YO NO PUEDO OLVIDAR NADA. DICEN QUE ESE ES MI PROBLEMA.
(Roberto Bolaño).

sábado, 13 de marzo de 2010

Ruta desconocida. Masia Massana i el seu temps fugit




Verdaderamente hermosa. En un principio fue diseñada como almacén vinícola. Con una entrada de arco de medio punto y unos ventanales de piedra vista, da sensación de robustez. La puerta de entrada está vigilada por dos tallas de piedra en forma de toneles de vino a ambos lados de los capiteles de sustentación y en su parte superior está una inscripción con la fecha MCM. Las golfas se encuentran abiertas y dan a la calle mediante tres ventanales de arco de medio punto y, encima de estas ventanas hay una curiosa "corriola". El techo es a dos aguas y las tejas de cerámica. El reloj de sol no tiene desperdicio. Se trata de una serigrafía ya muy deteriorada en donde se ve a un vinicultor depositando la vid en un gran cántara de barro y una inscripción que dice "El sol es vida, montroy es alegría". Supongo que lo de montroy (sic)sería la marca de vinos del propietario de la masia.
Está ubicada en la calle Taulat 17.
Vale la pena darse un paseo antes que el reloj acabe por deteriorarse del todo.

Veritablement bonica. En un principi va ser dissenyada com a magatzem vinícola. Amb una entrada d'arc de mig punt i finestres de pedra vista, dóna sensació de robustesa. La porta d'entrada està vigilada per dos talles de pedra en forma de bótes de vi a banda i banda dels capitells de sustentació i en la seva part superior hi ha una inscripció amb la data MCM. Les golfes es troben obertes i donen al carrer mitjançant tres finestrals d'arc de mig punt i, a sobre d'aquestes finestres hi ha una curiosa corriola. El sostre és a dues aigües i les teules de ceràmica. El rellotge de sol no té desperdici. Es tracta d'una serigrafia ja molt deteriorada on es veu un viticultor dipositant la vinya en un gran cantar de fang i una inscripció que diu "El sol és vida, Montroi és alegria". Suposo que això de montroi (sic) seria la marca de vins del propietari de la masia. Està ubicada al carrer Taulat 17. Val la pena fer una passejada abans que el rellotge acabi per deteriorar-se del tot.

2 comentarios:

montse dijo...

Bon dia MIquel. fa molt temps que seguiexo el teu blog i he fet moltes e les visites que recomanes. g`racies per estar cada dia amb els teus reportatges, buscant el carrer Taulat he trobat aquesta entrada http://www.descobrimsantmarti.org/wk/Carrer_del_Taulat
moltes gràcies

Miquel dijo...

Bon dia, aprofita i entra al cementiri (està pràcticament davant). Demanes un prospecte i directament vas al "petó de la mort", del qual fa temps vaig escriure alguna cosa per aquí ... Simplement fantàstic ... Una abraçada molt gran ... miquel...Ahh i gracies a tu per "ser i estar"...