Sobre las fusiones de las cajas en Barcelona y el despido del personal

Saben ustedes que las cajas de ahorros están llevando a cabo (por razones de estrategia), fusiones. Nada que decir. Pero hay una cosa que me escandaliza (como si ya no estuviera uno curado de espantos), y es con la cara dura que lo hacen.
La de Sabadell, la de Manlleu y la de Terrassa son la guinda del pastel. Resulta que la entidad resultante (Unnim), recibirá del Fondo de Restructuración Ordenada Bancaria, la friolera de 380 millones de euros, en concepto de prebendas y, resulta que las mismas cajas, les van a meter una patada en el culo a 1.300 obreros, en concepto de prejubilaciones, o sea, un 14% de la plantilla. Y eso es lo que me enerva.
O sea, les pagamos un pastón por fusionarse y además les pagamos los despidos improcedentes, porque ahora si que es improcedente el despedir a la gente y el paro subsiguiente, cuando todas estas cajas están dando en mayor o menor medida beneficios.
¿ Porqué siempre pagamos los de abajo la mala gestión de los de arriba ?
¿ Porqué no pueden aguantar el personal hasta la jubilación a los 65 años, dando (si así fuere menester), menos beneficios netos anuales ?
¿ Porqué se les ha de pagar en concepto de premio por fusionarse ?
¿ Porqué han de prejubilar personal con un 20 % de paro activo, cuando los beneficios entre las tres cajas superan los mil millones netos al año ?
¿ Porqué...?

Saben vostès que les caixes d'estalvis estan portant a terme (per raons d'estratègia), fusions. Gens que dir. Però hi ha una cosa que m'escandalitza (com si ja no estigués un guarit de espantos), i és amb la cara dura que ho fan. La de Sabadell, la de Manlleu i la de Terrassa són la guinda del pastís. Resulta que l'entitat resultant (Unnim), rebrà del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, la friolera de 380 milions d'euros, en concepte de prebendes i, resulta que les mateixes caixes, els van a ficar una puntada en el cul a 1.300 obrers, en concepte de prejubilaciones, o sigui, un 14% de la plantilla. I això és el que m'enerva. O sigui, els paguem un pastón per fusionar-se i a més els paguem els acomiadaments improcedents, perquè ara si que és improcedent l'acomiadar a la gent i l'atur subsegüent, quan totes aquestes caixes estan donant en major o menor amidada beneficis. Perquè sempre paguem els de baix la dolenta gestió dels de dalt ? Perquè no poden aguantar el personal fins a la jubilació als 65 anys, donant (si així fos menester), menys beneficis nets anuals ? Perquè se'ls ha de pagar en concepte de premi per fusionar-se ? Perquè han de prejubilar personal amb un 20 % d'atur actiu, quan els beneficis entre les tres caixes superen els mil milions nets a l'any ?