Una cosa curiosa que me pasó hace dos semanas y que no he sabido a que atenerme. ¿Premonición?, no lo se, pero yendo hacia las clases de la Facultad de Teología, un estudio sobre Hegel, me encontré con este cartel, puesto enfrente de los "tontainers" de la Facultad, y dejado contra la pared. Le hice una foto porque Blanco si sabía quien era, pero el motivo de aquel impreso solitario, y en medio de la acera me dejó pensativo.
Hoy, dos semanas después, me he enterado de la muerte de uno de los mejores ninotaires de la añorada revista.
Les dejo con todo, o sea, el cartel visionado hace dos semanas, la noticia de su fallecimiento y una foto de una viñeta.
M'assabento per El Periódico que se'ns ha anat Blanco, el dimecres 29, un dels millors dibuixants que va tenir TBO.
Una cosa curiosa que em va passar fa dues setmanes i que no he sabut al fet que atenir-me. Premonició?, no lo sé, però anant cap a les classes de la Facultat de Teologia, un estudi sobre Hegel, em vaig trobar amb aquest cartell, posat enfront dels "tontainers" de la Facultat, i deixat contra la paret. Li vaig fer una foto perquè Blanco si sabia qui era, però el motiu d'aquell imprès solitari, i enmig de la vorera em va deixar pensatiu.
Avui, dues setmanes després, m'he assabentat de la mort d'un dels millors ninotaires de l'enyorada revista.
Els deixo amb tot, o sigui, el cartell visionat fa dues setmanes, la notícia de la seva defunció i una foto d'una vinyeta.
Una trista notícia per a tots els qui hem estimat i estimem els tebeos. I posa els pèls de punta topar amb aquestes casualitats, com al del cartell amb la seva biografia, abandonat al carrer, però en el mur de la universitat i allà on hi va haver els quioscs de llibres de vell.
ResponderEliminarHo vaig veure ahir a el periódico, la familia Ulises ha perdut al seu pare. Sortía a la contraportada del TBO i era el primer que miraba sempre. Recordo haver vist un d'aquests dibuixos enormes de Barcelona ple de gent al carrer, crec que a casa teva...
ResponderEliminarSalut
ENRICH H.MARCH:
ResponderEliminarVaig veure la taula en doblegar la cantonada d'Aribau, encarant Diputació. Recolzada contra la paret. A mesura que m'acostava augmentava la meva curiositat. En arribar a la seva altura i, enfront del lloc on tants llibres he comprat, em trobo amb aquesta taula escrita. Va ser el dimecres 12 juny, ho recordo perquè el professor que ens porta la classe sobre Hegel (Ignasi B.), havia de venir mitja hora abans.
T'asseguro que em va estranyar la biografia de Blanco enmig del carrer, i que no vaig saber atribuir-li el motiu, com no s'atribuir-lo ara, però vaig haver de fer-li una foto i la vaig guardar en l'ordinador.
Desgraciadament l'he utilitzat gairebé quinze dies després.
Una abraçada.
Si FRANCESC, en tinc del Benejam i de Blanco, el seu "continuador".
Ja saps que soc un "forofo" del TBO i dels seus nonotaires.
Salut
Uno de los grandes del TBO, junto a Coll, Urda, y Benejam, a quien sustituyó con la familia Ulises. D.E.P.
ResponderEliminarUn abrazo, Miquel.
Un abrazo, CAYETANO
ResponderEliminarSalut
Independentment de la seva posterior mort, el rètol allà, al mig de la vorera, no deixa de ser curiós, aparentment carent de motivació,...
ResponderEliminarLa família Ulises, me'ls llegia jo, no eren grans aventures, una família aparentment normal amb les coses del dia a dia... Recordo el TBO que el regalaven quan pujaves al funicular del Tibidabo durant un temps. El regalaven? no n'estic segur, però la decoració del funicular incloia dibuixos de la família Ulises.
podi-.
Pues ya sabes, un patadón más a los que apreciamos tanto los tebeos y en concreto aquel TBO de mi educación formativa (no es broma) y sentimental de infancia. La familia Ulises era una sección leída a coro entre mis padres y yo. Recordando la risa que les producía aquella familia (y ya sé que tuvo dos padres) me enternezco en la memoria de lo inexistente. No sé si lo desastrosos que eran lo Ulises y no te cuento el mismo pater familias, la verdad es que eso suscitaba la acogida hilarante de mis padres. En fin, que esto es el transcurso del tiempo, del todo, vamos. Gracias por hacérnoslo saber.
ResponderEliminarCurioso el Ibarz tal como de mi familia .... tendré que indagar sus orígenes. Un abrazzo
ResponderEliminarSi PODI . Tal com dius, i segur , dono fé, regalaven el TBo a la pujada. Había anat a menjar a Can Paxixo, amb gent de "posibles ", un merender a la vora. Tot pagat. De les vagades que tinc memoria recordo el regal del TBO , ¿any?...1963/64, crec.
ResponderEliminarSalut
UN abrazo, FACKEL, muy grande
Salut
Un abrazote, CHORDI....de todo corazón
ResponderEliminarUn gran dibujante. Sus viñetas siempre quedarán en nuestra memoria.
ResponderEliminarSalud
Francesc Cornadó
Cómo quedará, amic FRANCECS CORNADO, lo extraño y casual del tropiezo biográfico en una calle.
ResponderEliminarEn fin, lo nuestro no es casualidad, me refiero a la relación es cultivo, bien regado, lento y a la sombra.
Saldrá un buen producto, estoy seguro
Un abrazote