De vegades un té la sensació de que hi ha imatges que semblen inamovibles, però no és així. Els deixo amb el desaparegut rellotge de Sol de l'ermita de Sant Cebrià. No se si va ser el pintor, l´estucador, el paleta o el capellà del contorn el que va fer desaparèixer el preuat instrument, però ja veuen que no hi és.
1916 (apenas se aprecia, porque está desconchado)
1920 (Aquí se vislumbra mejor)
El reloj de Sol a la derecha de la ventana, bañándose de energía.
2014 (hace tiempo que ya no hay reloj)
Reloj de Sol carnavalesco, como si la broma por el tiempo hubiera barnizado el desaguisado.
Otra vista, y el reloj de Sol presidiendo un aplec en 1910.
Una pena, con lo bonitos que son los relojes de sol.
ResponderEliminarMuy bonitas las fotos, preciosas y las comparativas.
Un abrazo MIQUEL y bona nit.
Un abrazo MTRINIDAD
ResponderEliminarY ya no hay reloj ¡¡¡
salut
El més estrany és que es mantingui tot el conjunt.
ResponderEliminarLos propietarios han optado por el pintor-estucador antes que por el relojero, ocurre a menudo que no se elige el profesional adecuado y uno puede equivocarse e ir a la ferretería en vez de la farmacia para solucionar su carencia de hierro.
ResponderEliminarSalud
M'agradava més abans, massa emblanquinada que li treu atractiu.
ResponderEliminarestic esperant que en Sentir 1907 digui que l'estucador segurament era català
ResponderEliminarels rellotges de sol tan entranyables, al poble d'Otos (la Vall d'Albaida) hi ha una ruta molt interessant de rellotges de sol fets per escultors de renom, i un veí d'allà gran coneixedor d'ells els fa i puieden contemplar en moltes façanes de pobles i ciutats de voltants
ResponderEliminarDons si ENRIC H MARCH...fins i tot l´abet ¡¡¡
ResponderEliminarsalut
jajajajaja....ostras ¡¡¡ esta es buena FRANCESC CORNADó...será cosa de acertarla la próxima vez ..
jajaja
Era més atractiva, sense cap mena de dubte ¡
salut FRANCESC PUIGCARBó
El meu benvolgut/a OIR 1714 :
No siguis dolent, ell té l'amabilitat d'entrar en una pàgina de casa nostra, (feta amb major o menor encert), però entra. Llegeix moltes coses en català i les contesta, és sevillá-.
No és això un triomf ? Amb mel es combat millor que amb fel.
Si tots entrem en tromba i no li donem l'opció d'opinar crec que ens equivoquem. Deixarà d'entrar, si ¿ i ? deixarà de veure la nostra casa, lo bó i el dolent i es portarà la pitjor de les impressions, el que no se li deixa opinar i que aquí tots pensem igual. I sé que em comprens.
Un "abrazote" dels grans de debò OIR 1714. Gràcies per ser hi , i opina sempre, sempre per favor. Tal com ho has exposat avui, així llimem asprors .
Salut
Foto espectacular las del 1016 y 1920 , precioso si señor ,es una estampa preciosa para un cuadro . Que cosas más bonitas hay en tu Barcelona miarma ¡¡¡
ResponderEliminarSaludossssssss ¡¡
Saludos SENTIR, estoy seguro de que esta ermita en medio de la montaña ( y al ladito mismo de Barcelona) es de tu agrado.
ResponderEliminarSalut ¡
Qué lástima, ahora parece un merendero sin gracia.
ResponderEliminarNo llega ni a eso AMALTEA, parece un lugar solitario y semiabandonado.
ResponderEliminarSalut
El rellotge solar de ceràmica sembla una ironia de la destrucció...
ResponderEliminarSi...qué triste GALDERICH...que triste...penós...
ResponderEliminarhttps://www.facebook.com/photo.php?fbid=10151816705566286&set=a.314402361285.158575.103825711285&type=1&theater
ResponderEliminarGracias¡¡¡
ResponderEliminarMTRINIDAD...un abrazo ¡¡¡¡