Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

martes, 3 de noviembre de 2015

Insisto. Lavaderos antituberculosos de Rubió i Bellvé

Les presento  algo que está dormido y abandonado, el pabellón de lavadero y desinfección del que fue el hospital antituberculoso ubicado en Vallvidrera.
Una verdadera y abandonada obra de arte. Una preciosidad en medio de la montaña. Un edificio que da gozo y que comulga con todo su derredor.
Lo diseñó Rubió i Bellvé, entre 1904 y 1905, en una zona alejada de Barcelona (pero perteneciente a la ciudad), por lo delicado de la enfermedad de sus pacientes. Con abundante agua y de manera que el sol pudiera abarcar el máximo posible de horas.
Consta de una nave central circular, con 8 naves a su derredor a forma de pétalos, una de ellas, la que da a la banda izquierda, más elevada que las demás, a modo de campanario. El sol invade siempre de una u otra forma las naves, haciendo la tarea del secado mucho más sencilla.
Su estado es lamentable. Da la sensación de que en un momento se quisieron hacer obras, pero estas están paralizadas desde hace tiempo, siendo pasto de la desidia (para variar) y el abandono.
Una pena y una verguenza.
Calle Jupiter 7. Carretera de Vallvidrera (subiendo por el puente de la estación del Baixador de Vallvidrera). Cuando vayan a Les Planas, háganse con un plano en el “maps del google” y no dejen de hacer esta pequeña excursión.  Lo agradeceran.
Els presento un edifici que està dormit i abandonat, el pavelló de safareig i desinfecció del que va ser l’hospital antituberculos situat en Vallvidrera.
Una veritable i abandonada obra d’art. Una preciositad enmig de la muntanya. Un edifici que dóna goig i que combrega amb tot el seu entorn.
Ho va dissenyar Rubió i Bellvé, entre 1904 i 1905, en una zona allunyada de Barcelona (però pertanyent a la ciutat), pel delicat de la malaltia dels seus pacients. Amb abundant aigua i de manera que el sol pogués abastar el màxim possible d’hores.
Consta d’una nau central circular, amb 8 naus al seu entorn a forma de pètals, una d’elles, la que dóna a la banda esquerra, més elevada que les altres, a manera de campanar. El sol envaeix sempre d’una o una altra forma les naus, fent la tasca de l’assecat molt més senzilla.
El seu estat és lamentable. Dóna la sensació de que en un moment es van voler fer obres, però aquestes estan paralitzades des de fa temps, sent pastura de la desídia (per variar) i l’abandó.
Una pena i una vergonya.
Carrer Jupiter 7. Carretera de Vallvidrera (pujant pel pont de l’estació del Baixador de Vallvidrera). Quan vagin als Planas, facin-se amb un plànol en el “maps del google” i no deixin de fer aquesta petita excursió. Ho agreiran.






14 comentarios:

  1. Catalunya està plena d'edificacions que no tenen res a veure amb el país, en hi ha tantes que al final acaba sent d'una manera paradoxal, una característica pròpia que sí té a veure amb el país, gairebé com si fóssim els USA. Hi ha pocs països així i Catalunya és un d'ells.

    ResponderEliminar
  2. Catalunya està plena d'edificacions que no tenen res a veure amb el país, en hi ha tantes que al final acaba sent d'una manera paradoxal, una característica pròpia que sí té a veure amb el país, gairebé com si fóssim els USA. Hi ha pocs països així i Catalunya és un d'ells.

    ResponderEliminar
  3. Sembla un palauet de la Disney, o un munt de sitges. Curiós.

    salut

    ResponderEliminar
  4. Aquet és un edifici curiós enmig de la serra de Collcerola. La torre del mitj era el safareig, d'on brollava una mina d'aigua.
    Estava tot dissenyat perquè el sol i l'aire guarissin els mals de l'època.
    Ara com ara està abandonat.
    Salut EL PELETERO

    Si, és com un castell , és fora del comú
    Una abraçada FRANCESC PUIGCARBó

    ResponderEliminar
  5. Bonita casa, creo que ya la he visto en tus post, verdad?
    Abrazos

    ResponderEliminar
  6. Cómo se ha llevado el ingenio constructivo a los espacios aparentemente más modestos, eh. Es curioso pero me has hecho recordar la de instalaciones antituberculosas que existían por las ciudades españolas cuando yo era niño y joven incluso. Una enfermedad de la miseria, presta a estar presente en cuanto se baja la guardia.

    ResponderEliminar
  7. Hace años, si, or eso insisto en ponerla porque es una desconocida y no he visto que nadie hable de ella.
    Un abrazo MTRINIDAD

    Es de una belleza impresionante FACKEL. Un palacio solitario en medio de un bosque.
    Salut

    ResponderEliminar
  8. Ja veus, abandonat de fa dècades. Nosaltres hi anàvem de nit a veure passar els esperits.

    ResponderEliminar
  9. Lastima será pasto de los OKUPAS,salud

    ResponderEliminar
  10. Ostres ¡¡ ENRIC ¡¡ aquesta és bona..Em sembla tan fantástica ¡¡¡ Impresionant, aquesta és l´expressió
    Salut

    Quizá si. LORENTE, pero aquello es un paraje solitario, e incluso los antisistemas necesitan del sistema para poder vivir.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  11. Qué lástima que no tenga uso, ni sirva de lugar de reposo y contemplación para el visitante. Me encanta, parece un santuario.

    Abrazo

    ResponderEliminar
  12. No sé si se construyó para ser "lavadero antituberculoso", o si es anterior, pues me resulta muy curiosa esta construcción para esa actividad.
    Ahora sería un lugar para disfrutar de la Naturaleza, apartados del ruido de la ciudad.
    Salut, Miquel.

    ResponderEliminar
  13. Si, si hace un año hice esta excursión. Lamentable el estado. Y ya de paso aproveché para dar un paseo por la zona.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...