Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

jueves, 23 de enero de 2014

El sarcófago de 175.000 €

Si, después de leer a la Rahola ( de ella aprendí que hay que leer incluso a los escritores que repelen, porque nunca se sabe donde aprendemos algo),  me escapé a ver el "abrevadero" que nos anunció por La Vanguardia.
No soy crítico de arte, pero como ustedes tengo mi sensibilidad. Les aseguro que esta vez no afloró, sino al contrario; después de cerciorarme lo que ha costado y en honor a quien se ha hecho, creo que Frederic Amat se hubiera podido ahorrar la estupefacción de Salvador Espriu de haberla visto,  y nosotros los dineros que ha costado.
Deseando que a partir de ahora no llueva, ni se les ocurra usarla por papelera, ni se dejen escapar los perros por allí para usarla como pipican, ni se escalabre ningún beodo, solo me queda decirles : esto es lo que hay.
Diagonal esquina Mayor de Gracia.

Si, després de llegir a la Rahola ( d'ella vaig aprendre que cal llegir fins i tot als escriptors que repel·leixen, perquè mai se sap on aprenem alguna cosa), em vaig escapar a veure el "abrevadero" que ens va anunciar per La Vanguardia.
No sóc crític d'art, però com vostès tinc la meva sensibilitat. Els asseguro que aquesta vegada no va aflorar, sinó al contrari; després de cerciorar-me el que ha costat i en honor a qui s'ha fet, crec que Frederic Amat s'hagués pogut estalviar l'estupefacció de Salvador Espriu d'haver-la vist, i nosaltres els diners que ha costat.
Desitjant que a partir d'ara no plogui, ni se'ls ocorri usar-la per paperera, ni es deixin escapar els gossos per allí per usar-la com pipican, ni  es foti de morros cap beodo, solament em queda dir-los : això és el que hi ha.
Diagonal cantonada Major de Gracia.






21 comentarios:

  1. O quan la idea no és suficentment bona per a una reeixida execució. A això se li afegeix un preu d'escàndol...

    ResponderEliminar
  2. Dicen que es un hipotético espacio, que ocuparia de caer el monolito que hay en la rotonda. Hasta ahí me deja indiferente lo que no me gusta es el suma y sigue de inflar la factura por cada cosa que se hace con dinero público.

    ResponderEliminar
  3. Correcte GALDERICH, rés més a dir.
    salut

    Escuché algo similar a un crítico de arte por la tele. Algo así como la caja del monolito por si cae, APU.
    Hay entierros mas baratos, y eso que Barcelona es la más cara en eso de los entierros ¡¡¡
    salut

    ResponderEliminar
  4. Buenos días Miquel! Qué le vamos hacer si el arte no nos llaga a todos del mismo modo. Lo que me parece más triste amén del derroche que ha costado pero claro (con el dinero de otro no se mira tanto) es que para colmo de males tienes que subirte al césped para verlo en su totalidad, ahora tendremos que sumar el cuidado del entorno para que siempre este verde y frondoso pues si no perderá vistosidad. Sobre tu comentario el uso que le dé el ciudadano estoy de acuerdo, pero quizás esto último le salve de ser usado como papelera u otras utilidades varias.
    Descripción de la obra según leí .
    Los 15 metros de cubeta yacente, talmente como la huella de un hipotético impacto del pétreo ciprés caído, y a modo de estilizada barca rumbo al reverso de Arenys (de Mar), o tal vez de alargado y perturbador espacio funerario, todo tan propio del verbo del autor.
    Un cordial saludo.

    ResponderEliminar
  5. ostras ¡¡¡¡
    ,,, cubeta yacente, talmente como la huella de un hipotético impacto del pétreo ciprés caído, y a modo de estilizada barca rumbo al reverso de Arenys ...
    Demasié pal body , CANELA 988 ¡¡¡
    perturbado estoy ¡
    salut

    ResponderEliminar
  6. Esperemos que lo respeten , me has hecho gracia cuando has dicho lo de los perros....... los humanos son peores incluso muchas veces que los indefensos animales ...
    Saludossssssssssssss ¡¡¡¡

    ResponderEliminar
  7. te doy la razón SENTIR en esto de los perros versus los humanos.
    salut

    ResponderEliminar
  8. Explica l'autor que ha perpetrat el 'monument' a Espriu, que es el forat que deixa un obelisc, jo diria que és una presa de pel. En nom de l'art s'han perpetrat moltes bestieses. O bé, a aquest senyor no li agradava Espriu.

    ResponderEliminar
  9. Que no es nada de arte, esta preparado, para cuando la gasolina, se ponga por las nueves los Mossos en vez de coche usaran caballos ,no va ser una escupidera? los caballos tiene que beber en algún sitio?

    ResponderEliminar
  10. Otra polémica para este artista! es el mismo autor que los ojos del Hotel OhLa

    http://amajaiak.blogspot.com.es/2011/04/hotel-ohla-la-fachada-con-ojos.html

    La idea del impacto del obelisco me parece curiosa...el coste elevado...

    Como dicen, aunque no se quiera es un contenedor que atrapara toda la basura.

    ResponderEliminar
  11. Pues así, sin más datos, visto lo que se ve, me temo que tienes tooda la razón MIQUEL, tal cual, un sarcófago y si ha costado mucho muchísimo no me extraña que os duela a los Barceloneses que se gasten los dineros públicos en una obra de arte, cuyo arte brilla por su ausencia... en fin. Estoy pensando así sobre la marcha...

    ¿No será que disimuladamente querían hacer un depósito para embalsar agua y trasvasarla luego a la cuenca al Segura cuando vaya seco? .. no sé, por buscarle una aplicación práctica a la inversión:))


    Muchos besos MIQUEL.

    ResponderEliminar
  12. No, no li agradaba Espriu, ni gens ni mica FRANCESC PUIGCARBó ¡¡¡
    salut

    Ahhhhhhhh ..vale, vale JESÚS PECECILLO...vale...ahora entiendo...ahhhh ....el abrevadero pues...
    salut

    Ostras AMAJAIAK, es que escuecen...cuando se gastan la pasta de esta manera...escuece ¡
    salut y gracias por la información..

    No des ideas MARÍA ¡¡¡¡¡ no des ideas ¡¡ jajajaja
    salut

    ResponderEliminar
  13. Barecelona es capaz de lo mejor y lo peor. Ya verás como se va a poner la cajita en unos días. Lo bueno es que habrá más trabajo para los barrenderos.

    ResponderEliminar
  14. Poema El cementiri de Sinera (1946)

    XXV

    A la vora del mar.
    Tenia una casa, el meu somni,
    a la vora del mar.

    Alta proa. Per lliures camins d'aigua, l'esvelta barca que jo manava.

    Els ulls sabien
    tot el repòs i l'ordre
    d'una petita pàtria.
    Com necessito contar-te
    la basarda que fa la pluja als vidres!

    Avui cau nit fosca
    damunt la meva casa
    les roques negres m'atrauen al naufragi.
    Captiu del càntic
    el meu esforç inútil
    qui pot guiar-me a l'alba?
    Ran de la mar, tenia una casa,
    un lent somni.

    Aquest fragment del poema "El cementiri de Sinera" omple de significat aquest sarcòfag obert, crec que l'han deixat obert perque els seus poemes segueixen lliures a l'abast de tothom, és de color negre como les roques que ell veia en el seu naufragi i té la forma d'una barca esbelta...jo crec que també l'han deixat obert per que puguis seure a la seva barca mentre llegeixes els seus poemes :***

    ResponderEliminar
  15. Poema El cementiri de Sinera (1946)

    XXV

    A la vora del mar.
    Tenia una casa, el meu somni,
    a la vora del mar.

    Alta proa. Per lliures camins d'aigua, l'esvelta barca que jo manava.

    Els ulls sabien
    tot el repòs i l'ordre
    d'una petita pàtria.
    Com necessito contar-te
    la basarda que fa la pluja als vidres!

    Avui cau nit fosca
    damunt la meva casa
    les roques negres m'atrauen al naufragi.
    Captiu del càntic
    el meu esforç inútil
    qui pot guiar-me a l'alba?
    Ran de la mar, tenia una casa,
    un lent somni.

    Aquest fragment del poema "El cementiri de Sinera" omple de significat aquest sarcòfag obert, crec que l'han deixat obert perque els seus poemes segueixen lliures a l'abast de tothom, és de color negre como les roques que ell veia en el seu naufragi i té la forma d'una barca esbelta...jo crec que també l'han deixat obert per que puguis seure a la seva barca mentre llegeixes els seus poemes :***

    ResponderEliminar
  16. Menuda porquería, cuando ví al "escultor " dando explicaciones de que era el negativo del monolito unos metros más abajo, me dió una pena, que se gasten ese dinero ese mamotreto que no tiene ni pies ni cabeza y es feo de narices...

    Mejor no sigo Miquel, bona nit.

    ResponderEliminar
  17. Veremos QUINTA SINFONÍA en que acaba todo, peromucho afecto no se le tiene
    salut

    Gracies GEMMA per el poema¡¡¡
    salut

    es que no tiene desperdicio por feo y falto de gusto MTRINIDAD¡¡¡
    salut

    ResponderEliminar
  18. Miquel...para consolarte te he cazado un reloj de Sol que seguro no has visto: http://madridmonamour.blogspot.com.es/2014/01/el-despertar-y-su-reloj.html Ya ves lo positivo de unas ciudades y el negativo de la nuestra con este estuche catafalco para entierros multitudinarios....En fin que con nuestros dineros hagan esto y con la que cae....que nos van a poner un impuesto por conectarnos a internet desde Cataluña.....en fin como dice MT, mejor no sigo...y bona nit

    ResponderEliminar
  19. La sombra del "llapis" ha dejado una huella de hormigón en el cesped. Es una anécdota que nos cuesta demasido cara.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  20. Parece el prototipo de un ataúd de hormigón. Aunque podría llegar a pensar en una acequia castellonense o el contramolde de un lapicero gigante o una entrada para un bunquer subterráneo, o una muestra de tubería post-modern, o una probeta para un ensayo de resistecia de un material a la agresión perruna, o un recipiente urbano de excrementos, etc. A tenor de tanta sugerencia podríamos pensar que puede ser una obra de arte.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  21. Jo quan sigui gran vull ser artista municipal.

    Salut!

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...