Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

miércoles, 1 de febrero de 2017

Suban al tranvía: Av Tibidabo/Plaza Vallvidrera. 1904

Esta línea es la misma que daba acceso al funicular del Tibidabo, innaugurada en 1901. En 1903 a los directivos de la compañía se les ocurre prolongar las vías hasta la plaza de Vallvidrera. Era una idea popular y que hacía falta poner en funcionamiento. Ascendiendo lentamente por la falda de la montaña, en un recorrido más que pintoresco y con un trazado que amplía el anterior en más de 4.000 metros, se llegaba.
El 26 de febrero de 1904 se innaugura. El tranvía empieza a adquirir un papel utilitario y ya no tan lúdico como lo era hasta el entonces.
Como explicarles el trayecto se me hace difícil he optado por la tecnología punta (para que vean como me actualizo). Google Earth nos da una mano. Vamos al plano, primero nos vamos con la vista hacia la derecha; allí donde pone Plaza inferior Tibidabo (Dr Andreu), que es donde para el tranvía azul en la actualidad en su parte superior; me van siguiendo el recorrido por el número 1, el 2, el 3 (Observatorio) y así hasta llegar por detrás (Carretera Las Planas) hasta la plaza Vallvidrera. Fin del recorrido, su final. El principio en realidad era Av Tibidabo, San Gervasio/Bálmes.
Ahh, se me olvidaba, fue la línea que menos tiempo duró en actividad, no resultó rentable. Al poco tiempo se volvía a lo que fue la original, que a la postre es la que más ha durado con sus coches primigenios en Barcelona, 109 años.
No me den las gracias, ahora paso a cobrarles el billete….
PD. Esta entrada la escribí el 1 de febrero de 2010, así que han de sumar 7 años a todo lo acontecido. 

Aquesta línia és la mateixa que donava accés al funicular del Tibidabo, innaugurada en 1901. En 1903 als directius de la companyia se'ls ocorre perllongar les vies fins a la plaça de Vallvidrera. Era una idea popular i que feia falta posar en funcionament. Ascendint lentament per la faldilla de la muntanya, en un recorregut més que pintoresc i amb un traçat que amplia l'anterior en més de 4.000 metres, s'arribava.
El 26 de febrer de 1904 se innaugura. El tramvia comença a adquirir un paper utilitari i ja no tan lúdic com l'era fins al llavors.
Com explicar-los el trajecte se'm fa complexe, he optat per la tecnologia punta (perquè vegin com m'actualitzo). Google Earth ens dóna una mà. I amb el planol: Primer ens anem amb la vista cap a la dreta; allí on posa Plaça inferior Tibidabo (Dr Andreu), que és on per al tramvia blau en l'actualitat en la seva part superior; em van seguint el recorregut pel número 1, el 2, el 3 (Observatori) i així fins a arribar per darrere (Carretera Les Planas) fins a la plaça Vallvidrera. Fi del recorregut, el seu final. El principi en realitat era Av Tibidabo, Sant Gervasi/Bálmes.
Ahh, se m'oblidava, va ser la línia que menys temps va durar en activitat, no va resultar rendible. Al poc temps es tornava al que va anar l'original, que fet i fet és la que més ha durat amb els seus cotxes primigenis a Barcelona, 109 anys.
No em donin les gràcies, ara vaig a cobrar-los el bitllet….
PD. Aquesta entrada la vaig escriure l'1 de febrer de 2010, així que han de sumar 7 anys a tot l'esdevingut.













10 comentarios:

  1. Doncs si que habia de ser un recorregut bonic. Potser ara amb tant turista seria rendible.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Sí, estoy con el SR. Francesc, ahora sería muy rentable.
    Era muy bonito y creo que sería una odisea viendo todo tan natural y salvaje, y me pregunto cuanto tardarían en hacer el trayecto?
    Bon dia Miquel, gracies i petons.

    ResponderEliminar
  3. Siii FRANCESC, avuí sería massa i treurien profit, segur.
    Una abraçada
    salut

    Ahhh, ahí me has pillado, MTRINIDAD, no lo se, pero era largo , eso si. Toda una odisea.
    Un beso y bon día.

    ResponderEliminar
  4. D'aquella vella i bella estampa, a la plaça de Vallvidrera encara subsisteix la fonda Can Trampa. On lloc esplèndid on esmorzar i dinar. Us ho recomano. És la casa de les dues persianes de l'esquerra.

    ResponderEliminar
  5. Siiiiiiiiiiiiiiiiiii...la millor .
    Salut ENRIC.

    ResponderEliminar
  6. En mis tres o cuatro visitas a Barcelona, tengo en mi memoria una subida pero con una especie de funicular o tal vez tren cremallera. Lo que tú dices debe ser ese que llaman "tramvía blau". Ese trayecto no lo conozco. Me lo apunto para la próxima vez.
    Un saludo, Miquel.

    ResponderEliminar
  7. Ya no existe, CAYETANO GEA.
    Fue en 1904 y duró un par de años. Pero hay otros trayectos que puede ser que te gusten.
    Avísame con tiempo de tu paso por Barna...
    Salut

    ResponderEliminar
  8. Qué remotas esas imágenes. En aquella Barcelona, el tranvía y su recorrido debieron de ser la gran atracción, una excursión en toda regla.

    Abrazos

    ResponderEliminar
  9. Jajá el señor que todo lo ve también lo guarda todo (lo digo por el tiempo que ha estado en el baúl de los recuerdos la entrada) no sabía nada sobre este tema así que agradecida por la información. Sobre el precio de la misma jajá queda usted invitado junto a su señora (por supuesto) para un vermut o un café, sí le parece bien al caballero.
    Un cordial saludo, me ha gustado el apunte sobre la fecha de creación de la entrada.


    ResponderEliminar
  10. Por cierto Miquel, sin querer he dado con tu presencia en Twitter No sabía que también estabas en esta red. Te he dado unos cuantos me gusta así sabes quién soy y por supuesto te estoy siguiendo no vayas a perderte jajá.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...