La era de la "Generación Lúdica"

No hay día en que no abra las noticias para enterarme de que vivimos en la era de la Generación Tecnológica. Otros, los menos, le llaman Generación Virtual. Los hay que la denominan Generación de la Información. Quedan atrás aquellos que dicen pertenecer a la Generación Espacial, y lo de la Era Atómica parece que ha pasado de moda. A mi entender vivimos una nueva era, pero ninguna de las anteriormente denominadas.

A esta época le podríamos denominar "Generación Lúdica". Jamás nunca hasta estos momentos, el ser humano ha dedicado más horas a la distracción particular y a su propio entretenimiento, que al estudio, al trabajo, al pensamiento, a la reflexión o al diálogo. Los días tienen la misma duración que hace quinientos años, o sea, veinticuatro horas. Ni una más, pero las festividades hoy ya no se cuentan por fin de semana, duran días, y no ciudad que no se precie, ni pueblo que no se pronuncie que no tenga la suya y vayan a celebrar la de los demás, o sea, las fiestas locales, los puentes nacionales y los empalmes autonómicos.

Dedicamos dos horas como media diaria a estar delante del celular, contestando Apps, Tuiters, o correos. Una hora como mínimo delante el ordenador, y otra hora en la tele.
Viajamos a cualquier lugar de Europa cuando nos place, entre otras cosas porque nos es más barato (que no económico), que hacerlo en la Renfe a una localidad a 30 Kms de casa, y hacemos fotos a porrillo para enviarlas a los "amigos" del Instagram y los "me gusta" del Facebook para dar fe de que hemos estado allí.

No observamos nada y lo masificamos todo.

Recuerdo una frase de la antropóloga Ambar Case, "La promesa de la tecnología es que nos dejaría más tiempo para nosotros, y ha mentido. Ya no somos dueños de él".

No hi ha dia en què no obri les notícies per a assabentar-me que vivim en l'era de la Generació Tecnològica. Uns altres, els menys, li diuen Generació Virtual. Hi ha que la denominen Generació de la Informació. Queden enrere aquells que diuen pertànyer a la Generació Espacial, i això de l'Era Atòmica sembla que ha passat de moda. Al meu entendre vivim una nova era, però cap de les anteriorment denominades.
A aquesta època li podríem denominar "Generació Lúdica". Mai mai fins a aquests moments, l'ésser humà ha dedicat més hores a la distracció particular i al seu propi entreteniment, que a l'estudi, al treball, al pensament, a la reflexió o al diàleg. Els dies tenen la mateixa durada que fa cinc-cents anys, o sigui, vint-i-quatre hores. Ni una més, però les festivitats avui ja no es compten per fi de setmana, duren dies, i no hi ha ciutat que no es preï, ni poble que no es pronunciï que no tingui la seva i vagin a celebrar la dels altres, o sigui, les festes locals, els ponts nacionals i els entroncaments autonòmics.
Dediquem dues hores com a mitjana diària a estar davant del cel·lular, contestant Apps, Tuiters, o correus. Una hora com a mínim davant l'ordinador, i una altra hora en la tele.
Viatgem a qualsevol lloc d'Europa quan ens plau, entre altres coses perquè ens és més barat (que no econòmic), que fer-ho en la Renfe a una localitat a 30 Km de casa, i fem fotos a porrillo per a enviar-les als "amics" de l'Instagram i els "m'agrada" del Facebook per a donar fe que hem estat allí.
No observem res i ho massifiquem tot.
Record una frase de l'antropòloga Ambar Casi, "La promesa de la tecnologia és que ens deixaria més temps per a nosaltres, i ha mentit. Ja no som amos d'ell"