LOS POLÍTICOS SON COMO LOS RELOJES, POR MUY BUENOS QUE SEAN,
CADA VEZ QUE LOS MIRAS TE DICEN UNA COSA DIFERENTE. (Cosecha propia).

domingo, 3 de agosto de 2014

Dirán leña del árbol caído

cuando en realidad deberían decir silencio de tiempo pasado.
Leí esta carta ayer, primero de agosto del 2014, en La Vanguardia.
Se me da que en otras circunstancias la misiva ni hubiera estado escrita, ni se hubiera publicado.
Los tiempos cambian.

quan en realitat haurien de dir silenci de temps passat.
Vaig llegir aquesta carta ahir, primer d'agost del 2014, en La Vanguardia.
Se'm dóna que en altres circumstàncies la missiva ni hagués estat escrita, ni s'hagués publicat.
Els temps canvien.





21 comentarios:

gloria abras pou dijo...

Em sap greu que estigui descatalogat. La mare me'l posava des que era petita als anys 50 i de jove, quan apareixia un gra de pus, el Neobacitrín el feia madurar amb un tres i no res. Si ara hagués necessitat un medicament per aturar algun gra moles -cosa que, per sort, ja no passa- encara demanaria Neobacitrín.
Recordaré el que ha deixat escrit.

Francesc Puigcarbó dijo...

com a la novel·la de Bosch: se sabrà tot i poc que no supossessim que passava.

Carlos V dijo...

Neobacitrin es una palabra que no escuchaba hace años y ahora me a traído recuerdos de mi infancia.
Por cierto el refranero popular como muy variado ;como usted dice "hacer leña del árbol caído" o "tal faràs, tal trobaràs" o "A perro flaco todo son pulgas" ect ect..
Saludos

Júlia dijo...

No se sabrá tot perquè mai no se sap tot. En tot cas em sobta quan passa una cosa així la quantitat de gent que havia fet mutis i ara explica tot de draps bruts, ho podien haver fet abans de forma seriosa, ja sé que hi ha compromisos i condicionants però de vegades només hi ha, també, ambició, fatxenderia i ganes d'aprofitar les molles brutes dels qui tenen el pastís.

Miquel dijo...

Jo record vagament un tub petit que la meva mare tenia sempre a mà, crec que era aquesta casa, GLORIA.
No sabia la història, ni qui ho va descobrir, ni perquè s'havia fet gairebé imprescindible pel bé i per l'econòmic.
En fi, una altra cosa més a saber.
Salut i gràcies per ser hi a casa nostra.

i no para bé, FRANCESC...
Una abraçada. Salut

A mi me dan mas miedo los refranes chinos, CARLOS V : "esperar ver pasar el cadaver de tu enemigo"; "la venganza es un plato que se sirve frío"..etc
Salut

Miquel dijo...

Estic (penso que estém tots) d´acord amb la teva reflexió, JULÍA
Salut

Júlia dijo...

Sobre els medicaments, és un camp tan corrupte que n'hi hauria per escriure llibres sencers. La meva mare en una ocasió no sé què va anar a comprar a la farmàcia i li van dir que ja no es feia, 'oh, si anava bé i era molt barat', va comentar. 'Doncs precisament per això no el fan', li va dir l'apotecari. Jo tinc problemes sovint de fongs i també he vist com desapareixia del mercat una marca que era la que m'anava millor.

Es cert que es fa llenya de l'arbre caigut, tothom s'hi veu amb cor, i que el gos malalt és ple de puces, però també és cert allò de que qui no vol pols que no vagi a l'era, ho dic pels troncs caiguts i els gossos febles.

També ha sortit aquests dies allò de qui estigui lliure de pecat i la resta però no és el mateix que el pecat el faci segons qui que una persona anònima, encara més quan aquest segons qui ens ha estat predicant cada dia sobre valors i virtuts dels catalans de veritat. Consejos vendo, pero para mi no tengo.

Júlia dijo...

És una mica com el tema dels capellans pederastes, ni tots els capellans són pederastes ni tots els pederastes són capellans però fa més mal social un capellà pederasta que un paleta pederasta. El mateix ho aplico quan algú d'esquerra fa malvestats, a mi m'afecta molt més que quan ho fa algú de dretes, per això de vegades discuteixo sobre allò de que quan la guerra civil els del franco en van fer més, sí, però a mi em dol molt més que es fessin disbarats en nom de 'bones idees', dels altres ja sé que en puc esperar.

Per cert, ahir llegia un reportatge sobre la fatxenderia del senyor Felipe González que es veu que viu com un rei, doncs és això que deia.

Miquel dijo...

Si JÚLIA. Record a la meva mare explicant-me coses de la FAI (ella va ser miliciana en el front de Cervera), i que quan va venir a Barcelona i li van explicar el de les "txeques" del vaixell Uruguai atracat en el moll de la Fusta, no l'hi va creure.
Així que un matí, a les 5 del matí exactament es va anar cap a allí. I certament per una porta petita del vaixell, treien els cadàvers dels torturats la nit anterior. No se molt més, però el que si sé que allò li afecto de gran manera perquè no eren els ideals pels quals ella lluitava.
Amb el temps ( als 70 anys), ja veus el que són les coses, li va començar a tenir simpatia al Pujol. D'una banda estic content que no s'hagi assabentat, hi ha coses que es diuen mentides piadoses.
Salut

Júlia dijo...

Miquel, havia sentit sovint comentar a gent, i no precisament de dretes, més aviat al contrari, que va fer més franquistes la FAI que el Franco, no hem d'oblidar que a Catalunya van tenir més anys per fer disbarats, això explica moltes coses i molt franquisme sociològic.

Sobre Pujol, sobta que algú auster personalment caigui en aquests pecats ni que sigui condicionat per l'entorn familiar, però vaja, ser auster no eximeix de pecat mortal.

Júlia dijo...

Personalment admeto que no és sant de la meva devoció però també li tinc certa simpatia, fins i tot ara, és visceral i irracional la meva simpatia, crec que encarna els nostres vicis però també certes virtuts 'nacionals' de forma molt gràfica. Una mena de mirall engrandit de les nostres petiteses.

Miquel dijo...

I jo crec que tens raó. No sé perqué, pero estic d´acord amb aixó de : " no és sant de la meva devoció però també li tinc certa simpatia"...
Salut

AT dijo...

Bon cartell del producte! Ens haurem de posar pomada tots una mica...

Josep dijo...

El campo en las Farmaceuticas creo que puede ser tan corrupto como en el campo industrial. Está lleno de ejemplos de grandes hombres que han inventado cosas para el bien de la Humanidad y se pudren en un rincón o han sido robadas. Efectivamente este producto creo que no tendria que estar descatalogado. En cuanto al tema de franquistas y FAi, es verdad que los dos hicieron salvajadas, Tres años de guerra dan para mucho, pero creo que en realidad lo que cuenta es lo ocurrido a partir del 1939. A partir de este año hasta poco antes de morir el dictador aun se firmaban sentencias de muerte por un solo bando. Por favor, que no se nos olvide.
Salut.

Miquel dijo...

siiiiiiiii.....és magnífic AT...Magnífic
salut

Miquel dijo...

No se olvida JOSEP. No se olvida. Lo que sucede es que en muchas ocasiones el que lucha por unos ideales y ve desde dentro cosas que no se hubiera imaginado, se desengaña y supongo se entristece.
Solo explico el caso de una persona, mi madre que la imagino cargada con el rifle por esas eras de Dios, y en nombre de no se que, y ver los comentarios y las actuaciones de Dagoberto Escorcia y similares.
En fin,aquello ya pasó y estamos viendo caer otros líderes. El ser humano es simplemente eso, un ser humano que yerra y se equivoca constantemente
Salut

Sam Zucker dijo...

Hola Miguel! Estoy intentando contactarte pero no se como. Soy un periodista para Barcelona Metropolitan escribiendo un articulo en inglés sobre los "panots" de Barcelona y me gusta mucho los blogs que hiciste hace unos 4 años! Quiero hablar contigo sobre esta tema, entonces si me puedas mandar un mail a smzckr05@gmail.com, me agradaría mucho! La cosa es que tendré que entregar el articulo al final de agosto, entonces, no hay mucho tiempo. Estoy mas que todo buscando fuentes de información sobre historia. Moltes gracies!

Júlia dijo...

Josep, ya veo que no me he explicado nada de nada, tres años de guerra dan para mucho, una larga postguerra dictatorial para mucho más a veces gane quién gane.

No sé qué tiene que ver con olvidar el franquismo, mi razonamiento. Bueno, que se explica la poca resistencia por miedo pero también por esos desengaños vividos con 'los nuestros' y porque mucha gente recibió de todos lados.

Enric H. March dijo...

Passa com amb les botigues històriques que desapareixen. Fins aleshores ningú es recordava d'elles ni hi anava a comprar.

Temujin dijo...

En casos como este "siempre aparecen los amigos..."

Miquel dijo...

SAM ZUCKER :
mi mail es :
miquelcartisano@hotmail.com
Tengo muchas fotos de todos los (modelos)panots de Barcelona y un par de libros que hablan de la Industria de los mismos.
me escribes y te mando todas las fotos que teng con la ventaja que no tengo ninguna con el sobrenombre encima.
te mandaré también las fotos de los nombres de las calles (antes Barcelona tenía en los panots los nombres de las calles como nomenclator) y todo lo que te sea menester para tu trabajo.
Cuenta con ello y espabila si es que tienes que tener el trabajo para finales de agosto..

De nada..un placer
Salut

Touché ENRIC H MARCH...

Ahh TEMUJIN...los amichis son los amichis ¡¡¡
Acuerdate de Don Vito...¿ qué decía ?.." Madonna, ... contento tu...contento io "

Salutte