Ruta desconocida. Casa modernista en la Trinitat Nova

Me quedé perplejo. Fui en busca de un edificio y me hallé con otro mucho más bello. Con una estructura que me recordó, así de lejos, aquella obra gaudiniana de las minas Clot del Moro, allá por las fuentes del Llobregat. No me dolió el saberlo recóndito y casi indomable al mundanal ruido de Barcelona, sino ver un edificio que pienso es bellísimo cayéndose poco a poco y perdiéndose en el olvido. No se quien es su arquitecto, no se su fecha de construcción, pero se que pertenece a ese movimiento revolucionario que rompió con las líneas simétricas y las formas hieráticas.
Calle Palamós. Trinitat Nova. (Al final del autobús nº 50)

Em vaig quedar perplex. Vaig ser a la recerca d'un edifici i em vaig trobar amb un altre molt més bell. Amb una estructura que em va recordar, així des de lluny, aquella obra gaudiniana de les mines del Clot del Moro, allà per les fonts del Llobregat. No em va doldre el saber-ho recòndit i gairebé indomable al soroll de Barcelona, sinó veure un edifici que pinso és bellíssim caient a poc a poc i perdent-se en l'oblit. No es qui és el seu arquitecte, no es la seva data de construcció, però es que pertany a aquest moviment revolucionari que va trencar amb les línies simètriques i les formes hieráticas.
Carrer Palamós. Trinitat Nova. (Al final de l'autobús nº 50)