via. En recuerdo de su vocación inicial como ciudad jardín, muchas de las calles tienen nombres de flor: Dàlia, Lotus, Hortènsia, Begònia, Crisantem...
Les dejo el plano para que se me situen. Y unas fotos del barrio, las he hecho esta semana pasada...Por cierto, entre ellas, la que da nombre al barrio, la Font de la Guatlla, de la que se dice que en un tiempo no muy lejano manaba de su boca un agua abundante y cristalina.
Les dejo otra muy curiosa, la de una puerta de entrada a un refugio, de cuando la guerra, hoy tapiado.

El petit barri de Font de la Guatlla s'estén entre la Gran Via i el vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc, pràcticament en tot el tram comprès entre les places d'Espanya i Cerdà. El conjunt edificatori més singular del barri és el petit grup de casetes baixes amb jardí, que configuren un inusual racó de calma a la part més propera a la muntanya, en clar contrast amb els edificis alts i el tràfec del sector de la Gran Via. En record de la seva vocació inicial com a ciutat jardí, molts dels carrers tenen noms de flor: Dàlia, Lotus, Hortènsia, Begònia, Crisantem ... Les deixo el pla per que se'm situen. I unes fotos del barri, les he fet aquesta setmana passada ... Per cert, entre elles, la que dóna nom al barri, la Font de la Guatlla, de la qual es diu que en un temps no molt llunyà brollava de la seva boca una aigua abundant i cristal.lina. Les deixo una altra molt curiosa, la d'una porta d'entrada a un refugi, de quan la guerra, avui tapiat.