Metodos psicotécnicos...

El hecho es el siguiente: en ciertas chekas de Barcelona construidas durante la Guerra Civil por los que entonces eran llamados rojos y que, mediante métodos de tortura, estaban destinadas a hacer hablar a quienes allí permanecían detenidos, se ideó una modalidad de tortura distinta, la llamada de "métodos psicotécnicos". Éstos consistían en la decoración de la cheka con unos dibujos geométricos que conseguían marear y obsesionar visualmente al recluso. El parecido de los dibujos con ciertas obras de la Bauhaus, especialmente con algunas de Kandinsky de la década de 1920 (Tres sonoridades amarillas, de l926) o con las de otros pintores abstractos, como Moholy Nagy y Johannes Itten, es sorprendente.
Esta entrada viene al caso porque se cumple la fecha (23 octubre 1940) de la llegada de Himmler a Barcelona.
En si, la figura de Himmler en suelo barcelonés es solo la excusa para poderles presentar el objeto de la entrada, las pinturas de la Bauhaus y/o, la utilización del arte como método de tortura.
Les dejo unas fotos cuanto menos curiosas, de aquellas que hacen pensar. Himmler aterrizando en el aeropuerto del Prat, al 28 de octubre del 1940. Sentado , segundo por la derecha en la checa de la calle Vallmajor (observen la copia del cuadro del suprematista ruso Kandinsky, al fondo , en la pared). Habitación de la checa con las pinturas de las que hablamos. Cuadro de la Bauhaus, para poder hacernos una idea de los colores y su superposición.
Siempre me pareció imposible que el arte sirviera como técnica para la maldad. Estaba equivocado.
PD: Estaba hablando de este tema con un antiguo profesor de Historia del Arte; me ha pedido encarecidamente que comentara el planteamiento de Kandisky. Fue de mera casualidad. Descubrió las posibilidades de la abstracción al comprobar casualmente el interés plástico de una propia obra vista de costado en el caballete. Le gustó tanto que parece ser que se le hizo manifiesto que la objetividad de la obra en vez de acrecentar la belleza, la perjudicaba.
Lo curioso del método, lo malvado, fué el experimento que se hizo con los prisioneros de las "chekas", "adentrándose deliberadamente en las regiones inexploradas del inconsciente humano" sic.

El fet és el següent: en certes txeques de Barcelona construïdes durant la Guerra Civil pels quals llavors eren anomenats vermells i que, mitjançant mètodes de tortura, estaven destinades a fer parlar a els qui allí romanien detinguts, es va idear una modalitat de tortura diferent, la trucada de "mètodes psicotécnics". Aquests consistien en la decoració de la txeca amb uns dibuixos geomètrics que aconseguien marejar i obsessionar visualment al reclús. La semblança dels dibuixos amb certes obres de la Bauhaus, especialment amb algunes de Kandinsky de la dècada de 1920 (Tres sonoritats grogues, de l926) o amb les d'altres pintors abstractes, com Moholy Nagy i Johannes Itten, és sorprenent.
Aquesta entrada ve al cas perquè es compleix la data (23 octubre 1940) de l'arribada de Himmler a Barcelona.
En si, la figura de Himmler en sòl barceloní és solament l'excusa per poder-los presentar l'objecte de l'entrada, les pintures de la Bauhaus i/o, la utilització de l'art com a mètode de tortura.
Els deixo unes fotos com menys curioses, d'aquelles que fan pensar. Himmler aterrant en l'aeroport del Prat, al 28 d'octubre del 1940. Assegut , segon per la dreta en la txeca del carrer Vallmajor (observin la còpia del quadre del suprematista rus Kandinsky, al fons , en la paret). Habitació de la txeca amb les pintures de les quals parlem. Quadre de la Bauhaus, per poder fer-nos una idea dels colors i la seva superposició.
Sempre em va semblar impossible que l'art servís com a tècnica per a la maldat. Estava equivocat. PD: Estava parlant d'aquest tema amb un antic professor d'Història de l'Art; m'ha demanat encaridament que comentés el plantejament de Kandisky. Va ser de mera casualitat. Va descobrir les possibilitats de l'abstracció en comprovar casualment l'interès plàstic d'una pròpia obra vista de costat en el cavallet. Li va agradar tant que sembla ser que se li va fer manifest que l'objectivitat de l'obra en comptes d'acréixer la bellesa, la perjudicava.
El curiós del mètode, el fastigos, va sér l'experiment que es va fer amb els presoners de les "txeques", "endinsant-se deliberadament a les regions inexplorades de l'inconscient humà" sic.