Hay algo de la escuela de la Bauhaus, creo, no lo puedo asegurar, pero hay algo peculiar en la forma de colocar los rectángulos y la predisposición del color.
Calle Diputació. Eixample.
Estem acostumats, almenys a Barcelona, a ensenyar vidrieres modernistes amb dibuixos d'animals, flors, cels i paisatges per doquier. Però aquestes vidrieres trenquen l'esquema de la naturalesa per barrejar en els colors un cromatisme diferent.
Hi ha una mica de l'escola de la Bauhaus, crec, no ho puc assegurar, però hi ha alguna cosa peculiar en la forma de col·locar els rectangles i la predisposició del color.
Carrer Diputació. Eixample.
No és Bauhaus però és sensacional!!!!
ResponderEliminarOriginals vidrieres i molt visuals.
ResponderEliminarsalut
És que no se l'estil GALDERICH.. Art Decó ?..El que és segur que els colors no estan posats a la tun tun...
ResponderEliminarA la vista, com bé dius, dóna una predisposició a la pau. El cromatisme des de lluny (la unió dels colors) tranquil·litza i convida a mirar.
Salut
És el que li comento a Galderich, FRANCESC PUIGCARBó. Intueixo que pertany al final del modernisme, sobre la dècada dels anys 20, més o menys ( datar les èpoques amb exactitud també és un error), però allí conflueix el Art Decó i les influències d'un altre moviment que abans vaig esmentar. En fi, em quedo amb el dubte, però les vidrieres són una passada.
Salut
Dejo aparte la consideración sobre el decorativismo más o menos Art Deco de las vidrieras y me gusta comentar la solución del chaflán que aquí se propone. Este es uno de las propuestas que se proyectaron para conservar la ortogonalidad de la trama Cerdá, los chaflanes a 45º presentaban una complejidad estructural y distributiva de la planta que muchos arquitectos quisieron obviar proponiendo soluciones bastante interesantes, por ejemplo calle Entença, 99 (Entença/Aragón). Son soluciones inteligentes y muy racionales algunas, en su contra se podría argumentar un cierto desorden en la ruptura de la alineación de la trama.
ResponderEliminarSalud
Gracias por las explicaciones FRANCESC CORNADó, siempre vienen bien. En muchas ocasiones, los curiosones de la ciudad no encontramos el porqué de las cosas, por eso es necesario que personas que sepan del tema, como es tu caso, expliquen el "porqué".
ResponderEliminarGracias.
salut
Des de petit aquest ha estat lloc de pas i he somniat que vivia en el pati elevat.
ResponderEliminarÉs una casa amb molta personalitat ENRIC H MARCH..
ResponderEliminarsalut
No me habia fijado nunca en las cristaleras, pero si en la esquina. No se si hay más en Barcelona.
ResponderEliminarSalut
Yo tampoco lo se JOSEP, pero esta la encuentro excepcional ,
ResponderEliminarSalut ¡
Me encantaría vivir en uno de los pisos con su galería acristalada. Me parece precioso el chaflán.
ResponderEliminarTienen un encanto especial AMALTEA, sin duda.
ResponderEliminarSalut
Rojo, azul, blanco y amarillo... Colores básicos, imagino que muchos monumentos en Egipto estarían con esos colores en su origen.
ResponderEliminar