Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

martes, 3 de marzo de 2009

Torre Baró


Lo que hoy se conoce por Torre Baró eran , en el siglo pasado una inmensa propiedad agraria. Al 1873 compró la familia Sivatte, al Marqués de Barberá, la propiedad, a las horas conocida por ser la parte mas lejana del Barcelonès con su frontera con el Vallès.
Hacia 1920, los se comenzaron a edificar algunas torres en diversos lugares de la montaña, de lo que hoy se conoce como "Nou Barris" acoplando Vallbona.
Pero la verdadera historia de la Torre del Baró es que en 1714 las tropas borbónicas la destruyeron, porque el archiduque baró de Pinós ( de ahí su nombre) era causa a favor de los Austrias en la guerra de sucesión.
En 1797 se edifica otra al costado de la carretera de Ribes, que se destruyó para dejar paso a las autopistas con salida a la Meridiana.
La que ustedes ven a la entrada de Barcelona con ese nombre, es una tercera, la que les dejo en la foto, edificada por la familia Sivatte para un hijo con tuberculosis y que murió antes de acabarse el edificio y la torre jamás se acabó, tan siquiera fue habitada. Tan solo fue refugio de cazadores.
Es una torre triste, como su historia.

El que avui es coneix per Torre Baró eren, al segle passat una immensa propietat agrària. Al 1873 va comprar la família Sivatte, al Marquès de Barberà, la propietat, a les hores coneguda per ser la part més llunyana del Barcelonès amb la seva frontera amb el Vallès. Cap a 1920, els es van començar a edificar algunes torres en diversos llocs de la muntanya , del que avui es coneix com "Nou Barris" acoblant Vallbona. Però la veritable història de la Torre del Baró és que el 1714 les tropes borbòniques la van destruir, perquè l'arxiduc baró de Pinós (d'aquí el seu nom) era causa a favor dels Àustries a la guerra de successió. En 1797 s'edifica altra al costat de la carretera de Ribes, que es va destruir per deixar pas a les autopistes amb sortida a la Meridiana. El que vostès veuen a l'entrada de Barcelona amb aquest nom, és una tercera, la que els deixo a la foto, edificada per la família Sivatte per un fill amb tuberculosi i que va morir abans d'acabar l'edifici i la torre mai es va acabar, tan sols va ser habitada. Tan sols va ser refugi de caçadors. És una torre trist, com la seva història.

7 comentarios:

  1. Quina història tant interesant! Mira que he passat vegades i vegades per allà i, encara que em cridava l'atenció, mai m'havia parat a pensar en la història d'aquest edifici. Potser per que anava a currar i no estava per romansus.

    ResponderEliminar
  2. Doncs a partir d'ara, recordaràs la història, una mica trist, però història ... Salut

    ResponderEliminar
  3. Grandes historias para grandes edificios de una gran ciudad.

    ResponderEliminar
  4. Miquel, Vd. hace bueno lo que dijo aquella abuela de un porrón de años que decía que no quería morirse porque cada día aprendia algo nuevo.
    Vd. además de enseñarnos algo nuevo lo ahce de forma amena
    Gracias

    ResponderEliminar
  5. La historia que cuentas está mal... Primero de todo, la foto que indicas es la de la segunda torre que, como indica el pie de foto y tu relato, fué construida en 1797 en la carretera de Ribes y echada abajo para las obras de la Meridiana. Y la última torre, por desgracia, no fue construida con el fin que indicas, sino por motivos especulativos. Te dejo un enlace del propio ayuntamiento de Barcelona que lo explica:

    http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,321153868_328870892_2,00.html

    La construcción de la actual torre data de 1904.

    Saludos!

    ResponderEliminar
  6. Dónde estaba situada exactamente?
    No la ubico...

    slds,
    Ramón

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...