Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

viernes, 9 de septiembre de 2011

No hay dinero para Museo









Ya en 1996 se alzaron voces en diversos diarios, pero como si nada. Les explico : Clarà fue el máximo exponente escultórico del noucentismo catalán. A su muerte legó su obra y su casa taller de la calle Calatrava (barrio de las Tres Torres), con el convencimiento de que su obra tuviera el eco que en realidad merece. Pero lo cojonudo, lo que pocos saben, lo que se han encargado de esconder los que ya no están, es que bajo la supervisión del regidor del ay.untamiento de Barcelona Oriol Bohigas y, bajo el mandato de Pasqual Maragall como alcalde, aquelló se chapó. Si...cerraron una obra cultural bajo el parágrafo de que iban pocos visitantes (mirar hemeroteca), obra cultural que se donó; instalación que era orgullo para los ciudadanos que aprecian la cultura y en especial para Barcelona. En el jardín, recuerdo un monolito, con una inscripción de de Joan Maragall (vaya coincidencia kafkiana), con un lema : "El civismo es el lema de los noucentistas"
De abajo a arriba : Una escultura en la plaza Mayor de Sarrià . "Serenitat", Montjuich, 1911. Dibujo a plumilla, 1946. Escultura en Montbau. Foto en su estudio al 1951. Sede de lo que fue el taller del artista, (parte es la biblioteca Clarà).
Estoy a la espera de que los "nuevos del despacho" se pongan las pilas y abran otra vez el Museo Clarà.
Si pueden, se me pasan por allí, aunque el Museo está cerrado si, pero el patio está abierto y da a la biblioteca. Sus esculturas son inmejorables.
Calle Calatrava 27. Barrio de Las Tres Torres


Ja en 1996 es van alçar veus en diversos diaris, però com si res. Els explico : *Clarà va ser el màxim exponent escultòric del *noucentismo català. A la seva mort va llegar la seva obra i la seva casa taller del carrer *Calatrava (barri de les Tres Torres), amb el convenciment que la seva obra tingués el ressò que en realitat mereix. Però el collonut, la qual cosa pocs saben, la qual cosa s'han encarregat d'amagar els que ja no estan, és que sota la supervisió del regidor de l'ai.untamiento de Barcelona Oriol Bohigas i, sota el mandat de Pasqual Maragall com a alcalde, alló va tancar. Si...van tancar una obra cultural sota el parágraf que anaven pocs visitants (mirar hemeroteca), obra cultural que és va donar; instal·lació que era orgull per als ciutadans que aprecien la cultura i especialment per a Barcelona. En el jardí, recordo un monòlit, amb una inscripció de de Joan Maragall (vagi coincidència kafkiana), amb un lema : "El civisme és el lema dels noucentistes"
D'a baix a a dalt : Una escultura a la plaça Major de la vila de Sarrià . "Serenitat", Montjuich, 1911. Dibuix a plumilla, 1946. Escultura en Montbau. Foto en el seu estudi al 1951. Seu del que va anar el taller de l'artista, (part és la biblioteca Clarà).
Estic a l'espera que els "nous del despatx" es posin les piles i obrin una altra vegada el Museu Clarà.
Si poden, se'm passen per allí, encara que el Museu està tancat si, però el pati està obert i dóna a la biblioteca. Les seves escultures són immillorables.
Carrer Calatrava 27. Barri de les Tres Torres

13 comentarios:

  1. http://g.co/maps/rxn6k

    http://g.co/maps/k94bx

    Todo precioso y hay que ver...
    Abrazos MT.

    ResponderEliminar
  2. Miquel,
    L'escultura de baix no és a la Pça de la Vila de Sarrià i no de Les Corts!

    ResponderEliminar
  3. Malauradament la casa de Clarà, que hauria pogut esdevenir un indret semblant al Museu Sorolla de Madrid, ja no existeix. Així que és una sort no tenir immobles bonics, així no tindrem la intenció de deixar-los a l'ajuntament. Clarà va patir el menyspreu dels sectors tipus Bohigas i la resta perquè era més aviat classicista i a més, com va passar amb alguns artistes del seu temps per motius diversos, havia fet alguns monuments als 'Caídos'. Però, és clar, ningú no parla de les col·laboracions d'aquells jovenets socialistes amb, per exemple, el temps porciolista i els seus desastres, avui, per cert, gairebé superats.

    Les seves estàtues i moltes altres també han viatjat per Barcelona d'un lloc a l'altre.

    ResponderEliminar
  4. Quan un museu no es promociona i es deixa caure passa el que passa i no per casualitat.

    ResponderEliminar
  5. Hola!

    He diseñado un logo pidiendo la conservación de la Villa Romana de la Sagrera.
    Podéis usarlo para poner en vuestro blog con un enlace al artículo del manifiesto así siempre estará a la vista.
    Gracias a todos por colaborar.
    Un abrazo.

    Ruinas romanas de Horta (Barcelona).

    http://veodigital.blogspot.com/2011/09/ruinas-romanas-de-horta-barcelona.html

    ResponderEliminar
  6. la Cultura no és que interessi al Govern, mani qui mani, i els m2 són molt reutilitzables per altres equipacions.

    ResponderEliminar
  7. MTRINIDAD : Gracias ¡¡¡ GALDERICH : Lápsus de narices ¡¡¡ Si senyor, en ting la foto dintre la carpeta de districtes ¡¡¡¡ Vila de Sarrià ¡¡¡¡ Gracies ¡¡¡ JÚLIA :"...Clarà va patir el menyspreu dels sectors tipus Bohigas i la resta perquè era més aviat classicista i a més, com va passar amb alguns artistes del seu temps per motius diversos, havia fet alguns monuments als 'Caídos..." una apreciació molt vàlida. Crec que és exacta. Tinc per casa alguns dibuixos de Pere Pruna (crec al meu entendre extraordinaris), que li va passar el mateix. I canviant de registre, també a l'oblidat Zuloaga. Gràcies per explicar-ho tan bé. Salut. APU, intentaré colocarlo, pero soy un desastre y no prometo lo que no me veo capaz de realizar. Gracias. Raó sense cap mena de dubtes, Sr PUIGCARBÓ...gracias per ser-hi...i salut

    ResponderEliminar
  8. Les ruego encarecidamente, se me pasen por la página de GALDERICH...és una página d´art...Avui, Nit, és supera ¡¡¡

    ResponderEliminar
  9. Este museo, que visité ya hace muchos, muchos años sufrió un abandono, una dejadez y una falta de promoción increíbles, con estos recursos no es extraño que nadie acudiera a visitarlo. Por otra parte me extrañó, y así lo manifesté, que un consistorio con raíces noucentistas (Bohigas, Maragall...) cerraran ul museo de uno de los noucentisatas más notables y preclaros del arte catalán.
    Tengo muy pocas esperanzas que se vuelva a abrir, no solo por los recortes sino por la poquísima sensibilidad artística de nuestros políticos.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  10. Sr FRANCESC CORNADÓ : Completamente de acuerdo . Salut

    ResponderEliminar
  11. Si que ha estado en sitios la escultura de Serenitat.

    ResponderEliminar
  12. Trista història la del Museu Clarà
    de Barcelona. Trista actuació municipal i trista pèrdua d'un edifici històric. Encara que no fos catalogat, algunes coses s'han de conservar pel que representen i sobretor perque et poden ajudar a imaginar com era el passat.
    Aquest article m'ha animat en incloure en el meu bloc Barcelofília una entrada sobre la Casa Taller Museu Clarà tristament desapareguda. No he trobat (de moment) fotos.
    Si li voleu fer un ullada passeu per http://barcelofilia.blogspot.com/2011/09/casa-josep-clara-calatrava-27.html

    ResponderEliminar
  13. Wow. Llevo un par de horas remenando este blog. Me pasa pocas veces. Coinciden mi interés por el extraordinario crisol (normalmente ignorado cuando no despreciado) que es una bimilenaria Barcelona como la denuncia lúcida de la corrupción y cobardía de nuestra casta dominante, hazmerreír por no llorar de Europa. Colecciono fotografías antiguas de Barcelona, último residuo muchas veces de algo que pudo ser y no fue, y francamente alucino con algunas de las que has colgado. ¿De dónde demonios las has sacado? Muero de envidia.

    Me decido a intervenir aprovechando esta entrada para denunciar a los noucentistas. Rompieron en mitad de la calle las esculturas modernistas de lo que ahora es el escaparate la Loewe, en la casa Lleó i Morera, del Paseo de Gracia. Si no sabéis qué esculturas eran, os diré que no he visto en BCN nada más bello. Y os puedo pasar una foto. El Noucentisme, los noucentistes, no respetaban, despreciaban el Modernismo, se creían dueños de la verdad estética... en fin.

    Un saludo.

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...