Molino de viento de Mas Sauró. Vallvidrera

De aquellas masías que se auto-abastecían de agua potable a base de molinos ya quedan muy pocas, por no decir ninguna.
Hoy les presento un molino desvencijado, de los de aquellos de verdad, del lejano oeste americano podríamos decir. Se trata del molino de Mas Sauró, muy cerca de la iglesia de Santa María de Vallvidrera, en Barcelona.
Supongo que las aguas ya no serán aquellas aguas de las que se alimentaba, y que el ruido del aparato haría en estos momentos tan delicados para el hombre, enfadar al más templado. Pero para mi, es una pena que se haya muerto en el olvido, igual que la tierra que tiene de cultivo en su alrededor y que está tan yerma como el aparato que les presento.

D'aquelles masies que s'acte-proveïen d'aigua potable a base de molins ja queden molt poques, per no dir cap.
Avui els presento un molí esgavellat, dels d'aquells de debò, del llunyà oest americà podríem dir. Es tracta del molí de Mas Sauró, molt prop de l'església de Santa María de Vallvidrera, a Barcelona.
Suposo que les aigües ja no seran aquelles aigües de les quals s'alimentava, i que el soroll de l'aparell faria en aquests moments tan delicats per a l'home, enfadar al més temperat. Però crec, és una pena que s'hagi mort en l'oblit, igual que la terra que té de cultiu en el seu voltant i que està tan erma com l'aparell que els presento.