Ruta desconocida y 14, Calabria 193

Esto es lo que queda de un precioso y magnifico edificio modernista. Construido por PAU SALVAT I ESPASA, pocos o casi nadie sabe de su existencia.Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 1872-1923). Arquitecto modernista licenciado en 1894. Arquitecto municipal de Igualada, donde construyó el matadero municipal (1903-1905) y la Casa Ratés (1905-1909), con la colaboración de Isidre Gili i Moncunill.
En Barcelona, se encargó de la proyección y edificación de la Casa Oller (1903), situada en el número 658 de la Gran Via de les Corts Catalanes, donde adoptó soluciones estilísticas que recuerdan a Puig i Cadafalch. También destaca la Editorial Salvat, premio del Concurso anual de edificios artísticos del Ayuntamiento de Barcelona de 1916, y la Casa Salvat, de la Calle de Calabria, número 191-193.
Su vida profesional también destaca por el hecho de suceder a su padre como director de la empresa Editorial Salvat y, entre 1902 y 1906, por ocupar la presidencia del Instituto de las Artes del Libro.
Del edificio, solo queda la parte exterior de la balconera. La empresa NUÑEZ Y NAVARRO, se encargó de derribar lo que fue una de las obras mas bonitas del Eixample

Això és el que queda d'un preciós i magnífic edifici modernista. Construït per PAU SALVAT I ESPASA, pocs o gairebé ningú sap de la seva existencia. Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 1872-1923). Arquitecte modernista llicenciat en 1894. Arquitecte municipal d'Igualada, on va construir l'escorxador municipal (1903-1905) i la Casa Ratés (1905-1909), amb la col.laboració d'Isidre Gili i Moncunill. A Barcelona, es va encarregar de la projecció i edificació de la Casa Oller (1903 ), situada al número 658 de la Gran Via de les Corts Catalanes, on va adoptar solucions estilístiques que recorden a Puig i Cadafalch. També destaca l'Editorial Salvat, premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de 1916, i la Casa Salvat, del Carrer de Calàbria, número 191-193. La seva vida professional també destaca pel fet de succeir al seu pare com director de l'empresa Editorial Salvat i, entre 1902 i 1906, per ocupar la presidència de l'Institut de les Arts del Llibre. De l'edifici, només queda la part exterior de la balconera. L'empresa NUÑEZ I NAVARRO, es va encarregar d'enderrocar el que va ser una de les obres més boniques de l'Eixample.

.