CUANDO EL PODER ES ANALFABETO, LOS CIUDADANOS TIENEN LA
MEJOR COARTADA PARA IMITARLES Y EJERCER DE ENERGÚMENOS.

jueves, 27 de septiembre de 2018

El árbol de la fortuna más grande de Europa...

Si, sin ir más lejos lo tenemos en casa. En Barcelona.
Los romanos le llamaban "árbol de la fortuna", nosotros y aquí, gingoler. En latín se le denomina "ziziphus jujuba"; azufaifo en la península. Sea cual sea su denominación, les podemos decir que tiene cerca de dos cientos años, y que es el ejemplar más grande de Europa, que se sepa.
Lo encontrarán en la calle Arimón, casi con la esquina de Berlinés.

Si, sense anar més lluny ho tenim a casa. A Barcelona.
Els romans li cridaven "arbre de la fortuna", nosaltres i aquí, gingoler. En llatí se li denomina "ziziphus jujuba"; azufaifo en la península. Sigui el que sigui la seva denominació, els podem dir que té prop de dos centenars d´anys, i que és l'exemplar més gran d'Europa, que se sàpiga.
Ho trobaran al carrer Arimón, gairebé amb la cantonada de Berlinès.







13 comentarios:

car res dijo...

Que hermoso,que viva muchos años,con el respeto de todos.

Tot Barcelona dijo...

Pásate por allí en uno de tus paseos, en vivo y en directo te gustará aún más.
Un abrazo CAR RES

Júlia dijo...

Pels blogs, fa anys, vam compartir la defensa de l'arbre, ginjoler en català, per part d'una veïna significada que també tenia un blog, l'escriptora Isabel Núñez, malauradament morta massa jove, pocs anys després d'això de la campanya del ginjoler, potser el Francesc ho recorda. Pot ser que sigui el més gran i tot això però es una cosa molt difícil de comprovar. En tot cas, és un arbre molt bonic que es va trobar en perill imminent de desaparició. Quan la gent es belluga i algú lidera la protesta amb intel·ligència moltes coses s'aconsegueixen.

Júlia dijo...

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20170201/arbol-azufaifo-homenaje-isabel-nunez-5780297

http://isabelnunez-zbelnu.blogspot.com/

Francesc Puigcarbó dijo...

més content que un gínjol, diu la dita.En té un de Gingoler davant de casa seva la Carme Ruscalleda a Sant Pol de mar.

Francesc Puigcarbó dijo...

Recordo Isabel Núñez, pero no aixó de la defensa del ginjoler, per cert, quin yuyu veure la pàgina d'algu que ja no hi és, no m'hi acabo d'acostumar.

Tot Barcelona dijo...

No ho sabía, JÚLIA.
Comparteixo la dita : " Quan la gent es belluga i algú lidera la protesta amb intel·ligència moltes coses s'aconsegueixen...", al menys si se ha fet amb aquet arbre.
Gracies mil per l´enllaç
Una abraçada.

I aquí amb el PUIGCARBó : "... quin yuyu veure la pàgina d'algu que ja no hi és...", i quina tristor.
Una abraçada, Francesc ¡

Fackel dijo...

Un árbol, un monumento. ¿Hay algo más bello en una ciudad que el monumento-árbol?

Tot Barcelona dijo...

Y además, un monumento vivo, FACKEL.
Salut
Un abrazo

Francesc Cornadó dijo...

Es un árbol precioso, también el emplazamiento, aquella calle Berlinés es un remanso de tranquilidad, aunque yo, particularmente, tengo un mal recuerdo de alguien de aquella calle.
Salud
Francesc Cornadó

Tot Barcelona dijo...

Los recuerdos siempre nos acompañan. Buenos o malos.
Gracias FRANCESC CORNADÓ.
El árbol es generoso..
salut

Júlia dijo...

https://lapanxadelbou.blogspot.com/2012/11/lescriptora-i-larbre.html

Tot Barcelona dijo...

Gracies JÚLIA ¡¡¡¡¡
Una abraçada