El Park Guell y la entrada de pago...

No es la primera vez que uno pasea por el Park Guell y, es verdad, que vayas el día que vayas y a la hora que quieras, aquello siempre parece un día festivo. Cuatro millones de visitantes al año se hacen ver. Y he aquí el problema. Si los cuatro millones fueran japoneses, solo se escucharían el clik de las cámaras fotográficas. No se vería papel alguno en el suelo, ni latas, ni tan siquiera se escucharía el murmullo de sus pasos. Cuestión de educación. Pero no, no son solo japoneses. Los hay de toda leche y condición e incluso caseros, si, de Barcelona, que tampoco hacen ascos de utilizar el suelo como papelera y la papelera como asiento. Cuestión de educación.
Me consta que el servicio permanente de limpieza sale por un ojo de la cara y, que el arreglo de lo que se deteriora con tanto visitante, sale por el otro.
Pero la pregunta que se me plantea es ¿ Han de pagar la entrada también los residentes ?. Conozco a varias personas ( jubiladas todas ellas ), que tienen el park Guell como paseo matutino. Lo digo, porque me viene a la memoria, la jugada que nos lanzó el Ay.untamiento con el parque del Laberinto, en Horta, donde se prometió a la AAVV de la zona la entrada gratuita para con los jubilados y solo es gratuito para los gatos y en algún que otro domingo.
La historia del Park Güell es eso, historia, y afortunadamente historia de un fracaso. Si esa urbanización hubiera tenido éxito, entrar en el Park Güell, hoy por hoy, sería impensable, ya que aquello debía ser una urbanización ciudad-jardín privado (para eso están las dos entradas diferenciadas y con portadas y vigilancia), con sesenta casas ( todas eso sí, de alto standing), apartadas de Barcelona, para uso y disfrute de la sociedad burguesa de aquella época y con residuos en ésta y, no les quepa duda, que si se hubiera llevado a efecto, esta zona sería la más cara de Barcelona.

No és la primera vegada que un passeja pel Park Güell i, és veritat, que vagis el dia que vagis ia l'hora que vulguis, allò sempre sembla un dia festiu. Quatre milions de visitants l'any es fan veure. I vet aquí el problema. Si els quatre milions fossin japonesos, només es escoltarien el clik de les càmeres fotogràfiques. No es veuria cap paper a terra, ni llaunes, ni tan sols s'escoltaria la remor dels seus passos. Qüestió d'educació. Però no, no són només japonesos. N'hi ha de tota llet i condició i fins i tot casolans, si, de Barcelona, que tampoc fan fàstics d'utilitzar el sòl com a paperera i la paperera com seient. Qüestió d'educació. Em consta que el servei permanent de neteja surt per un ull de la cara i, que l'esmena del que es deteriora amb tant de visitant, surt per l'altre. Però la pregunta que se'm planteja és: Han de pagar l'entrada també els residents?. Conec a diverses persones (jubilades totes elles), que tenen el Park Güell com a passeig matutí. Ho dic, perquè em ve a la memòria, la jugada que ens va llançar el Ay.untamiento amb el parc del Laberint, a Horta, on es va prometre a l'AAVV de la zona l'entrada gratuïta per amb els jubilats i només és gratuït per als gats i en algun que altre diumenge.
La història del Park Güell és això, història, i afortunadament història d'un fracàs. Si aquella urbanització hagués tingut èxit, entrar al Park Güell, ara per ara, seria impensable, ja que allò havia de ser una urbanització ciutat-jardí privat (per això estan les dues entrades diferenciades i amb portalades i vigilància), amb seixanta cases (totes això si, d'alt standing), apartades de Barcelona, per a ús i gaudiment de la societat burgesa d'aquella època i amb residus en aquesta i, no els càpiga dubte, que si s'hagués dut a efecte, aquesta zona seria la més cara de Barcelona.