Carrér de Roc Boronat. Poble Nou
Potser el menys romàntic sigui una façana d'una antiga fàbrica del Poble Nou. Però aquesta m'agrada per la seva simplicitat. No sobra ni falta gens, i té l'imprescindible, el rellotge per marcar les hores als obrers, paraula, ara com ara, també desapareguda.
Carrér de Roc Boronat. Poble Nou
aciertas en tus consideraciones
ResponderEliminarsalut
Sencillo, el reloj pero prático.
ResponderEliminarBon dia Miquel y un petó.
¿que es un obrero? y tu me lo preguntas: obrero eras tu.
ResponderEliminarUna magnífica façana, l'emmarcat de totxo a sardinell és totalment racional i l'estintolament de planta baixa és una meravella reblonada, pensada en un moment d'escassetat de materials.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
Cada cop aprecio més el racionalisme arquitectònic i la senzillesa.
ResponderEliminarIgual que L'Enric, el racionalisme arquitectònic és, a més de senzill, humil, y en arquitectura aquesta és una gran virtut. Però ja de passada, haguessin pogut posar també un termòmetre.
ResponderEliminarEs un símbolo curioso, OMAR.
ResponderEliminarSalut
Totalmente positivista, MTRINIDAD
Un beso
Eras...eras....Nunca digas aquello que fue...porque te condenas...
era...era
Salut FRANCESC PUIGCARBó
Touché...FRANCESC CORNADó...me piache ¡
salut
Amb tu, ENRIC H MARCH...Amb tu
salut
D´acord, completament, EL PELETERO
Salut
El reloj es el único elemento curvo de la fachada, el único elemento que puede transmitir movimiento. Es el óculo o el rosetón del edificio fabril.
ResponderEliminarSaludos.
Cierto, CAYETANO GEA. Ciertamente no me había percatado.
ResponderEliminarSalut y gracias por estar
Miquel Yo nací a 200 metros de esta fabrica (abajo) y viviendas (arriba). Si mal no recuerdo era la empresa A. Giralt y no cerró, se trasladó a un Poligono. Está considerada Según el "Arxiu Històric de Poblenou" Como muy proximo al Art Decó. Actualmente o por lo menos hace un par de años era una empresa de diseño (solo se entraba por la puerta central) y si no la han quitado habia una lámpara en el techo del vestibulo que si era Art Decó.
ResponderEliminarEs extraño que ni Enric ni Francesc lo hayan dicho, verdad?
salut.
Uy, qué bueno, en lugar de hablar de la extinción de las palabras que ya caducan por falta de uso o de las especies, ahora podríamos añadir de los oficios... y a ver qué desaparece más.
ResponderEliminarMe gusta el trazado de las líneas rectas en su fachada.
Unsaludo, compañero, y tu cafelito.
A mí me ha confundido el reloj, JOSEP. Si hubiera sido cuadrado, o rectangular, hubiera pensado en el estilo, pero al ser redondo sólo han quedado las pinturas de la fachada que si vislumbran el estilo.
ResponderEliminarMe hubiera gustado ver la lámpara ¡¡¡
Un abrazo
Lo de las líeas rectas inducen a pensar, CENSURA SIGLOXXI, en el movimiento Art Decó, como bien dice JOSEP.
ResponderEliminarY si, los oficios caducan, pero surgen otros nuevos..El tiempo todo lo borra.
Un abrazo
salut
Hola, que tal, acabo de descobrir per casualitat aquest lloc a Internet, i ja he vist dos descobriments desconeguts per mi, un aficionat a la Història i la Arquitectura: el neteja sabates a la Via Laietana, i especialment aquest magnífic edifici Art Decó i Racionalista (una barreja comú a BCN i la veïna L´Hospitalet). Ho compartiré a un Grup del Facebook del que soc Membre, Amics de Barcelofília, a veure si resolen l´any de construcció, l´arquitecte i per a quina industria es va fer originalment.
ResponderEliminarAh!, per cert, de Racionalisme i Art Decó industrial desconegut i amagat, però molt interessant i digne de conservació, n´hi ha una nau i un edifici d´oficines a un lloc oposat a aquest del Poblenou: al límit de Sants i La Torrassa, a la Riera Blanca amb , a la vorera de Barcelona (l´altra es L´Hospitalet) enfront de les vies de Renfe i Metro ara cobertes i en transformació en jardins venint des de la Pl. de Sants. La millor Estació es Sta. Eulàlia Línia 1, sortida Riera Blanca. Durant anys van distribuir des d´allà amb les furgonetes Mercedes DKW grogues les famoses patates Matutano.
Dades facilitades per un Membre d´Amics de Barcelofília. Arquitecte Josep Alemany, construït els anys 1945 a 49, quan ja no es construïen de pisos pel franquisme, però si edificis industrials d´aquests estils. Originàriament va ser una industria de metalls i plateria.
ResponderEliminar