Y confieso también, que el poema que más me impresionó, fue el que les expongo.
Nunca me gustó como cantante, ni como trovador, sin embargo creo que fue un portento como poeta.
Les dejo con el poema.
Leonard Cohen. Poemas Escogidos.
Confesso que allà pel 1972, quan vaig comprar aquest llibre, record que va anar en la Bastinos, tenia en el meu poder la força de l'edat. Avui, a l'hora d'assabentar-me del succés han volat 44 anys més des que obra en el meu poder.
I confesso també, que el poema que més em va impressionar, va ser el que els exposo.
Mai em va agradar com a cantant, ni com a trobador, no obstant això crec que va ser un portent com a poeta.
Els deixo amb el poema.
Leonard Cohen. Poemas Escogidos.
No te tenía porqué gustarte en todas las facetas de la vida, además era un grandísimo poema.
ResponderEliminarUn abrazo fuerte, compañero.
Pues a mi me encantaba, D. E. P.
ResponderEliminarY no veas la tabarra que les he dado a mis vecinos.
La vida pasa demasiado deprisa.
Buen domingo.
tenia una cosa bona, vocalitzava molt bé l'anglès, de manera que es feia prou entenedor, al contrari de Dylan. Ara, el poema aquest que hasm posat, francament, no l'entenc, me'l tornarè a llegir més tard un cop esmorzat, a veure si hi veig més clar.
ResponderEliminarUn abrazo TRACY.
ResponderEliminarSalut ¡
Si que pasa deprisa, MTRINIDAD, demasiado deprisa, aunque como dice el Gregorio Morán, no pasa igual para la víctima que para el verdugo.
Buen domingo.
salut
És que el poema FRANCESC PUIGCARBó ve al dit amb els moviments actuals en tota Europa, moviments que mai s'han parat des de la caida d'Hitler.
Ell ens diu que si esperem veure un diable en forma de diable anem equivocats. Que el mal s'oculta, i que no esperem veure formes exteriors que ens aterrorizen.
Avui ho veiem en els presidents d'Hungria, en la Le Pen, en les idees del mur de Trump, en els Talibans que maten perquè no creiem en el déu d´ells; en l'idiota anglès del Brexit...
Cap d'ells escup saliva verda, ni té cua.
El poema és super actual.
Una abraçada
ja, ja, Yo coincido con Trinidad. Mis vecinos deben saberse de memoria las letras de "We take Manhattan" y "Suzanne".
ResponderEliminarTienes razón, el mal absoluto no tiene forma de diablo. Mas bién es anodino y vulgar, con el aspecto de ciudadano normal.
Como anodino y vulgar era Eichmann, un burócrata que brillaba por su capacidad de organización y que acabó dirigiendo la red de transportes que desembocaba en los campos de la muerte, vestido con el uniforme de las SS.
Lo que tienen en particular estos cretinos es que nunca se plantean por qué cometen esas atrocidades: Lo ordena Dios, lo ha ordenado el líder, o me lo ordena el pueblo.
Pocos o casi nadie dentro de estos movimientos se plantea o reflexiona nada. Gente vulgar y corriente que elige ser el matarife de sus semejantes
Felíz domingo
Describir, en esto reside el arte, describir con precisión dejándose de pamplinas. No voy a repetir que me gusta Piero della Francesca.
ResponderEliminarSalud
Francesc Cornadó
Exacte, Miquel. Per aquesta raó el mal no és identificable fins que es produeix. I pot aparèixer en qualsevol lloc.
ResponderEliminarUn norteamericano que parecía un bohemio de París.
ResponderEliminarQue la tierra le sea leve.
Un saludo, Miquel.
Per la mateixa raó el bé tampoc ho és. Ell tampoc és identificable, no porta ales com els àngels ni aureoles com els sants, ni és la conseqüència de la seva manifestació explícita i desvergonyida com feien els antics fariseus. Qui pensaria que Jesús era Jesús amb la pinta que feia i la vida que tenia? Anna Harent va dir que el mal era banal, el bé, en canvi, em sembla a mi que no ho és tot i que mai es mostra com ens pensem que ho hauria de fer. Ni mai tampoc el veiem reflectit al mirall de casa quan ens llevem de bon matí.
ResponderEliminarSi RODERICUS, anodino y con forma normal, así se representa el mal.
ResponderEliminarUn abrazo
También me agrada a mi, FRANCESC CORNADó, aunque en ocasiones le veo parco de movimiento.
Un abrazo, salut
Completament d´acord, ENRIC H: MARCH
Si, y que sus canciones perduren, CAYETANO GEA,
salut
Cert el que va dir Anna Harent que el mal era banal, però també va dir que hi havia una diferència entre coneixement i pensament.
De tal manera, EL PELETERo, que de les idees-empatia; d'elaborar teories -al diàleg interior; de resoldre problemes tècnics a intentar resoldre problemes morals, i això ho va escriure en "la banalitat del mal".
I ve a col·lació en uns comentaris seus parlant sobre el mal, i en conseqüència sobre la seva antítesi, el bé :" la ciència té com a fi aliberar a l'home de la seva ignorància (Sant Joan i la veritat us farà lliures) , i ens va recordar que en l'entrada de Mathaussen hi havia la mateixa inscripció.
El bé, EL PELETERO, és tot allò que mai sabries que podries fer per un amic, un familiar, o fins i tot un desconegut.
És alguna cosa que portes intrínsec amb tu i que saps que en ocasions et jugarà males passades, perquè podent obrar d'una altra manera no ho faràs.
Faràs el que creguis que és el conseqüent, lo responsable, lo moral.
Una abraçada
Puntos de vista. A mí sus composiciones me parece que revitalizan y proyectan su poesía. Pero estas cosas ya se sabe: una música, un poema, una foto la relacionamos rápidamente en nuestra mente con los recuerdos: un tiempo, una dedicación, una aventura, un vínculo, un riesgo... Los poetas y los cantantes están para eso, para seguir hablándonos de nosotros mismos.
ResponderEliminarLa inscripció que hi havia a l'entrada dels camps de concentració nazis era "El treball us farà lliures".
ResponderEliminarEl mal és també tot allò que mai sabries que podries fer a un amic, a un familiar o, fins i tot, a un desconegut.
Verdad es, FACKEL.
ResponderEliminarSalut
Si, EL PELETERO, cert, i no menys cert la apostrofa que afegien: " i la veritat, també ". Quedant per descomptat que els posseïdors de la veritat eren els qui promulgaven les lleis, i aquestes estaven totes aprovades pel Congrés, des d'aquella primera cridada "Llei per solucionar els perills que aguaiten al Poble i a l'Estat ", coneguda com la Llei Habilitant i promulgada al març 1933.
ResponderEliminarSalut
Hubo una época, en la salida de mi adolescencia, que me encantaba Cohen, a pesar de que sus canciones dejan un halo de melancolía. Después, pasé años sin escucharle, he vuelto ahora algunas veces pero ya con menos entusiasmo.
ResponderEliminarEse poema es muy instructivo, la maldad tiene apariencia de persona normal. Es el horror cercano, tan próximo a todos nosotros que espanta.
Abrazo
Una gran verdad, AMALTEA: "la maldad tiene apariencia de persona normal".
ResponderEliminarUn abrazo muy fuerte
Salut
A mí me gusta más como poeta, pero hay poemas que cobran más intensidad con música.
ResponderEliminarEste poema está en la línea de lo escrito por Hahana Arendt.Impresionante.
Salut, Miquel.