¡ No se me preocupe ¡, las pajaritas quirománticas le sacaran de las dudas…
Con ustedes Betty, Maravilla, Faraona, Estrella y Linda…
Desde 1957 adivinando el futuro…Al final de las Ramblas, frente a Colón.
PD: desde que el Ay untamiento prohibió la exhibición de animales en Les Rambles, esta peculiar manera de visionar el futuro ha dejado de existir.
Con ustedes Betty, Maravilla, Faraona, Estrella y Linda…
Desde 1957 adivinando el futuro…Al final de las Ramblas, frente a Colón.
PD: desde que el Ay untamiento prohibió la exhibición de animales en Les Rambles, esta peculiar manera de visionar el futuro ha dejado de existir.
No se’m preocupi , els ocellets quiromántics li treuran dels dubtes… Amb vostès Betty, Meravella, Faraona, Estrella i Bufona… Des de 1957 endevinant el futur…Al final de les Rambles, enfront de Colón.
PD: des que l'Ai untament va prohibir l'exhibició d'animals en Les Rambles, aquesta peculiar manera de visionar el futur ha deixat d'existir.
PD: des que l'Ai untament va prohibir l'exhibició d'animals en Les Rambles, aquesta peculiar manera de visionar el futur ha deixat d'existir.
Bonita foto , me acuerdo de pequeña ver a esas personas por el final de las Ramblas.
ResponderEliminarUn abrazo i bona nit.
Segur que elles no s'equivocaben en les seves prediccions i si ho feien no tenia importància.
ResponderEliminarSalut
Yo también me acuerdo de las pajaritas MTRINIDAD.
ResponderEliminarLas personas daban una moneda de 25 ctms (la del agüjero) y elejía una de las pajaritas para fuera a un recipiente que estaba lleno de pequeñas papelinas.
A la pajarita elejida (he puesto los nombres porque estaban escritos en la baje de su pequeña jaula) se le abría la puerta de su jaula e inmediatamente iba al recipiente, cogía con el pico un papel que se lo daba al señor del puesto, y este se lo entregaba al cliente de los 25 ctms.
Todo un rito que aquellos animales se sabían a la perfección.
Un abrazo ¡¡
Ostres, EL PELETERO, m'acordo com si fos avui. Era un altre dels entreteniments d'antany. Una clientela fixa la tenia amb la VI flota i els americans de parla castellana, que baixaven per munts per les escalinates del port, a la dreta de les Orenetes.
Una abraçada
És una llàstima. Recordo aquests de la Rambla i els de Portaferrissa.
ResponderEliminarAy que ver , que bonito sería las ramblas tambien en esos años ...
ResponderEliminarSaludos ¡¡
Els de Portaferissa no els recordo, ENRIC H MARCH ¡¡¡ Els de Les Rambles els tinc sempre presents.
ResponderEliminarSalut
Eh!! Que yo también estaba. Y no solo esta señora , y todos nosotros, también habia el fotografo. O no os acordais?
ResponderEliminarSalut.
Vaya, todavía persistía el arte de la adivinación pajaril. Muy en boga en otros tiempos también en varias ciudades, yo lo recuerdo. Que sobrevivieran hasta hace poco en BCN es señal de que los sucesores habían mantenido el estilo (¿habrían actualizado el lenguaje de la suerte y sus promesas?) y de que aún había creyentes. Y la necesidad de vivir de algo, siquiera de la domesticación sofisticada y cuasi maquinaria de estos animales.
ResponderEliminarHombre , el fotógrafo ¡¡¡ y tanto JOSEP...pero las pajaritas eran especiales.
ResponderEliminarUn abrazo ¡¡
salut
No se si en otras partes del reino habrían esta suerte de adivinanzas FACKEL. Hoy funcionan los del Tarot televisivo a base de tenerte arrinconado a dos euros el minuto. pero estos animales astutos, como bien defines, eran una distracción casi necesaria. Nunca daban malas noticias y por lo que se ve comían varias familias de sus adivinanzas.
Salut
Y las Ramblas, SENTIR, tenían un sentido diferente en aquel tiempo, el del paseo. Hoy el tema ha cambiado (como en todos lados, vaya ) y estas distracciones de inocencia ya han perdido todo el valor.
ResponderEliminarUn abrazo