CUANTO MENOS APORTA UN POLÍTICO MÁS PRESUME DE BANDERA.
(Proverbio arameo)

domingo, 18 de octubre de 2009

Cuando las manos estropean lo que tocan...



En ocasiones, valdría mas quedarse quieto. No moverse y decantarse por esperar antes de hacer cualquier maniobra.
Nuestra ciudad no ha exteriorizado nunca el amor por lo que construyeron nuestros antecesores. Si por los constructores fuera, hoy habrían desaparecido ( como de hecho ha pasado), mas de las mitades de casas modernistas en Barcelona, la prueba evidente la tenemos en el mal uso que se ha dado con la piqueta estos últimos años. En el barrio, sin ir más lejos, nos pasó con la casa Golferichs, salvada del depredador Nuñez y Navarro por el que fue uno de los mejores presidentes de nuestra asociación, Joan Isart. Aquí lo que ha privado es ganar pasta, y cuanto mas rápido mejor. Pero no es el asunto del que quería hablar, sino de la manera en que hemos y estamos tratando el patrimonio que hay en nuestras fachadas. Hoy, les dejo una pequeña muestra de lo que somos capaces de hacer, en este caso un rebozado, con tal de no arreglar lo que hay debajo, porque no interesa o porque sale caro...
Debió de ser una buena serigrafía, porque aún y así, mantiene vivos la intensidad del color...

De vegades, valdria més quedar-se quiet. No moure's i decantar-se per esperar abans de fer qualsevol maniobra. La nostra ciutat no ha exterioritzat mai l'amor per la qual cosa van construir els nostres antecessors. Si per els constructors fora, avui haurien desaparegut (com de fet ha passat), mes de les meitats de cases modernistes a la nostra ciutat, la prova evident la tenim en el mal ús que s'ha donat amb la piqueta aquests darrers anys. Al barri, sense anar més lluny, ens va passar amb la casa Golferichs, salvada del depredador Nuñez y Navarro pel que va ser un dels millors presidents de la nostra associació, Joan Isart. Aquí el que ha privat és guanyar pasta, i com més ràpid millor. Però no és l'assumpte del que volia parlar, sinó de la manera en què hem i estem tractant el patrimoni que hi ha a les nostres façanes. Avui, els deixo una petita mostra del que som capaços de fer, en aquest cas un arrebossat, per tal de no arreglar el que hi ha sota, perquè no interessa o perquè surt car ... Devia ser una bona serigrafia, perquè encara i així, manté vius la intensitat del color ...

3 comentarios:

Història i tradició dijo...

Es una buena pena. Creo que todo esto tendría que ser sancionado. Lo que se ha tapado con este rebozado es parte de nuestra Historia, y siempre he creído que tapar u ocultar la Historia es un pecado. Y de los gordos. Si sale caro, si no te interesa, te aguantas, no lo toques, mejor déjalo tal como está.

Met dijo...

A mi molts cops em pregunten perquè m'agrada tant França. Doncs justament peruqè saben valorar el que tenene i protegeixen el patrimoni. Qualsevol poble, per petit que sigui el tenen mimat fins al darrerer detall.

Barcelona té un gran nombre d'esgrafiats, i sí que és cert que en les darrers anys se n'han recuperat força... La cultura del diner ràpid i la manca de sensibilitat cap el patrimoni i el bé comú demostra que cal treballar molt en aquest aspecte.
Espero que amb el temps, aquest arrebossat caigui i deixi lloc al que amaga...
Una llàstima!

Laura dijo...

És cert que s'han fet actacions inadmissibles al casc antic de Barcelona. Per sort, sembla que ara s'està prenent consciencia del patrimoni que tenim i cada cop hi ha més gent que efectua bona praxis a l'hora de rehabilitar i restaurar els edificis...