El barri de ..." El Camp D´en Grassot "

Lo que fue, como fue y las fotos de las fábricas derrocadas y de las masias que se perdieron...
El Camp d'en Grassot, zona rural llena de masías y azulejerías, era un barrio extremo del municipio de Gràcia, en la zona fronteriza con Barcelona que con el tiempo sería el barrio de la Sagrada Família, en uno de los límites del Eixample. Hacia 1860 empezó a ser urbanizada por sus propietarios, entre los cuales destacaba Jeroni Grassot. Los ejes principales de aquella urbanización todavía perviven sobre la trama Cerdà, como el pasaje de Alió o la calle del Grassot.
El edificio más destacado del barrio es la antigua fábrica de la Sedeta. Creada en 1899 y en funcionamiento hasta 1976, la Casa Pujol y Casacuberta era uno de las numerosas fábricas que se instalaron a la zona buscando las aguas subterráneas de los torrentes existentes. El año 1978 fue adquirida por el Ayuntamiento, satisfaciendo así la reivindicación ciudadana de recuperarla para usos públicos. Hoy acoge un centro cívico y un instituto.
Más arriba del Campo del Grassot, entre las calles de Escorial, Camèlies, Cerdenya y Pi i Margall, está el vecindario de Ca l'Alegre de Dalt. Se trata de una zona relativamente autónoma del núcleo de la Vila de Gràcia, y de urbanización tipológicamente diferente y más reciente. También se diferencia en la composición social e, incluso, en el aspecto comercial, con el impulso de un eje comercial propio conocido como Gràcia Nova. Estos motivos, junto con las relaciones que mantiene con la parte alta del Camp d'en Grassot (Can Romans) sobre todo a lo largo de los ejes de Pi i Margall y de Secretari Coloma, están en la base de la consideración como barrio del conjunto el Campo del Grassot y Gràcia Nueva.

El que va ser, com va ser i les fotografies de les fàbriques enderrocada i de les masies que es van perdre ... El Camp d'en Grassot, zona rural plena de masies i azulejerías, era un barri extrem del municipi de Gràcia, a la zona fronterera amb Barcelona que amb el temps seria el barri de la Sagrada Família, en un dels límits de l'Eixample. Cap a 1860 va començar a ser urbanitzada pels seus propietaris, entre els quals destacava Jeroni Grassot. Els eixos principals d'aquella urbanització encara perviuen sobre la trama Cerdà, com el passatge de Valls o el carrer del Grassot.
L'edifici més destacat del barri és l'antiga fàbrica de la Sedeta. Creada el 1899 i en funcionament fins a 1976, la Casa Pujol i Casacuberta era un de les nombroses fàbriques que s'instal laren a la zona buscant les aigües subterrànies dels torrents existents. L'any 1978 va ser adquirida per l'Ajuntament, satisfent així la reivindicació ciutadana de recuperar per a usos públics. Avui acull un centre cívic i un institut.
Més amunt del Camp del Grassot, entre els carrers d'Escorial, Camèlies, Cerdenya i Pi i Margall, hi ha el veïnat de Ca l'Alegre de Dalt. Es tracta d'una zona relativament autònoma del nucli de la Vila de Gràcia, i d'urbanització tipològicament diferent i més recent. També es diferencia en la composició social i, fins i tot, en l'aspecte comercial, amb l'impuls d'un eix comercial propi conegut com a Gràcia Nova. Aquests motius, juntament amb les relacions que manté amb la part alta del Camp d'en Grassot (Can Romans) sobretot al llarg dels eixos de Pi i Margall i de Secretari Coloma, estan a la base de la consideració com a barri del conjunt el Camp del Grassot i Gràcia Nova.