Pero los fascistas, claro, siempre son los otros.

sábado, 24 de junio de 2017

Como me gustan los finales felices, y más con bossa nova.



Bossa nova...ahhh, y en blanco y negro.
Se ruega  máximo volúmen, les aseguro que sus pies bailaran sólos.

4 comentarios:

  1. Aquesta cançó no és ben bé una bossa nova, encara que aqui la versionin així, el seu compositor és Tony Rennis que les italià i autor també de Grande, grande, grande.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Cert FRANCESC, però l'arranjament del tema fa que se li assembli quantitat.
    .
    Ahh , i no hi ha com els diamants, molts diamants, rubies, safirs i pedruscos varis per fer feliç a la persona estimada..

    i ella, en comptes de dir ¿¿¿ quando...cuando...cuando ???..dirá...¡¡¡ cuantos...cuantos...cuantos ¡¡¡
    Salut

    ResponderEliminar
  3. jejeje...el amor ¡¡¡ CHORDI...el amor y los pedruscos.

    ResponderEliminar

Trabalenguas eufemístico: "Trabajadores fijos discontinuos inactivos"

  Por cuestión de léxico, simplemente, si son trabajadores fijos, no son  discontinuos , pues eso es la antítesis; y si son i nactivos , n...