Pero los fascistas, claro, siempre son los otros.

martes, 10 de mayo de 2011

Más Historia por los suelos...




Claro, como ustedes cada vez son más y yo, soy uno solo, me rodean...Mis niños, les pongo otro (es que casi no quedan ¡¡¡) limpia-zapatos...Deberían hacer la ola ¡¡¡ No hay más de cien en Barcelona. Les expliqué, les tuve en vilo, les aleccioné...Solo en el barri del Eixample; solo para casas adineradas, con entradas a caballerizas y personas que estuvieran calzadas, o sea, con zapatos. Las calles, las travesías, eran de barro (1880/1920). Estos artilugios permitian que el señor, se limpiara el calzado cuando bajaba del carruaje. Carruaje que llegaba hasta el fondo de su finca....Todo un invento, un accesorio se diría ahora...
Rambla de Catalunya al 41. Derecha del Eixample.

Clar, com vostès cada vegada són més i jo, sóc un solament, m'envolten... eus nens ¡¡¡, els poso un altre (és que gairebé no queden ¡¡¡) neteja-sabates...Haurien de fer l'ona. No hi ha més de cent a Barcelona. Els vaig explicar, els vaig tenir en suspens, els aleccioné...Solament en el barri de l'Eixample; solament per a cases adinerades, amb entrades a caballerisses i persones que estiguessin calçades, o sigui, amb sabates. Els carrers, les travessies, eren de fang (1880/1920). Aquests artilugis permitien que el senyor, es netegés el calçat quan baixava del carruatge. Carruatge que arribava fins al fons de la seva finca....Tot un invent, un accessori es diria ara...
Rambla de Catalunya al 41. Dreta de l'Eixample.M

3 comentarios:

  1. Sort que l'acer inoxidable de la barana i la "seva modernitat" no han acabat amb aquest detall històric!

    Un de salvat!

    ResponderEliminar
  2. Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ¡¡¡gracies ¡¡¡

    ResponderEliminar

Francesco Queirolo. Capilla de San Severo. Nápoles

  En no pocas ocasiones compartimos el título de esta obra, inmensa, por cierto, de Francisco  Queirolo.