Pero los fascistas, claro, siempre son los otros.

martes, 7 de agosto de 2018

Uno de los ventanales más bellos de Barcelona

A mi Barcelona le falta ciudadanos y le sobra "pasavolants".
Llegar a este entresijo de la calle Capellans, no es difícil, pero es mejor, si se sabe, carecer del sentido del "olfato". La calle para salir a ella, el pasaje, más bien, se encuentra en Portal del Ángel. Capellans, se denomina. Al final, y justo en la plaza con el mismo nombre, se encuentran con este edificio. Puro "Art Decó". Maravilla desconocida.
Miren el ventanal. Mil vueltas a cualquier estilo, por muy de moda que sea y muy de billetes que nos depare.
Esto es arte, recóndito arte, rodeado de aromas a canes.

A la meva Barcelona li falta ciutadans i li sobra "pasavolants".
Arribar a aquest secret del carrer Capellans, no és difícil, però és millor, si se sap, mancar del sentit del "olfacte". El carrer per sortir a ella, el passatge, més aviat, es troba en Portal de l'Ángel. Capellans, es denomina. Al final, i just a la plaça amb el mateix nom, es troben amb aquest edifici. Pur "Art Decó". Meravella desconeguda.
Mirin el finestral. Mil voltes a qualsevol estil, per molt de moda que sigui i molt de bitllets que ens ofereixi.
Això és art, recòndit art, envoltat d'aromes a cans.



8 comentarios:

  1. Formas un tanto rígidas y de mastaba, cuyo símbolo no me alcanza, pero curioso.

    ResponderEliminar
  2. Un estilo que me encandila, el "art Decó".
    Un saludo FACKEL

    ResponderEliminar
  3. Uns formes molt dures, no m'acaba de fer el pes, encara que si és original.


    salut

    ResponderEliminar
  4. Sí señor, arte escondido envuelto con el galimatías de un mundo presuntamente civilizado.

    ResponderEliminar
  5. Apreciaciones estéticas aparte, no deja de ser algo curioso y que llama la atención.
    Saludos, Miquel.

    ResponderEliminar
  6. De este tipo de arte,me quedo su vertiente en la orfebrería,quizás porque soy de tierra de plateros .En los cincuenta aún se hacían filigranas cordobesas en plata,con figuras de mariposas,que aún sorprenden por su finura. También anillos en oro blanco y piedras preciosas.
    Salud.

    ResponderEliminar
  7. De puta mara, FRANCESC PUIGCARBó. Correcte. No te acaba de hacer el peso, y me lo dices con cariño, para que no me moleste.
    Un diez por tu parte...A mi me mola cantdad...me puede.
    Un besote indio de tierra adentro ¡¡¡

    Joooo, CHILOEÉ...va por ahí...siiii
    salut

    Raaaaaaaaaa...GEMMA...RAAAAAA...el gran dios que siempre está.
    Besotes.., pero este en Barcelona y de un arte casi desconocido...

    Joder. CAYETANO GEA...si es que por llevarme la contraria y decir que los de Castilla teneís cosas menos raras ¡¡¡¡ jajajaja
    Un abrazote, pero no me negarás que esto es de lo más.
    Salut

    Siii, siiii, de plateros...CAR RES...de plateros soy yo, que siempre os paso el plato.
    Jajajajajaja
    Que el plateresco es un estilo que si, pero que no. Para cosas rarillas...el churrigueresco..ahhhh, lo ves...¿quieres cosas más raras ?, pues el mal genio de mi señora cuando no le digo de donde vengo ...
    siiiiiiiiiiiiiiiii
    Joder, que dia tan cansino...hoy recibo.




    ResponderEliminar

Van quedando pocos postes de madera en la ciudad de Barcelona

Quizá sería un tema para un poeta, no lo sé. Los postes de madera en Barcelona ciudad deben quedar contados con el dedo de una mano y, antes...