CUANDO NO TENGAS IDEAS PROCURA INVENTAR PALABRAS.
(Mefistófeles a Fausto)

viernes, 24 de julio de 2009

Ruta desconocida y 13. Casa de las Alturas



Esta casa, fue la residencia del presidente de la Compañía de las Aguas en Barcelona.
En 1881, la Companie des Eaux de Barcelone fue adquirida por capital francés, que constituyó en París la "Société Générale des Eaux de Barcelone". La denominada Casa de las Alturas, ( no hemos de extrañarnos, porque hace cien años aquello era un descampado y se podía vislumbrar todo el Barcelonés ), continua siendo un edificio singular del siglo XIX de estilo arabizado, levantado en uno de los extremos de la finca que además era vivero de plantas y antiguo jardín botánico de la misma compañía. Poco a poco, el antiguo jardín se fue transformado en parque público en los años 70 y la residencia, restaurada a finales de los 80, pasó a ser la sede del distrito.
La casa fué firmada por el maestro de obras Enric Figueres en 1890. Es un edificio singular, y una muestra bastante interesante del estilo arabizante que se desarrolló en Barcelona durante la segunda mitad del siglo XIX.
Ronda del Guinardó/ Tunel de la Rovira

Aquesta casa, va ser la residència del president de la Companyia de les Aigües a Barcelona. En 1881, la companyia des Eaux de Barcelone va ser adquirida per capital francès, que va constituir a París la "Société Générale des Eaux de Barcelone". L'anomenada Casa de les Altures, (no hem d'estranyar, perquè fa cent anys allò era un descampat i es podia admirar tot el Barcelonès). Continua sent un edifici singular del segle XIX d'estil arabitzar, aixecat en un dels extrems de la finca que a més era viver de plantes i antic jardí botànic de la mateixa companyia. Poc a poc, l'antic jardí es va ser transformat en parc públic en els anys 70 i la residència, restaurada a finals dels 80, va passar a ser la seu del districte. La casa va ser signada pel mestre d'obres Enric Figueres en 1890. És un edifici singular, i una mostra força interessant de l'estil arabizante que es va desenvolupar a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX.
Ronda del Guinardó/ Túnel de la Rovira.

4 comentarios:

Iris dijo...

És una casa molt maca que sempre em quedo mirant quan passo amb l'autobús per davant. A veure si un dia d'aquests em decideixo a entrar-hi!

Miquel dijo...

fes-ho, es molt maca per dintra...

Met dijo...

Per dins no té (o no conserva) la policromia de la façana. El pati interior amb arcades àrabs és molt suggerent tot i ser blanc virginal.

El que sí m'agrada és l'enderroc que han fet del viaducte que passava per davant, just a la sortida del Túnel de la Rovira. Ha guanyat en visibilitat i dignificació de la zona.

C.E.T.I.N.A. dijo...

Jo, als meus temps de fotógraf, vaig fer una boda en aquesta casa. Molt maca, si senyor