Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

martes, 13 de septiembre de 2016

Futuros aeropuertos en Barcelona. 1931

Según el dietario de Almacenes Jorba de 1931, en Barcelona, y al cabo de 100 años, los aeropuertos serían así.
Les dejo con la idea del arquitecto Rubió, que firmó lo que consideró futurible.

Segons el dietari de Magatzems Jorba de 1931, a Barcelona, i al cap de 100 anys, els aeroports serien així.
Els deixo amb la idea de l'arquitecte Rubió, que va signar el que va considerar futurible.




16 comentarios:

  1. Muy moderno, pero quiero más del dietario.
    Un abrazo Miquel.

    ResponderEliminar
  2. Miren, todo nos lleva a un error. O sea, nos lleva a la idealización de las cosas, y a que lo que PERCIBIMOS, nuestra percepción sea en el "ipso facto" un factor en el que no tengamos en cuenta.

    Les explico. El arquirecto Rubió, en su idealización, no tuvo en cuenta las chimeneas, por su altura , hoy prohibidas dentro del área de planeo de un aparato aereo; y dos, el humo que desprenden.

    Otro error, craso, muy craso, se despega y aterriza con viento de cara. SIEMPRE.
    Las chimeneas nos dan aire de viento de cola, según la disposición de los aparatos.

    Pero la idealización la tenemos presente y constante, en todo. Será hora de empezar a pensar en el presente.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Lo tendrás, MTRINIDAD, Lo tendrá.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  4. És a dir, no sabem res de res, i no ho sabem perquè la realitat sempre supera la ficció. Ningú té idea de què passarà demà ni passat demà. Jo, l'únic que sé, és que passi el que passi, sempre em sorprendrà.

    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  5. El PELETERO:

    És una idea plasmada en un plànol , i aquesta en un dietari molt important en la data. 1931.
    Rubió era un arquitecte, però a més futurista ( recorda que Marinetti va morir en el 44 i va deixar una empremta molt forta), i que Barcelona ja tenia El Prat com a referència i on els productes del Sr Marconi feien les transmissions amb la seva maquinària.

    El modernisme, com a fet arquitectònic, té les seves manifestacions mes rellevants durant la segona dècada del segle XIX. Al Prat de Llobregat, la peça que constitueix una autèntica joia, no solament arquitectònica sinó, en el seu temps, com a símbol de progrés i modernitat, és l'antic edifici de la Central Telegràfica Marconi, cridada així per la patent de les centrals que posseïa Guglielmo Marconi, l'inventor del telègraf. Antany situada en la finca La Ricarda i avui integrada dins del territori ocupat per l'aeroport de Barcelona-El Prat, s'accedia pel camí de la Volateria. El projecte se li va encarregar a Josep Puig i Cadafalch en 1911 per la companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph, que va contractar a un constructor local, Josep Monés i Jané, perquè portés a càrrec l'obra. L'aspecte exterior de la Telegrafia del Prat, és d'una nau de paraments blancs i coberta de teules vermelles. La nau s'aixeca sobre una espècie de sòcol que, en realitat, correspon a una càmera d'aïllament i ventilació feta amb una estructura de pilars de formigó i voltes de mahón. Les finestres i la capçalera central amb la qual està coronada, permeten endevinar l'existència d'un pis a més de la planta baixa. De fet, la planta baixa contenia la sala de telegrafia i una zona d'atenció al públic. El pis superior hauria de ser l'habitatge del telegrafista, però segons testimoniatges orals va ser un espai de treball administratiu. Tenia l'accés per una escala exterior. La capçalera central era escalonat a manera de piràmide, a l'estil flamenc i s'elevava sobre l'entrada. La Central Telegràfica Marconi, va arribar a tenir cinc antenes receptores i 1915.Actualment, la Telegrafia és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva de tots els que es van construir en l'Estat espanyol, encara que la seva maquinària, així com les grans antenes que ho envoltaven, ja no es conserven –probablement perquè la Marconi es portava tot el material quan l'explotació deixava de funcionar. L'any 1996 va ser declarat Ben Cultural d'Interès Local per l'Ajuntament del Prat de Llobregat.
    Es pot visitar prèvia autorització.
    Aquesta informació, l'he tret de (chimevapor. Turisme Industrial). Crec que està perfectament documentada i val la pena deixar-la tal com està sense afegir-li ni llevar-li res.

    Refrencia: https://totbarcelona.wordpress.com/?s=marconi

    Salut

    ResponderEliminar
  6. Pues me parece que se aproxima mucho a la realidad cinematográfica. Es como una imagen de Blade runner.

    Abrazos

    ResponderEliminar
  7. Similar, AMALTEA. No deja de ser curiosa la sensación de "máquinas fabriles" que se ven por todos lados.
    No contaba con lo de la contaminación
    Salut

    ResponderEliminar
  8. Magnífico el plano que nos muestras,con esas perspectivas con fugas tan pronunciadas,me gusta.
    No iba mal encaminado,aeroplanos aterrizando en las azoteas.Actualmente ya lo hacen los
    helicópteros.
    Saludos."ben"

    ResponderEliminar
  9. Extraordinario dietario de Jorba.
    Pregunta: ¿Este arquitecto Rubió es Nicolau Rubió Tudurí, arquitecto paisajista autor junto con Forestier de los jardines de Montjuïc o se trata de Rubió Bellver arquitecto de la casa Golferics? Por lo que veo en esta imagen del aeropuerto no me cuadra con ninguno de los dos.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  10. El dietari 1931 de Jorba publicava el projecte (delirant, però molt en consonància amb l'esperit futurista de l'època) que va ser presentat l'any 1929 durant l'Exposició Internacional de Barcelona i que vaig publicar fa tres anys:

    http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/02/barcelona-futura.html

    Estic seguint la pista d'aquesta material. De moment ja he aconseguit veure personalment la maqueta que mostro encapçalant l'apunt que us enllaço, en els magatzems del Museu d'Història.

    ResponderEliminar
  11. Miquel, es un dietaro excelente, pero pienso que con menor o mayor acierto todos podemos (pueden) ser como este señor. Bueno, futuristas o no, porque los helicópteros ya aterrizan en las azoteas de los hospitales.Y a veces de una visión futurista de un señor que no tiene ni idea de aquello, vienen los chinos y construyen un tren de alta velocidad aprovechando la levitación magnética. Cuidado, que a lo mejor aun puede acertar, si no encima de un edificio, donde sea.

    Salut.


    ResponderEliminar
  12. CAR RES...¡
    Coño...si...¡
    ".Actualmente ya lo hacen los
    helicópteros"
    Genial tu perspectiva.
    Muy buena...joder, muy buena esta óptica.
    Salut

    No lo se...no lo se...no lo se...ostras que mira que he mirado, FRANCESC CORNADó. No lo se. También yo estoy intrigado
    un abrazo

    ENRIC H MARCH.
    El dietario que tengo....es tuyo
    Sólo tienes que telefonear.
    Un beso....bandido ¡

    Jajajajajajaj esa es buena JOSEP...jajajaj
    Cuanta razón
    Un abrazote desde el Eixample
    Salut

    ResponderEliminar
  13. Gràcies, Miquel, però tinc un exemplar a casa.

    ResponderEliminar
  14. Uy...quita quita....en caso de mal aterrizaje no me mola mucho la idea...

    ResponderEliminar
  15. Fenomenal ENRIC
    Salut

    jajaja
    tampoco a mi AMAJAIAK
    Un saludo

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...